Arxiu de la categoria: Geografia

Pelada, muntanya

(Barcelona, Barcelonès)

Petita elevació muntanyosa, al nord del pla de Barcelona, que culmina als turons del Carmel o d’en Móra (267 m alt) i de la Rovira (261 m alt) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.

Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del segle XX, el parc municipal del mateix nom (90.910 m2); a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí.

El sector occidental (que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada), fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el segle XX, pel d’Horta (Carmel); el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell.

Pelacalç

(Ventalló, Alt Empordà)

Poble, situat al sud de Montiró, de la parròquia del qual depenia l’església i actual santuari de l’Om.

L’antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure.

La seva capella romànica, d’una sola nau, és construïda amb elements més vells.

Peira, turó de la

(Barcelona, Barcelonès)

Turó (133 m alt) del pla de la ciutat, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que al nord-est s’estén ja pel d’Horta.

Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó (1929) i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina.

Al final dels anys 1950 ja era urbanitzat tot el voltant del turó, que ha restat com a parc públic.

Pegueroles

(Navès, Solsonès)

Poble (663 m alt), al sud-est del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l’Hospital.

De la seva església parroquial (Sant Martí) depèn la de Viladeny.

Peguera, vall de

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Alta vall, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2.788 m alt) i del pic de vall Peguera (2.743 m) (al sud-est del primer i que domina, per l’oest, la conca de Baiau).

És drenada pel barranc de vall Peguera, que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor.

Peguera, rasos de

(Berguedà)

Massís calcari del Pre-pirineu, situat a la dreta del Llobregat, entre la serra de Queralt (sud) i la serra d’Ensija (nord), de la qual el separa el pla de les Tores. El pic de Peguera té 1.989 m d’altitud.

La superfície forestal està integrada per pins, especialment el rajolet; hi ha comunitats per a l’explotació dels boscos de propietat col·lectiva.

Les formes suaus de plegament i les bones condicions de la neu la feren apta per a la instal·lació, el 1933, d’una estació d’esports d’hivern.

Peguera -Berguedà-

(Fígols de les Mines, Berguedà)

Despoblat (1.701 m alt), situat a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al sud, i la serra d’Ensija, al nord, drenada pel riu de Peguera, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.

Domina les cases el roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera, esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya; en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n’adquiriren la plena jurisdicció, que passà el segle XV als Pinós (baronia de Peguera).

L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic; esdevingué sufragània de la de Fígols.

L’abandonament de les mines de Fígols ha contribuït al despoblament de Peguera.

Peguera, coma -Pallars Sobirà-

(Espot, Pallars Sobirà)

Coma (2.982 m alt) que davalla dels cims que separen la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca, i entre els quals sobresurt el pic de Peguera, localitzat dins el parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.

Pedrosa, plana -Baix Llobregat-

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat)

(o Padrosa) Urbanització de tipus ciutat-jardí, situada al nord-oest del nucli urbà, prop del camí de Vallvidrera.

La parcel·lació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys 1920 i continuada vers el 1950.

Pedrosa -Barcelonès-

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Sector de la ciutat, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, sota la Gran Via, al costat del barri de barraques de la Bomba.

La urbanització, formada per blocs d’habitatges, fou programada per l’Instituto Nacional de Urbanización a la dècada del 1960.