(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble, a la dreta del Sió, entre Sedó (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Donat de Riber) i Hostafrancs.
Adossat a l’església hi ha el gran casal dels Solsona.
Riber
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Ribelles -Noguera-
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Poble, situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles).
L’església parroquial (Santa Maria) és romànica.
Al segle XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta.
Ribelles -Alt Empordà-
(Albanyà, Alt Empordà)
Poble de l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), en vies de despoblament, a la capçalera de la riera de Sant Aniol.
El centra l’antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947; és un petit edifici, romànic (segle XI), citat en documents antics com a Sant Julià de Brema o de Prunera. Fou posteriorment sufragània de la parròquia d’Oix.
Riba-roja, pantà de
(Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre)
Embassament del curs baix de l’Ebre, amb una capacitat d’uns 207 km3.
Situat entre els de Mequinensa i Flix, que s’estén aigües amunt de l’Ebre, prolongant-se 10 km al Segre fins a l’aiguabarreig amb el Cinca, seguint la divisòria entre el Segrià i el Baix Cinca.
La finalitat és la producció d’energia elèctrica, amb una potència instal·lada d’uns 300.000 kW i una producció anual a l’entorn de 1.000 milions de kWh.
Ribamala
(Ripoll / Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Torrent i espadat, situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els dos termes.
És esmentat des del segle XI.
Ribalera, la
(Pallars Sobirà)
Vall de la comarca, al límit amb la de l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.). Els torrents de la Mànega i de Sabollera (que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell) s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu.
Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvassill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera (on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre), al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera, que comprenia els despoblats de Castellarnau, de Colomers i de Serret.
A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al nord, de l’Alt Urgell, al sud, fins que més avall del llogaret de Romadriu de la Ribalera (situat a la dreta del riu, al peu del santuari de Sant Joan de l’Erm, dins el municipi de Farrera de Pallars), penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de Rialb de Noguera, aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa.
Riard -Solsonès-
(Lladurs, Solsonès)
Caseria (1.029 m alt), situada al pla de Riard, altiplà, al sud del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.
Rials
(Camprodon, Ripollès)
Masia i antic terme (fins al 1965 del terme de Freixenet de Camprodon), situada als vessants meridionals del turó de la Rovira (1.159 m alt), a l’interfluvi del Ritort i el Ritortell.
Rialbo, el * -Pallars Sobirà-
Veure> riu de Berasti (subafluent de la Noguera Pallaresa).
Rialb, pla de -Ripollès-
(Queralbs / Ribes de Freser, Ripollès)
Petit eixamplament de la vall del Freser, al límit dels dos municipis, prop de Fustanyà, on hi ha un baixador del ferrocarril de Núria.
A l’esquerra del riu hi ha el nucli de Rialb, derivat del nucli creat per antigues explotacions mineres.
A la dreta del riu, dins el terme de Queralbs, hi ha les coves de Rialb, amb característiques formacions d’estalactites.
