(Pollença, Mallorca)
Antiga possessió i caseriu, a la vall d’Ariant, que desemboca a la costa septentrional de l’illa i es separada de la vila de Pollença pel puig gros de Torrelles i amb la qual es comunica a través del coll d’Ariant.
Hi ha actualment dues possessions: Ariant de Baix i Ariant de Dalt, que inclou una torre de defensa (torre d’Ariant) construïda el 1622 per ordre del virrei.
(Biar, Alt Vinalopó)
Caseriu, situat a la capçalera de la rambla de la Torre, prop del límit amb el terme de Saix.
Hi passa la carretera de Saix a Onil i a Castalla, la qual es bifurca al coll de l’Arguenya, la divisòria amb la conca del riu de Montnegre i termenal dels municipis de Biar, Castalla i Onil.
Al sud d’aquest caseriu, entre Castalla i Saix, es troba la serra de l’Argenya que culmina a la Replana (1.128 m alt).
(Santa Eulària del Riu, Eivissa)
Zona, dins la parròquia de Sant Carles de Peralta.
En aquest indret són conegudes des d’antic mines de plom, que a la fi del segle XIX ocupaven més de dos-cents treballadors distribuïts en nou mines.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 15,36 km2, 311 m alt, 91 hab (2014)
(cast: Argelita) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i drenat pel riu de Vilamalefa (o riu d’Argeleta), afluent, per l’esquerra, del Millars. Dues terceres parts del territori, molt accidentat per turons que dominen la vall del riu, són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins.
L’activitat agrícola (cereals, garrofers, arbres fruiters, oliveres i vinya) és reduïda. Hi ha una pedrera de marbre negre. La població ha experimentat una lenta i progressiva davallada.
El poble es troba situat a la dreta del riu de Vilamalefa. Població de moriscs, restà deshabitada amb l’expulsió del 1609; el 1611 el baró d’Argeleta, atorgà carta de població.
Dins el terme es troben l’antic castell de Boinegro i, prop del poble, l’antic poblat de La Muela, on han estat trobades restes de l’època ibèrica. Partit judicial de Nules.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 58,67 km2, 16 m alt, 9.901 hab (2012)
(fr: Argelès sur Mer; ant: Argilers). Situat a la zona de contacte entre la regió muntanyosa de l’Albera i la plana litoral rossellonesa. Al sud del terme hi ha boscs d’alzina surera, que és explotada econòmicament.
La base de l’economia local és l’agricultura (principalment vinya, a més d’arbres fruiters i productes d’horta), a la qual s’ha afegit, darrerament, el turisme, localitzat a la Platja d’Argelers i al Racó.
La vila, cap de cantó, està situada a 2 km del mar; destaca l’església parroquial, del segle XIV, d’un sola nau i conserva un retaule gòtic del segle XV. A la seva platja s’instal·là el 1939 el camp d’Argelers.
Dins el terme, a més d’importants restes arqueològiques, es troben el castell romànic de Pujol, els llogaret de Tatzó d’Avall i de la Pava, l’antic terme de Torreneules, l’antic monestir de Vallbona, la torre de la Maçana, l’església romànica de Sant Llorenç del Mont i el santuari de Vida.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 75,12 km2, 933 m alt, 386 hab (2014)
(ant: Ares d’Alpont, cast: Aras de Alpuente, o Aras de Los Olmos). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al peu de la serra del Sabinar i drenat pel Túria. De relleu accidentat, les explotacions forestals cobreixen més de la meitat de la superfície municipal.
La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví. La ramaderia, la cria d’animals de granja i sobretot l’apicultura són part també de la vida econòmica local. Àrea comercial de Llíria. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant els darrers anys.
A la vila, emplaçada en un planell, destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida entre el 1584 i el 1592. La vila, juntament amb el castell d’Ares, passà el 1318 sota la jurisdicció de l’orde de Montesa.
Dins el terme es troben, a més, el poble de la Losilla i el santuari de Santa Catalina.
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 118,89 km2, 1.194 m alt, 210 hab (2014)
Situat en plena zona muntanyosa, al límit amb l’Aragó, on són típics els turons en forma de moles. El terme és drenat per la rambla Carbonera i la rambla de la Belluga, a la conca del Millars. Al territori abunden les rouredes, els alzinars i els pasturatges.
La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals, tubercles i llegums), i sobretot la ramaderia (bestiar oví i granges de porcí), activitats que tanmateix no han impedit una notable davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de Vinarós.
La vila es troba al final de l’altiplà de la Canada, al peu de la mola d’Ares, sota les ruïnes del castell d’Ares, d’origen musulmà, que adquirí una gran importància estratègica durant les guerres carlines. El 1316 passà a l’orde de Montesa que la convertí en cap de la batllia d’Ares.
Dins el terme hi ha la cova Remigia, amb pintures rupestres, i les caseries del Coll d’Ares i de Santa Helena.
Enllaç web: Ajuntament
(Benasau, Comtat)
(ant: Ares de Penàguila) Llogaret, situat a la dreta del barranc d’Ares, afluent, per la dreta, del riu de Frainos.
Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb Benasau, i, finalment, en independitzar-se aquest darrer lloc, Ares del Bosc passà a formar part del nou terme.
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Elevació muntanyosa (1.321 m alt), al límit amb els Ports. És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Bergantes de la de la rambla de la Viuda.
El seu cim és aprofitat per al pasturatge.
(les Paüls, Ribagorça)
Antic santuari (1.775 m alt) de la Mare de Déu de les Ares, situat al vessant nord-oest del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs.
Damunt el santuari es troba el port de les Ares (1.896 m alt), per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena (les Paüls) amb la Baixa Ribagorça (Vallabriga, les Viles de Turbó) i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares, que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 