(Marina Baixa / Comtat)
Serra (1.558 m alt) entre les dues comarques, forma part de la serralada Subbètica entre el Puigcampana, que accidenta el litoral al nord de Benidorm, i el massís d’Alcoi.
La tectònica és típicament subbètica i especialment visible en el vessant nord, en el qual una falla inversa l’eleva damunt la vall de capçalera del Guadalest.
Vegetació de pins i carrasques residuals.
Antiga possessió, actualment despoblada: Aireflor Vell i Aireflor Nou.
Antic hostal, sobre la carretera de Vinaròs a Morella, al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports.
Illot, situat a l’extrem sud-est de l’illa, separat per un freu bastant estret. Té una longitud d’uns 1.400 m, però és molt estret.
Serveix de base a un far de segon ordre que orienta la navegació a l’entrada del port de Maó. El faroner és l’únic habitant de l’illa.
Municipi i capital de la comarca de la Vall de Cofrents (País Valencià): 446,6 km2, 641 m alt, 5.359 hab (2014)
(cast: Ayora) Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’anomenada foia d’Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures.
L’agricultura de secà, on dominen els cereals i l’olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d’animals de granja i l’apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi.
El poble conserva restes d’un antic castell, prop del qual es troba l’antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d’estil renaixentista.
Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l’abric d’El Sordo. A la serra d’El Mugrón hi ha les restes de l’antic poblat.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 24,4 km2, 418 m alt, 188 hab (2014)
(cast: Ayódar) A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà i regat per la rambla d’Aiòder, que aflueix, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella. A la part muntanyosa abunden les pinedes, explotades econòmicament, i les pastures.
Amb tot, la base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i vinya), complementada per la ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població ha anat davallant durant tot el segle XX.
El poble és emplaçat en un coster, enfront d’un antic castell; conserva un convent franciscà del segle XVI i restes de l’antic palau senyorial de la baronia d’Aiòder.
El castellà d’Aiòder presenta característiques de parlar de transició.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 12,40 km2, 495 m alt, 129 hab (2014)
(cast: Ahín) Situat a la serra d’Espadà, a la frontera lingüística amb el castellà. El riu d’Artana rega el terme. Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzines sureres, les quals són explotades econòmicament.
Predomina l’agricultura de secà (vinya, fruiters, garrofers i ametllers); el regadiu és molt limitat. Complementen l’economia la ramaderia ovina i l’avicultura. Àrea comercial de Sogorb. La població ha experimentat una forta baixada a partir del 1900.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, fou conquerit el 1239 per Jaume I. El 1526, durant la rebel·lió dels moriscos de la serra d’Espadà, es lliurà la batalla d’Aín, decisiva d’aquella guerra, favorable a Gaspar de Montsoriu.
Dins el terme hi ha restes d’un castell d’època musulmana i els despoblats de Beniali i de l’Aiola.
Enllaç web: Ajuntament
Veïnat, tocant al terme de Figueres.
Partida. Havia format part de l’antic terme anomenat el Territori de Tarragona.
(Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)
Vall entre els dos municipis, d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, al seu extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).
S’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i al Mediterrani, pel Portitxol de Valldigna. La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre.
L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigües Vives. Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’Aigües Vives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigües Vives.
