Arxiu de la categoria: Geografia

Puig de Santa Maria, el (Horta)

24 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 26,8 km2, 50 m alt, 8.883 hab (2014)

(ant: de Sebolla o d’Enesa) Situat al nord de la comarca, a la costa, baixa i arenosa, fins a la serra Calderona, on hi ha el barranc del Puig, al nord de València.

Els regatges derivats de la baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, que ocupa la major part del terme. El principal producte són els conreus d’horta, les taronges i els fruiters. Diversificació del sector industrial: metal·lúrgica, alimentària i d’embalatges. Àrea comercial de València. Ha triplicat la població des del 1900 (llavors 1.923 h).

La vila, d’origen islàmic, està situada entre dos turons, en un dels quals hi ha les ruïnes de l’antic castell del Puig, que serví de base d’operacions a Jaume I en la conquesta de València (batalla del Puig de Santa Maria); monestir del Puig.

Dins el terme, on s’han trobat bon nombre de restes romanes, hi ha, a més, el santuari de Sant Jordi del Puig, la cartoixa d’Aracristi, la caseria de la Torre del Puig i el barri de les Pedreres del Puig.

Enllaç web: Ajuntament

Puçol (Horta)

18 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 18,11 km2, 25 m alt, 19.341 h (2014)

Situat al nord de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, des dels últims contraforts de la serra Calderona fins a la costa, on hi ha una zona de marjals.

La baixa sèquia de Montcada, amb aigües derivades del Túria, rega el terme i permet l’agricultura de regadiu, que es destina als conreus d’horta i als tarongers, a l’interior. La indústria és molt variada, sobretot la metal·lúrgica, seguida de l’alimentària, la de mobles i la de fabricació de materials per a la construcció. Turisme (platja de Puçol). Àrea comercial de València. La població s’ha triplicat amb escreix des del 1900.

Vila d’origen islàmic, és separada del barri dels Hostalets de Puçol. Església parroquial de Sant Joan Baptista (consagrada el 1607 i reformada posteriorment). El 1811 hi tingué lloc, durant la guerra del Francès, la batalla de Puçol.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases de l’Estany.

Enllaços web: Ajuntament – Casa de Cultura

Prunyanes (Fenolleda)

1 Resposta

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,51 km2, 403 m alt, 100 hab (2013)

(occ: Prunhanas, fr: Prugnanes) De llengua occitana. Situat a l’esquerra de la vall de la Bolzana i accidentat per les Corberes. Gran part del terme és boscat.

El principal conreu és la vinya, principalment dedicada a la producció de vi de taula. Hi ha una cooperativa agrícola. Explotació forestal. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas. Hi ha les restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom.

El municipi comprèn, a més, les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt.

Prunet i Bellpuig (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,68 km2, 660 m alt, 53 hab (2013)

(fr: Prunet-et-Belpuig)  Capital: Prunet. Situat al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Boletó (límit septentrional). El sector oriental i meridional són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet, del Fortó i de Xetard. La major part del terme és cobert de bosc i de garrigues.

Modesta agricultura, essencialment pastures i alguns conreus de cereals, arbres fruiters, patates i vinya. Ramaderia ovina i bovina. La població disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis.

El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig. Comprèn, a més, el santuari de la Trinitat (on hi ha la casa del comú) i les caseries de Prunet de Baix i del Serrat.

Blanes, cala en -Menorca-

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca)

Cala de la costa occidental, a ponent de la ciutat.

Constitueix un centre d’estiueig i de turisme als afores de la ciutat.

Blanes * -Barcelonès-

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès)

Altre nom de la quadra de Pomar.

Prats de Sornià (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 8,01 km2, 627 m alt, 74 hab (2013)

(fr: Prats de Sournia) De llengua occitana. Situat des del vessant oriental del coll de Ventafarina, fins a la conca de l’Adasig, al sud-est, i la vall de la Matassa, al nord-est. Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines.

Agricultura amb conreus de secà (vinya, una part de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat) i de regadiu (hortalisses, arbres fruiters, cereals i farratge). Els prats donen per a una certa activitat ramadera (bestiar boví i cabrum). Darrerament han augmentat considerablement les segones residències.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat vora el còrrec de la Solana, al costat d’una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una gran torre quadrangular.

Al sud, vora l’Adasig, es troba el castell i església de Las Albas.

Prats de Molló (Vallespir)

52 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 145,09 km2, 735 m alt, 1.075 hab (2013)

(o Prats de Molló i la Presta) Situat a l’alt Vallespir, al peu dels pics dels Miracles i de la Comella, a la vall alta del Tec. El terme és accidentat (collada de Prats) i emprat en la seva major part per pastures i bosc.

Conreus de secà (cereals, patates). Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya, i oví. Importància del sector turístic i l’estiueig, gràcies en part a la seva funció balneària.

La vila és agrupada al voltant de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina (campanar romànic); el fort de la Guàrdia (1677-82 i les noves muralles (1683) que encara volten la vila són obra de Vauban. La porta d’Espanya i el pont de Santa Llúcia sobre el Tec han estat declarats monuments històrics.

El terme comprèn, també, l’antic hospital del Colldares, el despoblat de Vernadell, el santuari del Coral, el veïnat d’en Coma, el raval de la Clapera, els pobles de Sant Salvador i de la Presta, amb l’important balneari i veïnat de la Farga, l’església de Sant Martí de Vilaplana, la vella torre d’en Mir i les restes del castell de Perella.

El 1926 hi van tenir lloc els fets de Prats de Molló.

Prada (Conflent)

82 Respostes

Municipi i cap de la comarca del Conflent (Catalunya Nord): 10,87 km2, 357 m alt, 5.835 hab (2013)

(fr: Prades) Situat entre els contraforts septentrionals del Canigó i la vall de la Castellana, a la dreta de la Tet, a la conca del riu de Prada.

L’economia es basa en l’agricultura: els conreus de regadiu s’estenen al llarg del riu i es destinen al conreu de fruites, que és el principal recurs (presseguers, albercoquers, pomeres), i d’hortalisses i vinya. Dins el terme hi ha instal·lat un petit complex industrial, amb indústries dedicades al tèxtil i a la construcció.

La seva importància radica, però, en les seves funcions com a centre comercial i administratiu, en centralitzar els productes agrícoles de tot el sector comprès entre Illa i Vernet. Des del 1968 és seu de la Universitat Catalana d’Estiu i des del 1950 s’hi celebra el Festival Internaciona de Música, fundat per Pau Casals.

La vila és a la dreta de la Tet. Església parroquial de Sant Pere (segle XVII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, el poble de la Sagristia i l’antic nucli de Sant Martí de Canoà.

Blancafortí

1 Resposta

(Blancafort, Conca de Barberà)

Despoblat proper al poble. Tenia 30 focs a la fi del segle XIV.