Despoblat, al pla de Colata, estès a la dreta del riu d’Albaida.
Antic lloc de moriscs (18 famílies el 1609), el 1535 deixà de dependre de la parròquia d’Albaida i passà a la jurisdicció de la de Montaverner.
L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de Colata, imatge que fou traslladada modernament a Montaverner.
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 7,4 km2, 200 m alt, 1.708 hab (2014)
Situat al nord d’Albaida, a la dreta del riu d’Albaida, a l’aiguabarreig amb el Clariano.
El terreny és pla i força conreat (el regadiu -hortalisses i cereals- és alimentat amb aigua de l’Albaida a través de la sèquia de Montaverner). Predomina, però, el secà, amb un gran nombre d’arbres fruiters (ametllers, presseguers), vinya, que produeix raïm de taula, cereals (blat i ordi), oliveres i garrofers. Petites indústries tèxtils i agropecuàries completen l’oferta econòmica. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.
El poble, d’origen islàmic, es troba sobre un petit turó que domina l’aiguabarreig dels dos rius; l’església parroquial de Sant Joan i Sant Jaume s’independitzà de la d’Albaida el 1535.
Dins el terme hi ha, a més, el despoblat i santuari marià de Colata.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 