(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Cala de la costa del Camp de Tarragona, al sud de l’Hospitalet de l’Infant, prop del coll de Balaguer.
Bea, cala de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Mercadal, es (Menorca)
Municipi de Menorca (Illes Balears): 136,93 km2, 71 m alt, 5.176 h (2014)
Situat al centre de l’illa, al peu del Toro, des de la costa de Tramuntana fins al terme des Migjorn Gran, al nord-oest de Maó. El torrent des Mercadal, que neix als vessants septentrionals del puig Mal, flueix cap al nord i desguassa a Tirant, on forma un pantà. Ambdues costes abunden en platges i cales. A l’interior hi ha extenses pinedes, a la part de llevant, i alzinars, a ponent.
L’economia local és basa en l’agricultura de secà (cereals i llegums), que ocupa més de la meitat del terme, la ramaderia (bestiar boví, dedicada sobretot a la producció de llet), la indústria (principalment alimentària i de la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Maó.
La vila s’ha estès al llarg de les principals vies de comunicació de l’illa, al fons d’una petita vall; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, massís edifici renaixentista d’una sola nau amb volta de mig punt; també és remarcable l’aljub municipal, bastit al segle XVIII sota el govern de Richard Kane.
El 1706 hi tingué lloc la junta de notables de tota l’illa que proclamà rei l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1840 se’n segregà el poble de Ferreries per formar un municipi a part, i el 1989 el de Migjorn Gran.
Dins el terme hi ha notables restes prehistòriques, com el talaiot de Sant Agustí, el monestir del Toro i, comprèn també els poble de Fornells, el llogaret de Sant Joan dels Horts de Carbonell, les alqueries o llocs de s’Alairó, s’Albufera, Santa Creu de Lloriac, Lloriac, Carbonell, Llinàritx, Albranca, Binicodrell, Binigaus i Trebalúger, i els importants nuclis turístics del port d’Addaia, na Macaret, l’arenal d’en Castell, ses Salines, cala Barril i a la platja d’Atalis, a més de les urbanitzacions situades als arenals de s’Olla i de Tirant.
Enllaç web: Ajuntament
Mequinensa (Baix Cinca)
Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 307,20 km2, 75 m alt, 2.393 hab (2014)
(cast: Mequinenza) Ocupà una gran extensió de terreny a la confluència de l’Ebre i el Segre, al peu del pic Montnegre, al sud de Fraga. El terme, en conjunt pla, s’estén per l’extrem oriental dels Monegres.
La vida del municipi ha canviat d’ençà de la construcció, el 1957, de l’embassament de Mequinensa (o de Riba-roja), que ha negat gran part de les hortes. Hi prepondera l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi-, oliveres i ametllers); al regadiu s’hi conreen arbres fruiters, sobretot presseguers. Poca ramaderia. L’explotació minera de lignit, que fou molt important, es troba en recessió, a causa del negament de les mines. Àrea comercial de Lleida. El terme va perdré més de la meitat de la població entre 1960-80. Actualment, part de la població activa treballa a la central hidroelèctrica de Mequinensa de l’empresa ENHER.
L’antiga vila (romana), afectada per la cua del pantà de Riba-roja, és en ruïnes; estaba coronada pel castell de Mequinensa, fortificació medieval reforçada amb obres defensives els segles XVIII i XIX i restaurada modernament.
El nou poble ha estat aixecat a l’antiga partida de la Plana, acarat al Segre.
Mentet (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 32,15 km2, 1.500 m alt, 31 hab (2012)
(fr: Mantet) Situat a l’alta vall del riu de Mentet, afluent de la Tet, al vessant sud-occidental del Canigó, entre els massissos de Costabona i de Bastiments, al límit amb la vall de Camprodon (Ripollès). A la portella de Mentet (2.478 m alt) passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, i el coll de Mentet (1.765 m alt) comunica Mentet amb la vall de Saorra.
El territori és força accidentat i poc conreable (només hi ha pasturatges), circumstància que, unida a la davallada de l’activitat ramadera, ha provocat el despoblament gairebé total del terme, enregistrant una pèrdua del 66% de la població d’ençà del 1936.
El poble, en un coster, prop del fons de la vall, és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç (consagrada el 1102).
Menera, la (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,83 km2, 780 m alt, 51 hab (2012)
(fr: Lamanère) Situat al sector més alt de la comarca, entre el coll d’Ares i el de la Muga, al peu de la serra de la baga de Bordellat, comprén l’alta vall del riu de la Menera (o de Galdares), afluent del Tec, al límit amb la Garrotxa. El relleu és accidentat, amb abundància de rouredes i castanyedes.
