Antiga quadra, actualment compresa entre els dos municipis.
Blancafort -Baix Camp-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Blanca, tuca -Ribagorça-
Cim (2.860 m alt), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l’hospital de Benasc.
El seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2.728 m alt).
Blanca, roca -Pallars Sobirà-
Cim (2.760 m alt) del massís que separa la capçalera de la vall d’Àneu del pla de Beret, a l’antic municipi de Gil.
Blanca, punta -Alt Empordà-
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Cap de la costa, entre la cala Fornells i el cap Gros; és el punt més septentrional de la península del cap de Creus.
Blanca, cala -Menorca-
Cala de la costa. Urbanització i centre turístic de la costa occidental, al sud de Santandria.
Blanc d’Envalira, pic
Contrafort (2.650 m alt) septentrional del pic Negre d’Envalira, situat al sud del port d’Envalira.
Blanc, cap -Marina Alta-
Cap de la costa, a l’extrem meridional de la rada de Moraira.
Blanc, cap -Mallorca-
Cap de la costa, situat on comença a obrir-se la badia de Palma de Mallorca, al sud-est d’aquesta ciutat.
A uns 3 km vers l’interior hi ha la possessió d’es Cap Blanc; on el 1587 fou bastida la torre d’es Cap Blanc, cònica.
Potries (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 3,05 km2, 12 m alt, 987 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial a la dreta del riu d’Alcoi (límit occidental del terme) i a la dreta de la serra Gallinera.
Les aigües derivades de l’Alcoi, a través de la sèquia de Rebollet, reguen el terme i fan possible l’agricultura de regadiu; hi predomina el conreu de tarongers i també hi ha hortalisses; molt pocs conreus de secà (oliveres, garrofers i ametllers). Totes les explotacions agrícoles són inferiors a les 10 ha. Avicultura. Entre les activitats industrials cal esmentar la fabricació de materials per a la construcció. Ha esdevingut centre turístic. Àrea comercial de Gandia.
La població, que augmentà considerablement fins a mitjan segle XIX, s’ha estancat després a causa de l’emigració a França.
El poble és a la dreta del riu d’Alcoi. Església parroquial dels Sants Joans. Passà de la província d’Alacant a la de València el 1847.
Enllaç web: Ajuntament
Portvendres (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,77 km2, 23 m alt, 4.214 hab (2013)
(fr: Port-Vendres) Situat a la façana marítima de la Marenda, al sud-est de la comarca, accidentat pels últims contraforts de la serra de l’Albera. La costa, molt retallada, forma part de la Costa Vermella.
S’hi conreà vinya (secà). L’activitat de pesca, tradicionalment important, s’ha reduït considerablement a causa de l’avenç del sector turístic, que al seu torn ha provocat el desenvolupament de la indústria hotelera. Té importància la indústria alimentària, especialment la indústria conservera i la vinícola, amb vins dolços naturals. El creixement de la població ha estat molt lligat a l’evolució del tràfic portuari.
El port de Portvendres actual data del 1848, però el seu origen és molt antic i té activitat de passatge, l’única regular al nord de Barcelona, des del segle XVIII, l’activitat del qual s’intensificà a partir del 1867 amb la instal·lació del ferrocarril.
La vila es localitza entre els port i els primers contraforts de l’Albera. Església parroquial de Santa Maria (acabada el 1888).
Dins el terme hi ha també el poble de Cosprons, el barri de Pulilles, a la costa i algunes urbanitzacions.
