Arxiu de la categoria: Geografia

Bellaguarda -Vallespir-

9 Respostes

(el Pertús, Vallespir)

Fort (420 m alt), entre el coll de Panissars i el del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.

Antic castell d’origen medieval, fou concedit a França en el Tractat dels Pirineus (1659). Vauban el fortificà de nou el 1679 i esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu.

Disputat per espanyols i francesos a la Guerra Gran (1793), fins que el 17 de setembre de 1794 es perdé definitivament a favor de les forces republicanes franceses.

Ha estat ocupat fins fa poc per l’exèrcit francès.

Millena (Comtat)

5 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,79 km2, 634 m alt, 210 hab (2014)

(o Millena, o Billena de Travadell, o Billeneta) Situat a la vall de Travadell, al sud-est d’Alcoi. El relleu és accidentat per les serra de Caraita i pels contraforts de la serra d’Almudaina. La part muntanyosa és ocupada per matolls i brolla.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, on predomina el secà amb cultius mediterranis (oliveres, vinya, ametllers, cereals). La terra de conreu és explotada per administració directa. La ramaderia consta de bestiar oví, cabrum i porcí. Amb tot, l’activitat econòmica és més aviat escassa i la població, en conseqüència, tendeix a disminuir. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble és d’origen islàmic, i hi destaca l’església parroquial de Sant Josep, que depengué de la de Gorga. Pertangué al marquès de Guadalest i després al d’Ariza.

Enllaç web: Ajuntament

Millars (Canal de Navarrés)

9 Respostes

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 105,51 km2, 344 m alt, 395 hab (2014)

(cast: Millares) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel Xúquer, que limita el terme pel nord. El terreny és molt accidentat (massís del Caroig) i poc productiu.

L’agricultura ocupa una petita part del terme, els conreus predominants són de secà (garrofers, blat, ordi i vinya); el minso regadiu (blat i hortalisses) aprofita l’aigua de fonts. Fou tradicional la fabricació d’espardenyes (activitat actualment desapareguda). La instal·lació d’una gran indústria de confecció ha pal·liat el descens demogràfic.

La vila, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del barranc d’El Hondo, dominant l’avenç del Xúquer; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, bastida a mitjan segle XVII.

Dins el terme hi ha la central hidroelèctrica del Salt de Millars (una de les més importants del País Valencià), poc abans del pantà de Tous, també hi ha les ruïnes de diversos castells damunt el Xúquer i nombroses coves de tipus càrstic, com la de les Dones i la de Las Palomas.

Enllaç web: Ajuntament

Millars (Rosselló)

13 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,12 km2, 102 m alt, 4.012 hab (2012)

(fr: Millas) Situat al Riberal, a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a banda i banda del riu. Al sector nord una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.

La base econòmica local és l’agricultura, especialment de regadiu, força mecanitzada, la qual es destina al conreu de fruites i verdures, i és possible gràcies als regatges derivats de la Tet i a l’aprofitament de les aigües d’origen muntanyenc i de les capes freàtiques. De secà s’hi conreen oliveres i, sobretot, vinya, que ha donat lloc a una cooperativa agrícola que produeix vi. Las activitats industrials van lligades a l’agricultura. La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà, tendeix a creixer.

El poble, que conserva part de les muralles medievals, és a la dreta del Tet. Al començament del segle XVIII esdevingué centre dels marquesat de Millars.

Dins el terme hi ha l’antiga granja de Sant Martí de la Riba.

Migjorn Gran, es (Menorca)

9 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 31,44 km2, 115 m alt, 1.470 hab (2014)

(o Sant Cristòfol des Migjorn) Fou segregat del terme des Mercadal el 1989, i situat entre aquest terme, Alaior, Ferreries i la costa de Migjorn.

La vida econòmica local es basa tradicionalment en l’agricultura, complementada els darrers decennis pel turisme (urbanització de la platja de Sant Tomàs). Àrea comercial de Ciutadella. L’any 1840 assolí el màxim de població amb 1.254 h.

El poble, a tres quilòmetres de la costa, es va formar a partir del 1769 al voltant de la capella de Sant Cristòfol, actual parròquia. El 1821 féu una temptativa de constituir-se municipi independent, que restà sense efecte a la fi del Trienni Liberal (1823).

Enllaç web: Ajuntament

Belcaire, el

7 Respostes

(Plana Baixa)

(o el Belcaide, o riu de Sant Josep) Riu, neix al vessant meridional de la serra d’Espadà, prop de Alfondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa.

Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix dels termes municipals d’Assuévar i Soneixa (Alt Palància) i d’Algar, Alfara de la Baronia i Sagunt (Camp de Morvedre).

Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó, i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó.

Belarta

1 Resposta

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Despoblat, a la serra del Cis; conserva les restes de l’església.

Pertanyia a l’antic terme de Betesa.

Bel -Baix Maestrat-

2 Respostes

(Rossell, Baix Maestrat)

Poble i antic municipi, a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cérvol d’una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel (1.005 m alt), al límit entre els Ports i el Maestrat.

D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I de Catalunya i estigué sota el domini del monestir de Benifassà.

Beguda, la -Pla de l’Estany-

1 Resposta

(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)

Veïnat del poble de Riudellots de la Creu, entre les rieres de Marimanya i de Riudellots.

Beca, punta de la

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Cap de la costa, al nord de la vall d’Ariant.