Arxiu de la categoria: Geografia

Rialb, pantà de

(Alt Urgell / Noguera)

Embassament entre les dues comarques, al sector mitjà del Segre.

Fou inaugurat el 1999, i compta amb una extensió de 1.505 ha i una capacitat de 402 hectòmetres cúbics. La presa té una altura de 101 m i una longitud de coronació de 505 m.

La construcció del pantà obligà al desallotjament total dels nuclis de Tiurana i Bassella.

Les aigües permeten la distribució de cabals cap al canal d’Urgell.

Rialb, el -Catalunya-

(Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera)

Afluent dretà del Segre.

Neix a la serra de Boumort, entre l’altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l’antic municipi de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques.

Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.

Revardit, el

(Gironès / Pla de l’Estany)

Riu entre les dues comarques, que neix als vessants orientals del massís de Rocacorba, dins el terme de Canet d’Adri, fa de límit entre aquest terme i el de Camós, penetra al de Palol de Revardit i aflueix al Terri per la dreta dins el de Cornellà del Terri, davant Sords.

Reür, el

(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)

(o Raür) Riu, afluent dretà del Segre, format a Ur per la confluència dels rius d’Angostrina i de Brangolí; poc després constitueix el límit entre els municipis de Puigcerdà i la Guingueta d’Ix i, per tant, frontera franco-espanyola, fins a l’aiguabarreig amb el seu col·lector.

Restanca, estany d’Era

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Estany de la vall de Rius, a l’antic municipi d’Arties, que es forma, amb aigua procedent de l’estany de Mar, en una vall afluent, per la dreta, al barranc de Rius.

És aprofitat, mitjançant una presa, per a la fabricació d’electricitat, al costat de la qual hi ha el refugi de la Restanca.

Requesens -Tarragonès-

(la Pobla de Mafumet, Tarragonès)

Antiga quadra. Formava part, el 1392, del terme de Codony.

El segle XIX fou agregada a l’actual municipi juntament amb les quadres de Camareria i del Vilar del Baró.

Repiaix, riera de

(Selva / Vallès Oriental)

Afluent esquerrà de la Tordera, que neix als vessants del turó de Montsoriu (637 m alt), dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud i, després de rebre per l’esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells i Viabrea, Breda i Sant Celoni.

Renant

(Oliola, Noguera)

Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d’Ossó de Sió (Urgell).

La seva església (Sant Antoni) fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

Remunta, la

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri perifèric de la ciutat, situat al límit amb el terme de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.

Hi ha la caserna de la Remunta.

Remullà

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Despoblat (319 m alt), al nord del poble, al vessant occidental de la mola de Remullà (589 m alt), punt culminant de la serra de Santa Marina, termenal dels municipis de Pratdip i de Vandellòs.