La vida econòmica del municipi es limita a algunes activitats agrícoles (ordi i altres cereals, cireres i, sobretot, herba), encara que la principal riquesa és la ramaderia (boví, oví i cabrum). Explotació del bosc. També disposa d’una fàbrica d’espardenyes. Després del tancament de les mines de ferro, que havien estat molt importants durant l’edat moderna, el despoblament s’ha accentuat.
El poble es troba al naixement del riu de Galdares.
El terme comprèn el veïnat d’Agafallops.
Meliana (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,73 km2, 12 m alt, 10.612 hab (2014)
Situat al litoral, en un territori pla, que forma una ampla platja sorrenca, al nord de València.
Els conreus de regadiu ocupen gairebé tota la superfície del terme i són alimentats amb aigua del Túria a través de la sèquia de Montcada, i són dedicats als conreus d’horta (melons, tabac, xufles, patates, cebes). La indústria, tradicionalment tèxtil i actualment molt diversificada, on destaca la ceràmica (mosaics i material refractari), la metal·lúrgia, de la fusta i l’alimentària; és l’altre gran motor de l’economia local. També hi ha ramaderia. Pertany a l’àrea comercial de València. La població ha augmentat notablement, sobretot en el període 1960-80 i a causa de la immigració.
El poble, d’origen islàmic, és al llevant de l’antiga carretera de Barcelona a València; l’església parroquial dels Sants Joans, del segle XVI, va ésser reformada al segle XVIII.
El municipi comprèn, a més, el llogaret de l’Alqueria de Roca.
Enllaços web: Ajuntament – Institut Municipal de Cultura
Maurí (Fenolleda)
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 34,63 km2, 167 m alt, 840 hab (2012)
(fr: Maury) Situat a la conca del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, al límit amb el Llenguadoc, amb el qual es comunica pel grau de Maurí. El relleu és accidentat per les Corberes, al nord, i la serra de l’Esquerda, al sud.
El principal recurs econòmic del municipi és el conreu de la vinya i l’elaboració de vi (vi de Maurí), amb una important cooperativa vinícola, creada el 1975 amb l’unió de les quatre existents en aquell moment, que conreen, a més, unes 400 ha de vinya de fora del terme municipal. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.
El poble, que agrupa gairebé tota la població del terme, és a l’esquerra del riu. Formà part del vescomtat de Fenollet i posteriorment de la vegueria de Fenolleda.
Matet (Alt Palància)
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 14,89 km2, 586 m alt, 93 hab (2014)
Situat al vessant sud de la serra d’Espadà, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i drenat per la rambla de Gaibiel (afluent del Palància). La zona muntanyosa és ocupada per boscos de pins i alzines.
La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres); al regadiu, que aprofita les aigües del Gaibiel, es conreen hortalisses i fruiters (cirerers). Àrea comercial de València. La població ha minvat notablement.
El poble, d’origen islàmic i que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista.
Enllaç web: Ajuntament
Matamala (Capcir)
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 18,88 km2, 1.490 m alt, 279 hab (2012)
(fr: Matemale) Estès a la vall alta del riu Aude, al peu del pic del Bastard i al límit amb el Conflent. Una part de la vall d’Aude ha estat ocupada (1957-61) per les aigües del pantà de Matamala. La zona muntanyosa, a l’est, és coberta de boscos de pi negre i pi roig explotats econòmicament.
L’economia del municipi està basada principalment en la ramaderia de bestiar boví i oví i l’explotació del bosc. Turisme. La població, en descens des de mitjan segle XIX, tendeix últimament a recuperar-se gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern dels Angles.
El poble és en un turó, a l’esquerra del riu.
El municipi comprèn, a més, els despoblats de Conangle i Creu de Matamala.
Mata de Morella, la (Ports)
Municipi dels Ports (País Valencià): 15,16 km2, 824 m alt, 181 hab (2014)
(o la Mata) Situat a la riba esquerra de la rambla de Cantavella, afluent del Bergantes, a l’extrem oest de la comarca i al límit amb l’Aragó. El territori és força muntanyós i cobert en bona part d’alzines i de garriga.
L’economia local és bàsicament agrària, només aprofitat per al conreu de cereals i fruiters. Ramaderia de llana, cabrum i aviram. Àrea comercial de Morella. La població no ha deixat de disminuir des de mitjan segle XIX, i es dedica principalment a l’agricultura.
La vila és prop de la confluència de la rambla de Cantavella amb el riu de la Cuba; hi destaquen alguns casals d’arquitectura noble, com la casa de la Figuera, del segle XVIII, i la casa de la vila. L’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és del segle XIX.
Dins el terme hi ha l’ermita de Santa Bàrbara.
Enllaç web: Ajuntament
