Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Montcada de l’Horta (Horta)

27 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 15,89 km2, 37 m alt, 21.906 hab (2014)

(o Moncada) Situat a la riba dreta del barranc de Carraixet, al límit amb el Camp de Túria, al nord-oest de València.

El terreny és pla i pràcticament tot conreat, amb gran predomini del regadiu, gràcies a la sèquia reial de Montcada, amb aigua derivada del Túria, i és dedicat principalment als conreus hortícoles, especialment taronges. La ramaderia (porcina i ovina), la indústria (materials per a la construcció, tèxtil, alimentària, metal·lúrgica i pirotècnia) i el sector de serveis, completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic ha estat, sobretot els darrers decennis, notable i constant.

La ciutat és d’origen islàmic; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Jaume, arxiprestal, i diversos palaus del segle XVIII. Està pràcticament unida amb Alfara del Patriarca.

Dins el terme hi ha el poble de Sant Isidre de Benaixeve, el santuari de Santa Bàrbara i restes ibèriques i romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Montboló (Vallespir)

4 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,98 km2, 576 m alt, 186 hab (2012)

Situat a l’esquerra del Tec, que constitueix el límit meridional del terme, i drenat per diversos afluents seus, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample, al peu del roc Redon. El terreny és accidentat pels Aspres i en gran part boscat (bosc de Montboló).

L’agricultura (conreus de vinya, arbres fruiters, cereals i, sobretot, pastures i farratges) i la ramaderia (bestiar oví i cabrum) són migrades. L’economia es manté en part gràcies a l’existència del sanatori del Solà i a diversos establiments mèdics i centres de vacances.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, en part fortificada, de nau única i dos absis i flanquejada per dos campanars quadrats. El 1033 fou donat pel comte Guillem I de Besalú al monestir de Santa Maria d’Arles.

Dins el terme hi ha nombrosos masos i cortals dispersos.

Montaverner (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 7,4 km2, 200 m alt, 1.708 hab (2014)

Situat al nord d’Albaida, a la dreta del riu d’Albaida, a l’aiguabarreig amb el Clariano.

El terreny és pla i força conreat (el regadiu -hortalisses i cereals- és alimentat amb aigua de l’Albaida a través de la sèquia de Montaverner). Predomina, però, el secà, amb un gran nombre d’arbres fruiters (ametllers, presseguers), vinya, que produeix raïm de taula, cereals (blat i ordi), oliveres i garrofers. Petites indústries tèxtils i agropecuàries completen l’oferta econòmica. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, es troba sobre un petit turó que domina l’aiguabarreig dels dos rius; l’església parroquial de Sant Joan i Sant Jaume s’independitzà de la d’Albaida el 1535.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat i santuari marià de Colata.

Enllaç web: Ajuntament

Montanui (Ribagorça)

36 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 174,22 km2, 1.205 m alt, 237 hab (2014)

(cast: Montanuy) Estès per les valls pirinenques de Barravés i Castanesa, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al nord-oest del Pont de Suert. El terreny és muntanyós i accidentat, i la major part del territori és coberta de bosc i de prats.

La vida econòmica del municipi és agrícola, els conreus són al fons de les valls, destinats a cereals (ordi, blat i civada), a farratge i a prats per al bestiar boví. Explotació forestal (pins negres, avets i roures). Central elèctrica de Bono. Àrea comercial del Pont de Suert. La població es troba molt disseminada i ha disminuït notablement els darrers cinquanta anys.

El poble és aturonat damunt un barranc que vessa a la Noguera.

El municipi comprèn, també, els antics termes de Bono i Castanesa, annexats el 1966, el santuari marià de Buràs i els pobles de Ginast, Benifonts, Noals, Senyiu, Casterner de Noals i Escané, les caseries d’Herbera i Seu, el despoblat de Viuerri i el llogaret de Vinyals.

Montant (Alt Millars)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 34,14 km2, 580 m alt, 403 hab (2014)

(cast: Montán) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel barranc de Montant, afluent del Millars. El terreny és molt muntanyós (serres d’Espina i de Montalgrau) i poc conreat (un 10% escàs) i la major part és ocupat per matolls i bosc, fet que ha causat una continua davallada demogràfica des de la fi del segle XIX.

Hi ha abundància de fonts, l’aigua de les quals serveix per a regadiu d’algunes hortes. Hi ha també conreus d’oliveres, cereals, vinya i ametllers. Hi té una gran importància la ramaderia ovina. Indústria de la construcció. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, d’origen islàmic, és al peu del turó del Calvari, a banda i banda del torrent de Montant; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Bernat, arxiprestal, bastida en 1730-35.

