Nom en català del municipi de Castilló de Sos.
Altre nom del municipi de Castelló de Rugat.
Despoblat, a l’Albufera, a l’antic terme de Russafa.
(País Valencià)
(o plana de Castelló) Regió (5.012,18 km2) que comprèn el sector septentrional del país. Compren les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l’Alcalatén i els Ports.
Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa (dins el qual es mantingueren fins al 1960) i, aproximadament (amb Almenara i sense l’Alt Millars), a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana; correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló (inclós Olocau del Rei).
L’àrea comercial de Castelló de la Plana (amb les subàrees de Morella i de Vinaròs) comprèn aquesta regió (excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà), a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó (Mosquerola, Cantavella, Anglesola, Mirambell, la Cuba, Tronchón, Bordón i Luco de Bordón).
(País Valencià, 1822 – )
Demarcació administrativa (6.679 km2). La seva capital és Castelló de la Plana. És dividida en tres partits judicials i 143 municipis (1981).
En la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província, la més al nord de les quatre en què fou dividit el País Valencià; corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó (o de Castelló de la Plana), incloses, però, les viles d’Almenara, al sud, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes.
Amb la reacció absolutista del 1823, aquest divisió fou abolida, i, el 1833, la nova divisió provincial conservà la nova província de Castelló (incloent l’Alt Palància) i retornà dins els límits històrics del País Valencià, el 1834 foren creats els partits judicials de Castelló de la Plana, Llucena, Albocàsser, Morella, Sant Mateu del Maestrat, Vinaròs, Viver, Sogorb, Nules i Vila-real, aquest darrer suprimit posteriorment; actualment, han quedat reduïts a Castelló, Sogorb i Vinaròs.
(Safor)
Altre nom del poble de Castellonet de la Conquesta.
Veure> regió de Castelló de la Plana (sector del País Valencià).
(o l’Atzúvia dels Castellons) Despoblat.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 23,09 km2, 1.657 m alt, 238 hab (2012)
(fr: La Llagonne) Situat a la capçalera de la Tet, a la vora esquerra del riu, entre el coll de la Quillana i el de la Perxa. El terme és ocupat en gran part per bosc i pastures.
El turisme hivernal i d’estiu (hotels i residències secundàries) ha suplantat l’economia tradicional, agrícola de secà (cereals, hortalisses i farratges) i ramadera de bestiar boví i equí. Explotació del bosc. Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana. Àrea comercial de Montlluís.
El poble és a l’extrem meridional del ras de la Quillana, prop del canal de la Llaguna, que aprofita l’aigua de la Tet per al regadiu; l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XII, conserva un mur i un portal romànics, així com una notable Majestat de la fi del segle XII; restaurada l’església a partir del 1968, hom hi ha trobat restes de pintures romàniques.
El terme també comprèn el poble dels Cortals.
Extrem septentrional del coll de la Quillana, enllaça el Capcir amb la Cerdanya (1.720 m alt).
És dominat a l’est pel pic de Castelló (2.045 m alt).
