Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Manises (Horta)

36 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 19,65 km2, 52 m alt, 30.834 hab (2014)

Situat a la dreta del Túria, a la plana al·luvial que forma el riu i que limita el terme pel sud, a l’oest de València.

L’agricultura, que al final del segle XVIII ocupava la meitat de la població, avui té un caràcter subsidiari, predominen els conreus hortícoles, que són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Manises, amb aigua procedent del Túria. Hi preponderen les petites explotacions. També hi ha ramaderia. La principal activitat és la tradicional indústria de la ceràmica de Manises, on hi predomina la petita empresa i la majoria de la producció és absorbida pel mercat nacional; també hi ha indústria metal·lúrgica i alimentària. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un creixement notable i continuat des del segle XVIII i especialment a partir del 1950.

La ciutat, d’origen islàmic, s’ha estès fins al terme de Quart de Poblet; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

Dins el terme hi ha diverses restes romanes, l’aqüeducte també romà dels Arquets i l’aeroport civil i militar de Manises.

Enllaç web: Ajuntament

Mancor de la Vall (Mallorca Raiguer)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 19,87 km2, 245 m alt, 1.309 hab (2014)

Situat a l’àrea de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer, al nord d’Inca. El bosc cobreix el sector muntanyós amb predomini del pi blanc i de l’alzina.

Hi predominen els conreus de secà: arbres fruiters, oliveres, vinya, cereals. La majoria de la terra és explotada directament pels propietaris. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porquí. Indústria del calçat. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha disminuït des del 1930, encara que en els decennis 1980 i 1990 començà una tímida recuperació.

La vila, d’origen islàmic, es troba en es Raiguer. Hi destaquen el santuari de Santa Llúcia de Mancor, l’església de Sant Joan (segle XVI) i la nova església parroquial (segle XIX).

El terme comprèn, a més, la caseria de Biniarroi, el llogaret de Massanella i les cases de Biniatzent. Es constituí municipi independent de Selva de Mallorca el 1925.

Enllaç web: Ajuntament

Manacor (Mallorca Llevant)

111 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 260,22 km2, 128 m alt, 40.264 h (2014)

Situat al sector oriental de l’illa i estès des del pla fins al litoral. El relleu és en part accidentat per la serra de Llevant, la qual és relativament deprimida (llindar de Manacor), amb boscs de pi blanc. Està drenat per diversos barrancs, com el torrent de sa Vall. La costa està formada per una sèrie de cales, la cala, o port, de Manacor, és la més important.

Els principals recursos econòmics del municipi són la indústria (especialment mobles i bijuteria -perles artificials-) i el turisme (important indústria hotelera i de serveis), que han eclipsat les tradicionals activitats agrícoles de secà (arbres fruiters, llegums i cereals) i ramaderes (bestiar oví) i han estat la causa del fort creixement demogràfic dels darrers anys.

La ciutat, el nucli primitiu de la qual és aturonat, s’estén cap al pla amb nombrosos barris (Fartàritx, ses Dames, es Baix des Cós, es Barracar). Hi destaca el gran edifici neogòtic de l’església arxiprestal de Santa Maria, i també el casal fortificat de la torre de ses Puntes (segle XIV), el casal dels Puig, el convent dominic de Sant Vicent Ferrer (segle XVI) i el Museu Arqueològic Municipal, on es conserven notables mosaics de la basílica de son Peretó i objectes de la cultura dels talaiots (s’Hospitalet Vell). El folklore manacorí és especialment ric (ball dels cossiers, ball dels moretons, desfilada dels dimonis i ses beneïdes, etc).

El municipi comprèn, a més, les famoses coves del Drac i dels Hams, els pobles de Portocristo i de Son Macià, els nuclis de Cala Moreia, Cala Morlanda i Cala Murada, i l’antiga torre dels Enagistes.

És el segon municipi de Mallorca en extensió i en població.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Maella (Matarranya)

9 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 174,88 km2, 121 m alt, 1.958 hab (2014)

Situat al límit amb la Terra Alta. entre les conques del riu d’Algars i el Guadalop i travessat pel Matarranya, prop del pic de Pontorrelles, al nord-oest de Gandesa. La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada.

Agricultura de regadiu, alimentat amb aigua del Matarranya mitjançant diverses sèquies, que es dedica als conreus d’hortalisses; al secà hi ha conreus mediterranis, amb predomini de cereals, oliveres i vinya. Antigament era important la ramaderia de llana, avui discreta, i en canvi la cria de bestiar (porcí i aviram) en granges tendeix a augmentar. Cal esmentar la indústria derivada de l’agricultura, principalment l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Gandesa.

La vila, situat a l’esquerra del Matarranya, conserva part de les muralles i destaquen el castell de Maella, de notables proporcions, l’església parroquial de Sant Esteve, amb elements romànics i gòtics, l’edifici de l’antiga llotja, restaurada, i la casa de la vila, que té una torre amb un rellotge i una capella.

Fou el centre de la comanda de Maella, i el centre de la baronia i després ducat d’Almassà. Durant la primera guerra carlina hi va tenir lloc la famosa acció de Maella (1838), en la qual fou derrotat per les tropes de Cabrera l’exèrcit liberal comandat pel mariscal Ramón Pardiñas, que morí a la batalla juntament amb més de mil morts.

El terme comprèn el poble de Vilanova d’Almassà, on hi ha l’antic monestir de Santa Susanna de la Trapa.

Macastre (Foia de Bunyol)

4 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 37,66 km2, 369 m alt, 1.262 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al fons de la foia, entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El sud del terme és accidentat per la serra de Dosaigües. Més de la meitat del municipi és coberta de matollar.

