Caseria, a 1 km de la ciutat. Era una antiga alqueria d’època musulmana que Jaume I el Conqueridor donà el 1242 a Rodrigo d’Aranda i el 1249 a Sanç d’Orenga.
Xixarà
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Xivert
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Despoblat, a l’est de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert, aturonat a 381 m alt, damunt la serra d’Irta.
Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya als templers. El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge; el 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert. La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries (la Valldàngel i Alcossebre, entre altres).
Xivert era un lloc de moriscs (52 focs el 1609) que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert.
Xiva de Morella
Poble (898 m alt), situat en una foia, al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1.262 m alt), a la vora dreta del riu de Xiva. De l’església parroquial (el Salvador), on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del segle XVI (totes dues fetes a Morella), depèn el santuari del Roser.
A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas. El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del segle XVII. Formava municipi independent fins el 1976.
Xiu, castell de
Antic castell, al nord de la vila, aturonat a la dreta del riera de Pinet.
Durant l’atac de Berenguer V d’Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca.
El castell restà abandonat després de l’expulsió dels moriscs (1609).
Xisquerol
Caseria, al nord-oest de la vila, al vessant meridional de la mola del Vilar.
Xirovall *
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Veure> Aixirivall (llogaret).
Xirles
Llogaret, al nord del terme, vora el riu de Xirles, afluent, per la dreta, del riu Guadalest, que neix a la serra de Gulatdar.
Xirell
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
(cast: Chirel) Despoblat, a l’oest del terme, vora el límit amb el de Cofrents, a la foia de Xirell, vall tributària, per l’esquerra, del Xúquer.
Damunt un tossal poc accessible que domina, per l’esquerra, el curs encaixat del riu, s’alça l’antic castell de Xirell, pertanyent al baró de Cortes, obra dels segles XV i XVI, arruïnat (encara que en resten dues torres i alguns panys de mur en bon estat); situat enfront de la mola de Cortes, tingué un paper important en la repressió dels moriscs revoltats el 1609.
Xinxilla, barranc de
(Cabanes de l’Arc / Orpesa, Plana Alta)
Curs d’aigua, entre els dos municipis. Neix entre la serra de les Santes i la Maigmudella i desemboca a la mar a través de l’antiga albufera d’Orpesa.
Xinquer
(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
Despoblat, al vessant oriental de la serra d’Espadà, on hi ha les restes del castell de Xinquer, a l’esquerra i a la capçalera del riu de Sonella o de Veo, dit també riu de Xinquer.
L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de l’Alcúdia de Veo.
Dades dels Països Catalans 