Enllaç web: Ajuntament

Montanejos (Alt Millars)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,8 km2, 418 m alt, 583 hab (2014)

(ant: l’Alqueria Alta) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de la Maimona. El terme s’estén a banda i banda del riu, és muntanyós i poc conreat, fet que ha causat un important descens demogràfic els darrers decennis.

La principal riquesa és l’agricultura, amb conreus de patates, hortalisses i fruiters a la vall del riu, i al secà: cereals, ametllers i oliveres. El municipi és també un lloc d’estiueig tradicional, gràcies a les nombroses fonts d’aigua medicinal.

El poble, situat a la dreta del Millars, és d’origen islàmic; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1782-98.

El terme comprèn, a més, el poble de Montanet o l’Alqueria Baixa i el 1974 hi fou annexat el municipi de Campos d’Arenós a causa de la construcció del pantà.

Enllaç web: Ajuntament

Montalbà del Castell (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,90 km2, 480 m alt, 148 hab (2012)

(fr: Montalba-le-Château) Situat als Aspres, entre el coll de les Colomines i el de Ternera, des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, al límit amb el Rosselló. El terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa, ambdós afluents de la Tet. El relleu és accidentat, amb boscos d’alzines.

L’economia del municipi es limita a la ramaderia (bestiar cabrum) i a la migrada agricultura de secà, el principal conreu del qual és la vinya, que es destina a l’elaboració de vi de denominació d’origen controlat; també s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi ha una cooperativa. Àrea comercial de Perpinyà. Notable descens demogràfic.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial i per l’antic castell de Montalbà.

La parla del lloc és de transició vers l’occità.

Monòver (Vinalopó Mitjà)

39 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 152,36 km2, 341 m alt, 12.460 hab (2014)

(cast: Monóvar) A la serralada sub-bètica valenciana, amb depressions com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis. El Vinalopó passa per l’extrem oriental del terme.

Amb l’agricultura (vinya i cereals) en recessió, la vida econòmica local es basa en la indústria (pedreres, calçat, cellers i destil·leries), que ocupa gran part de la població activa que no treballa fora del municipi. La població tendeix a augmentar, equilibrada entre l’emigració i l’immigració.

La ciutat, d’origen islàmic, ocupa una llarga solana de més d’un quilòmetre; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Joan Baptista, bastida el 1775, i la casa natal de Josep Martínez i Ruiz “Azorín”.

El terme comprèn, a més, el poble del Fondó de Monòver i les caseries i llogarets de les Cases del Senyor, Xinorla, el Xinorlet, la Romana Alta, Alciri, Alquebla, la Canyada Roja, la Canyada de Don Ciro, les Cases de Joan Blanco, les Cases de Sanxis, el Derramador, la Font del Pi, Madara, Almorqui, el Manyar i la Rambleta.

Monesma i Queixigar (Ribagorça)

14 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 62,6 km2, 1.025 m alt, 88 hab (2014)

(cast: Monesma y Cajigar) Situat entre les conques de la Noguera Ribagorçana (on conflueix amb el riu de Queixigar) i l’Éssera, a la falda de la serra de Palleroa, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça el tossal de Monesma i les ruïnes de l’antic castell de Monesma.

El municipi és molt accidentat, per la qual cosa l’agricultura se centra en els conreus herbacis. Ramaderia de bestiar oví. Àrea comercial de Graus.

El municipi és el resultat de la unió, el 1970, de l’antic terme de Monesma de Ribagorça i gran part del de Queixigar. El poble de Queixigar, cap municipal, és aturonat, dominat per l’església parroquial de Santa Maria.

Dins el terme hi ha el santuari de Palleroa, el poble de la Badia, les caseries de Noguero, Puiol i la Torr, i els despoblats de Sant Antoni, Colatxoa, Giró i Soliveta.

Moncofa (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 14,53 km2, 6 m alt, 6.339 hab (2014)

Situat al litoral (on té una platja plana i sorrenca d’uns 4 km de longitud), a la conca baixa del Belcaire i al peu de la serra d’Almenara, al sud-oest de Castelló de la Plana.

El terme és pla i dedicat en gran part a l’agricultura de regadiu, base de l’economia local, que hi és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; el conreu principal és el de taronges, hortalisses i fruiters. Darrerament s’hi ha desenvolupat també la indústria (tradicionalment agropecuària i de materials per a la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població manté un creixement que s’ha duplicat des del 1900.

La vila, d’origen islàmic, es troba a la plana, prop de la costa, on hi ha el barri marítim del Grau de Moncofa; l’església parroquial és consagrada a santa Maria Magdalena.

Enllaç web: Ajuntament