Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Montoriol (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,10 km2, 244 m alt, 208 hab (2012)

(o Montoriol d’Avall; fr: Montauriol) Situat a la regió muntanyosa dels Aspres, a la capçalera del Rard, al peu del coll d’Oms, endinsant-se cap al nord per la plana del Rosselló. El terme és drenat per la riera d’Oms i al sector més baix per la riera de Montoriol, capçalera del Rard.

L’economia local és la típica de la zona, basada en el conreu de la vinya i la producció de vi dolç natural. Àrea comercial de Perpinyà. La població, molt disseminada, ha estat sempre escassa.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms.

Dins el municipi hi ha l’església de Sant Amanç i el veïnat de l’Hostalet.

Montner (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,98 km2, 125 m alt, 311 hab (2012)

Situat a la vall de l’Aglí, a les Corberes del Rosselló, entre el pla d’Estagell i el puig de Montner (507 m alt), a l’est del coll de la Batalla; drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, i que aflueix a l’Aglí per la dreta (constituí des del tractat de Corbeil -1258- la frontera franco-catalana).

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vins d’aperitiu i de vi amb denominació d’origen controlat de Costes de Rosselló, activitats que han donat lloc a una cooperativa vinícola; també hi ha conreus d’arbres fruiters i d’hortalisses.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és troba al límit del pla i del sector muntanyós del municipi.

Dins el terme, al puig de Montner, hi ha les restes de l’antiga torre de Montner (bastida a l’alta edat mitjana i subsistent encara el segle XVI) i el santuari marià de la Força-ral, bastit damunt les ruïnes del castell de la Força-ral.

Montlluís (Alta Cerdanya)

22 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 0,39 km2, 1.586 m alt, 185 hab (2013)

(fr: Mont-Louis) Ocupa una petita extensió de terreny (l’anomenat turó de Montlluís) a l’altiplà de la Perxa, a la dreta de la Tet. Tot el terme és dominat per la ciutadella de Montlluís, notable fortificació dissenyada per Vauban per encàrrec de Lluís XIV de França, bastida a la fi del segle XVII per tal de protegir la frontera amb l’estat espanyol fixada pel tractat dels Pirineus i per l’hostilitat de la població autòctona.

L’economia del municipi es limita a unes modestes activitats agrícoles (patates i farratges) i ramaderes (bestiar oví). Centre d’estiueig i d’esports d’hivern.

El poble conserva les muralles i l’església parroquial fou construïda a mitjan segle XVIII sobre la primitiva capella de la ciutadella.

Al vessant meridional del turó hi havia l’antiga caseria del Vilar d’Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa.

Montitxelvo (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,16 km2, 270 m alt, 644 hab (2014)

(cast: Montichelvo) Situat al límit amb el Comtat, als contraforts de la serra de Benicadell, que accidenten el sector meridional del terme, mentre que al sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa. Una tercera part del terme és zona forestal, ocupada en bona part per pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya (en bona part per a raïm de taula) i a cereals, ametllers i garrofers, complementada pel regadiu, gràcies als regatges derivats de les deus. Àrea comercial de Gandia. La població tendeix a disminuir.

El poble és dominat per l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVIII. A prop hi ha les restes de l’antic castell de Montitxelvo, que fou centre de la baronia de Montitxelvo.

Enllaç web: Ajuntament

Montfort (Vinalopó Mitjà)

13 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 79,52 km2, 230 m alt, 7.658 hab (2014)

(cast: Monforte del Cid, ant: Nompot) Situat a l’esquerra del Vinalopó, que fa de límit occidental del terme, a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat al nord per les serres del Sit, de l’Alcoraia i de Sant Pasqual.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, que ocupa gran part del terme; hi predomina el secà, amb conreus de vinya, destinada a la producció de raïm de taula, cereals, oliveres i ametllers. El regadiu amb aigua de Villena (tomàquets i vinya), en expansió, ha estat la causa de la recuperació demogràfica del municipi. Indústria derivada de l’agricultura.