Els conreus són bàsicament de seca: cereals, oliveres, vinya i garrofers; al regadiu, s’hi conreen hortalisses, blat de moro i fruiters, malgrat que hi té poca importància. Hi té encara importància la ramaderia ovina. Àrea comercial de Bunyol. La població, molt afectada per l’emigració, s’ha recuperat darrerament gràcies a la proximitat de Bunyol.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, on s’aixecava l’antic castell de Macastre, d’època islàmica; església parroquial dedicada a la Transfiguració. Formà part de la baronia, després comtat, de Bunyol.

Loriguilla (Camp de Túria)

4 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 72,42 km2, 110 m alt, 1.879 hab (2014)

Gran part del territori és dins la comarca veïna dels Serrans, en zona de parla castellana, a la conca mitjana del Túria.

Bona part d’aquestes terres, com també l’antic poble, acabaren inundats pel pantà de Loriguilla, fet que ha provocat el trasllat de la població a una propietat del terme de Riba-roja de Túria, on ha estat edificat el nou poble sense que aquest hagi perdut la jurisdicció sobre el terme primitiu. Una bona part del terme és coberta de boscs de pins i carrasques, molt malmesos pels incendis.

L’agricultura de regadiu és dedica preferentment al conreu de tarongers. Àrea comercial de València.

El poble és situat a l’esquerra del Túria. El poble antic, d’origen islàmic, formà part del vescomtat de Xelva, i l’església parroquial, del segle XVIII, era dedicada a sant Joan.

Llutxent (Vall d’Albaida)

17 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 40,12 km2, 280 m alt, 2.452 hab (2014)

Situat a banda i banda del riu de Vernissa. al nord hi ha el massís de Mondúver i la serra de Buixcarró, amb pinedes. Comprèn la major part del sector nord-est de la comarca.

Quasi dues terceres del territori no són conreades (pins i matollar), mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura de secà, especialment la vinya, i també oliveres, ametllers i cereals. Avicultura, Indústria alimentària (oli). Àrea comercial de Gandia.

La vila és a la plana que s’estén a la dreta del riu, dominada per l’antic palau senyorial del segle XVI; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Antic convent dominicà del Corpus Christi (segle XV), bastit en commemoració del miracle dels Corporals de Daroca, que la tradició situa prop del castell de Xiu, durant la batalla de Llutxent. Fou centre de la baronia de Llutxent.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Mesquita i el despoblat i antic castell de Vilella.

Enllaç web: Ajuntament

Llupià (Rosselló)

13 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,88 km2, 104 m alt, 1.960 hab (2012)

(fr: Llupia) Situat a l’esquerra del Canta-rana, afluent del Rard, a la zona est dels Aspres, que fan accidentada la totalitat del terme.

La principal riquesa és el conreu de la vinya, que produeixen vi de taula, vi de qualitat superior de les costes de l’Alt Rosselló i vi dolç natural. També hi ha conreu de fruiters (albercocs), cereals i hortalisses. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Perpinyà.

El fort creixement demogràfic experimentat des del 1960 respon a la proximitat de Tuïr i Perpinyà, on treballa bona part de la població.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Tomàs (esmentada ja el segle XI), hi ha restes, també, de l’església de Sant Romà (segle X).

El municipi comprèn, a més, el santuari marià i antic poble de Vilarmilà.

Lludient (Alt Millars)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 31,35 km2, 431 m alt, 175 hab (2014)

(cast: Ludiente) Situat a la vall mitjana del riu de Vilamalefa, a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al límit amb l’Alcalatén. El territori és força accidentat pel vessant meridional extrem del massís de Penyagolosa, i la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres, amb una petita superfície forestal.

La riquesa es basa en l’agricultura de secà, la qual es limita a un 15% del terreny, dedicada sobretot a cereals. Hi ha ramaderia (bestiar oví) i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Notable davallada demogràfica iniciada ja a mitjan segle XIX.

La vila és en una foia, a l’esquerra del riu de Vilamalefa; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Giraba i diversos masos i caseries en procés de despoblació.

Enllaç web: Ajuntament

Llucmajor (Mallorca Migjorn)

83 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 327,05 km2, 151 m alt, 37.257 hab (2013)

Situat als contraforts de la serra de Migjorn, entre el massís de Randa i la costa, a l’est de la badia de Palma. El seu terme, molt planer, està tallat per torrents i barrancs que obren cales als penya-segats de la costa amb pinedes i alzinars.

És el terme més extens de les Balears, amb una bona part dedicada al conreu de secà: cereals, ametllers, llegums, garrofers, figueres i arbres fruiters. La ramaderia consta de bestiar oví, boví, porcí i aviram. El sector primari ha estat eclipsat totalment pel boom turístic (concentrat especialment a s’Arenal, un dels complexes més importants de les Illes), per la indústria (del calçat, de la pell, l’alimentària, la tèxtil, de la fusta i les metal·lúrgiques) i pel comerç.

Paral·lelament, el creixement demogràfic, en bona part de base immigratòria, ha estat espectacular.

La ciutat, d’origen islàmic, és a l’encreuament de diversos camins; l’església parroquial de Sant Miquel és un gran edifici construït a partir del 1781. Al segle XIV fou planificat l’urbanisme de la vila emmarcada en l’anomenat Quadrat, i el nucli urbà s’ha estès en direcció als camins i sobretot vers l’antiga estació del ferrocarril.

A l’indret anomenat camp de sa Batalla va tenir lloc la famosa batalla de Llucmajor (1349), on va morir Jaume III de Mallorca. A partir del segle XVI la població hagué de suportar les freqüents incursions dels pirates turcs i berbers, i hom bastí nombroses torres a la costa.

El municipi comprèn, a més, el poblat talaiòtic de Capocorb Vell, la colònia de Son Mendívil, l’antiga residència trinitària de cas Frares i el santuari de Gràcia.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Institut – Club Natació