Arxiu de la categoria: Geografia

Remolins (Tortosa)

Remolins -Tortosa-

(Tortosa, Baix Ebre)

Raval de la ciutat, al nord del nucli antic.

S’hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al segle XI. També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu; s’hi ha trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab.

La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger.

Enderrocada la muralla al començament del segle XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església.

Remolar, estany del

(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)

Estany costaner de la comarca, al delta del Llobregat, a la dreta del riu, al límit dels dos termes, al sud-oest de l’aeroport del Prat.

És la resta d’un antic braç (riu Mort) i es presenta com un grau estirat perpendicularment a la costa.

És una reserva natural.

Remissa, can

(Manlleu, Osona)

Antiga colònia tèxtil, situada a l’esquerra del Ter, aigua amunt de la vila.

Erigida per la família Remisa a mitjan segle XIX i explotada després per la família Rusiñol (dita per això colònia Rossinyol) fins el 1930. Aprofità el salt d’aigua aleshores la fàbrica Dulcet.

Tenia un nucli de poblament, ara també abandonat, situat entorn de la capella de Sant Joan Baptista.

Remei, el -Badalona-

(Badalona, Barcelonès)

Barri obrer i perifèric de la ciutat, a l’oest del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs.

És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà.

Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró.

Relíquies, puig de les

(Camprodón, Ripollès)

Petit puig que s’aixeca a l’esquerra del Ritort, a la Vila de Baix, on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s’instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau.

Des d’aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere.

Relat, riera de

(Bages)

Curs d’aigua que neix al Lluçanès, afluent dretà de la riera Gavarresa, que neix al serrat dels Morts, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Osona).

Després de travessar els termes d’Oristà i de Sant Feliu Sasserra penetra al d’Avinyó, passà per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat i s’uneix al seu col·lector prop de la vila.

Reixac -Vallès Occidental-

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)

Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.

L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac, on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo (on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac). Al sud de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra.

El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028. Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Cugat del Vallès. La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676.

Rei, tossal del

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat / la Sénia, Montsià / Vall-de-roures, Matarranya)

(o dels Tres Reis) Cim (1.351 m alt) dels ports de Beseit, termenal  dels tres municipis i per tant límit històric dels regnes d’Aragó, País Valencià i Catalunya.

Reguers, els

(Tortosa, Baix Ebre)

Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Beseit.

Rega el territori la sèquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà (oliveres); ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló.

Reguard

(Senterada, Pallars Jussà)

Poble (812 m alt), enlairat a l’esquerra del Flamicell, al sud de Lluçà.

L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.

Havia estat possessió dels comtes de Pallars.