La vila, d’origen islàmic, és en una eminència, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus.

Dins el terme hi ha el caseriu i santuari marià d’Orito i l’Estació de Montfort.

El parlar castellà de Montfort conserva trets arcaics.

Montferrer (Vallespir)

10 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,95 km2, 820 m alt, 191 hab (2012)

Estès des dels contraforts meridionals del massís del Canigó fins al Tec (que forma en part el límit meridional), entre el puig de Coç i les gorges de la Fou. Hi ha bosc, prats i pasturatges.

Els principals conreus són el farratge, els cereals, el blat de moro i els arbres fruiters (pomeres, presseguers i cirerers). Té importància la ramaderia: bovins, ovins i porcins. Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins.

El poble s’assenta al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer, al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat. Esdevingué centre del marquesat de Montferrer.

Al cim de la serra que separa les valls de Madaloc i de Montferrer hi ha les ruïnes de l’antic castell de Mollet i del llogaret del Castell de Mollet; el terme comprèn, també, els veïnats de la Misèria i el de la Figuera.

Montesquiu d’Albera (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,06 km2, 250 m alt, 1.195 hab (2012)

(fr: Montesquieu des Albères) Situat al límit amb el Vallespir, estès des de la riba dreta del Tec fins a la serra de l’Albera (puig de Sant Cristau, l’antic Montesquiu, 1.015 m alt), que accidenta el sector sud del terme, cobert de bosc d’alzines, que està força delmat pels incendis, i per pasturatges.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, destinat a la producció de vi corrent, vi de qualitat i vins d’aperitiu, i llegums; al regadiu, situat a la plana al·luvial propera al riu, regada pel canal de l’Albera, s’hi conreen arbres fruiters (presseguers i albercoquers, sobretot). Hi ha ramaderia (molt migrada).

El poble es a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, centre de la baronia de Montesquiu.

Dins el terme hi ha el mas i antic santuari d’Agullons (o dels Agullons).

Montesinos, Los (Baix Segura)

2 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 15,05 km2, 7 m alt, 4.966 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià. El terme comprèn l’antic enclavament del municipi d’Almoradí (del qual fou segregat el 1990), separat de la part principal pel terme d’Algorfa.

Va sorgir modernament gràcies a l’expansió de l’agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), establerta en aquesta zona contigua a les salines de Torrevella, alimentada pel canal de Los Riegos de Levante. Té una important indústria agroalimentària, així com de fabricació de materials per a la construcció, fusteria i estructures metàl·liques i conserves de peix. També és important el turisme. Àrea comercial d’Oriola.

A la vila destaca l’església parroquial dedicada al Pilar, construïda el 1886.

Dins el terme hi han diverses construccions del segle XVIII per a la conservació de l’aigua (partida de La Marquesa).

Enllaç web: Ajuntament

Montescot (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,02 km2, 14 m alt, 1.712 hab (2012)

Situat al nord-oest d’Elna, al Riberal.

En un terreny pla i molt conreat: fruiters i verdures al regadiu i vinyes al secà, aquesta última és la riquesa principal i produeix vins de qualitat superior (de la zona de Rosselló dels Aspres) i vins d’aperitius. La ramaderia ovina, bovina i equina ha esdevingut el complement econòmic de l’agricultura. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha experimentat un ascens notable, per influència de Perpinyà, on treballa part de la població activa.

El poble és establert vora l’església parroquial i creuat per la carretera d’Elna a Tuïr. Fou centre de la baronia (després varvassoria) de Montescot.

Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Valric i diversos masos.

Montesa (Costera)

14 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 48,11 km2, 340 m alt, 1.278 hab (2014)

A la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana, al nord, i la serra Grossa, al sud. El terreny és accidentat, hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall. Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters); el regadiu és dedicat quasi exclusivament a tarongers. La ramaderia ovina és en decadència. Una tercera part de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, es troba al peu de les imponents ruïnes del castell de Montesa, i va ésser centre de la comanda de Montesa. L’església parroquial de Santa Maria és del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament