Arxiu de la categoria: Geografia

Quartell (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,27 km2, 42 m alt, 1.538 hab (2014)

Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, a les ribes del Mediterrani.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, que ocupa gran part del terme. Hi predominen els conreus de regadiu (cítrics). L’activitat industrial és gairebé inexistent (fabricació de materials per a la construcció i caixes d’embalatge). Àrea comercial de València. La població ha crescut d’una manera lenta, però continuada, durant el segle XX.

El poble és a llevant de Quart de les Valls i agrupa tota la població del municipi; és d’origen islàmic; església parroquial de Santa Anna, del segle XVII.

El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria Blanca.

Enllaç web: Ajuntament

Quart de Poblet (Horta)

24 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 19,79 km2, 40 m alt, 24.944 hab (2014)

Situat al pla de Quart, a les ribes del Túria, a l’oest de València.

L’agricultura és molt important; per al regadiu s’aprofiten aigües derivades del Túria i d’altres procedents de pous; els conreus més importants són els tarongers, les hortalisses, les patates, les cebes i els fruiters (albercoquers). La indústria és molt diversificada: alimentàries (licors, farina, pasta de sopa), de materials per a la construcció, de derivats de la fusta, químiques, tèxtils i metal·lúrgiques. Àrea comercial de València.

La població s’ha multiplicat per 15 durant el segle XX, amb un notable augment demogràfic a partir del 1950, gràcies a la immigració procedent d’Andalusia, de Conca i d’Albacete.

La vila és a la dreta del Túria, pràcticament unida a Manises; església parroquial de Santa Maria (bastida al segle XIV, reedificada al XVIII i restaurada el 1916). Restes d’un aqüeducte romà.

El municipi també comprèn els barris de Sant Onofre de Quart, de Porta, de Sant Josep i la caseria de Pa i Capellades.

Jaume I donà el lloc (1244) i castell de Quart al monestir i hospital de Sant Vicent de la Roqueta, que pertanyia al de Poblet (d’ací ve el nom).

Enllaços web: Ajuntament – Amics de la Passejà

Quart de les Valls (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 8,42 km2, 29 m alt, 1.083 hab (2014)

(o Quart de Morvedre) Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, el terme és drenat pels barrancs de la Font, Arquet i Codoval.

L’actvitat econòmica bàsica és l’agricultura; el regadiu aprofita aigües de pous i, sobretot, les de la font de Quart, per a conreus de tarongers i hortalisses; al secà el conreu més estès són els ametllers, seguit dels garrofers i les oliveres. Les activitats industrials són molt escasses: cal esmentar l’explotació del guix i les calcàries. Àrea comercial de València. La població s’ha mantingut pràcticament estable des del 1910 (llavors 1.029 h).

El poble és d’origen islàmic; església parroquial de Sant Miquel, situada en un antic convent de servites.

Enllaç web: Ajuntament

Bledes, ses -Eivissa-

Deixa un comentari

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Grup d’illots i d’esculls, bastant separats de la costa occidental de l’illa.

Els més importants són sa Bleda Plana (18 m alt) i sa Bleda Redona (39 m alt).

L’anomenat sa Gorra, el més pròxim a la costa, en dista uns 4,3 km.

Bledes, illa de ses -Menorca-

1 Resposta

(es Mercadal, Menorca)

Petita illa. Situada, juntament amb dos illots, davant la costa septentrional de l’illa, entre cala Pregonda i cala Barril.

Té 600 m de longitud i 61 m d’altitud.

Blava, cala -Mallorca-

1 Resposta

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Cala, on hi ha la urbanització de Cala Blava.

Blau, gorg -Mallorca-

4 Respostes

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l’antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s’engorja fins que s’uneix, a s’Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis.

Hi ha estat construïda una resclosa.

Blasca, penya de la

2 Respostes

(Banyeres de Mariola, Alcoià)

Cim (1.119 m alt) de la serra Fenossosa, al sud de la vall de Biar.

Puigpunyent (Mallorca Tramuntana)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 41,60 km2, 223 m alt, 2.016 hab (2014)

(ant: Perpunyent) Situat al sector oest de l’illa, al peu del puig de Galatzó, a la serra de Tramuntana, al nord-oest de Palma de Mallorca; els termes de Banyalbufar i d’Estellencs la separen de la costa.

La població viu de l’agricultura; hi ha conreus de regadiu per al consum local; els de secà es destinen a cereals i llegums; a més, s’hi conreen oliveres, garrofers i ametllers. Ramaderia. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al centre de la vall de Puigpunyent; església parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

El municipi comprèn, a més, el poble de Galilea i l’antic poble de Superna. El terme formà part de la baronia d’Andratx.

Enllaços web: Ajuntament – Escola Puig de na Fàtima

Puigbalador (Capcir)

8 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 19,46 km2, 1.460 m alt, 73 hab (2013)

(pop: Pibaladó; fr: Puyvalador) Estès des de la conca de l’Aude fins al límit amb el Llenguadoc, al nord de la comarca, a la vora del pantà de Puigbalador (entre el pic de Ginebre i el Roc de Madres), que alimenta centrals elèctriques emplaçades aigües avall. Gran part del terme és cobert de bosc i prats.

Agricultura amb conreus de cereals de secà. Ramaderia de bestiar boví i oví, que aprofita les pastures d’alta muntanya. Pedreres d’ònix. Turisme d’hivern (estació d’esquí a Riutort) i d’estiu (pesca i excursionisme). Disseminació total de la població.

El poble és situat a l’esquerra de l’Aude, dominat per les ruïnes del castell de Puigbalador, que esdevingué cap de la sots-vegueria del Capcir.

El municipi comprèn, també, el poble de Riutort.