Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Piles de Mar (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 3,92 km2, 5 m alt, 2.701 hab (2014)

Situat a la plana litoral al sud-est de Gandia i arriba fins a la mar, on presenta una costa baixa i arenosa.

Les sèquies derivades del riu d’Alcoi (a través de la sèquia comuna d’Oliva) reguen el terme, fent possible l’agricultura de regadiu (gairebé tota dedicada als tarongers) i petita indústria derivada de l’agricultura i metal·lúrgica. Àrea comercial de Gandia. Població estabilitzada durant tot el segle XX.

Poble d’origen islàmic; església parroquial de Santa Bàrbara (segle XVII). Barri marítim de la Torre de Piles (antiga torre de defensa ben conservada, esmentada ja al segle XVI).

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rafelsinén.

Enllaç web: Ajuntament

Pilar de la Foradada, el (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 77,86 km2, 35 m alt, 21.588 hab (2014)

(cast: El Pilar de la Horadada) Situat al límit amb Múrcia, segregat el 1986 del terme d’Oriola.

L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu (hortalisses i cítrics); el secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller. S’hi ha desenvolupat els sectors de la construcció i dels serveis, relacionats amb el turisme, les urbanitzacions (la Torre de la Foradada) i les segones residències. Àrea comercial d’Oriola.

El poble és a 25 km de la costa (punta de la Foradada); l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Pilar, el terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, que fou refet poc després, però tornà a caure; l’església fou reformada el 1899.

Picassent (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 85,78 km2, 50 m alt, 20.393 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Ribera Alta; es travessat per una sèrie de barrancs, com el barranc de Picassent, que neix al sector occidental.

L’agricultura s’estén per quasi la totalitat del terme i les terres dedicades al regadiu són possibles gràcies a l’aprofitament d’aigües subterrànies i a la sèquia reial del Xúquer. El principal conreu és el taronger, seguit de les verdures i el blat de moro; els conreus de secà, que han retrocedit darrerament, es dediquen principalment a la vinya, a més de garrofers, ametllers, oliveres. Entre les activitats industrials, sobresurt en primer lloc l’alimentària, seguida de la metal·lúrgica i de la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. Notable creixement demogràfic, en que la població s’ha quasi quadruplicat des del 1900, i especialment ràpid a partir del 1950.

La vila, d’origen islàmic, és a la plana, a l’esquerra del barranc de Picassent; l’església parroquial de Sant Cristòfol, fou bastida el 1676 i ampliada el 1755. Esdevingué centre de la baronia de Picassent.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Vallivana, el poble d’Espioca, el barri de la Font de l’Omet, l’antic lloc de Ninyerola, i les partides del Realó i de Terrabona.

Enllaços web: AjuntamentRàdio l’OmEscola ComarcalEscola Les Carolines

Picanya (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 7,22 km2, 15 m alt, 11.109 hab (2014)

Situat a la subcomarca de Torrent i Catarroja, a les ribes del barranc de Torrent, al sud-oest de València.

La sèquia de Picanya i la de Benàger (derivades de la de Quart) reguen el terme, amb aigües derivades del Túria, i permet una agricultura de regadiu, dedicada als conreus d’horta i, sobretot, al taronger, el qual ha adquirit el caràcter de monocultiu. Avicultura. La indústria està molt diversificada; sobresurt la de la fusta (mobles). Forma part de l’àrea comercial de València. Població en ascens, la qual s’ha més que sextuplicat des de l’any 1900, determinat per la proximitat de la ciutat de València.

El poble, a la dreta del barranc de Torrent, és avui pràcticament un barri de València; església parroquial de la Mare de Déu de Montserrat (segle XVII). A l’altra banda del barranc hi ha l’antic poble i actual barri de Vistabella.

Dins el terme hi ha el despoblat de Benàger.

Enllaços web: AjuntamentBàsquet

Pià (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,18 km2, 27 m alt, 7.955 hab (2012)

(ant: Apià, fr: Pia) Situat al límit amb la Salanca, al Riberal, entre l’aglomeració de Perpinyà, l’Aglí i la Tet.

La principal activitat és l’agricultura, en regressió, però, a causa de la pressió urbanística; predomina la de secà, principalment la vinya, que ocupa més de les tres quartes parts del terreny conreat, amb una important producció vinícola. A més, vora l’Aglí, hi ha una faixa de conreus de regadiu, hortícoles i fruiters (principalment presseguers). Indústria metal·lúrgica i de derivats del paper. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens, degut a la proximitat de Perpinyà.

L’església parroquial del poble conserva un retaule de la Mare de Déu del segle XVI.

Dins el terme hi ha el santuari marià de la Salut, església de l’antic despoblat d’Hortolanes.

Pi de Conflent (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 50,86 km2, 1.024 m alt, 91 hab (2012)

(fr: Py) Situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Vallespir, al vessant occidental del massís del Canigó, a la part superior de la vall de Saorra. És drenat per la riera de Rojà, afluent de la Tet. El terme és accidentat i en una bona part cobert de bosc i pasturatges. Reserva natural.

L’agricultura hi és migrada i la ramaderia del terme n’aprofita els prats. Bestiar boví, oví i cabrum. Ha desaparegut la tradicional indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble agrupa total la població del municipi. Església parroquial romànica de Sant Pau, consagrada el 1022 i reformada el 1732. Restes del castell de Pi (1194), les quals són a 1.087 m alt.

Petrés (Camp de Morvedre)

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 1,87 km2, 76 m alt, 982 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Palància, que li serveix de límit meridional, aigua amunt de Sagunt. La major part del petit terme és pla, llevat del nord, on hi ha uns petits turons coberts de matollar.

Els conreus ocupen quasi tot el territori i és la única activitat econòmica del municipi; predomina el secà (garrofers, oliveres) i el regadiu, que aprofita l’aigua del Palància, essent el principal conreu, i gairebé l’únic, el del taronger. Àrea comercial de València. La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt.

El poble és a l’esquerra del Palància i està als peus del castell de Petrés, bastit a partir del segle XIV pels senyors de la baronia de Petrés; l’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1535 i reconstruïda el segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Petrer (Vinalopó Mitjà)

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 104,26 km2, 462 m alt, 34.754 hab (2014)

Situat als contraforts del Sit i del Maigmó, a la conca del Vinalopó.

La major part dels terrenys conreats és dedica a l’agricultura de secà (cereals, ametllers, vinya i olivera); el regadiu és possible gràcies a la font de la Puça i a les aigües de pous, i produeix hortalisses i vinya (raïm de taula). Predomina la petita propietat i el règim de tinença majoritari és la propietat directa. Important activitat industrial, sobretot del calçat i de la pell, també la tradicional de gerreria i ceràmica, i finalment la mecànica i l’alimentària. Depèn de l’àrea comercial d’Alacant i de la d’Elda.

Demogràficament, ha experimentat un creixement continu tot al llarg del segle XX, especialment a partir del 1950, és la segona població de la comarca.

La vila, al peu de les ruïnes del castell de Petrer, medieval, es troba pràcticament unida a Elda. Conserva la celebració folklòrica de moros i cristians. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels segles XVIII-XIX i refeta després de la guerra civil.

El municipi comprèn, a més, el barri de l’Almafrà, les partides i caseries de Guirnei, Palomaret, Caprala, Santa Bàrbara, Puça, Catí i les Salinetes.

Enllaç web: Ajuntament

Petra (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 70,13 km2, 111 m alt, 2.812 hab (2014)

Situat al peu del puig de Bonany, a es Pla, al sector oriental de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca i drenat pel torrent de Petra, que es forma a l’oest de la vila, afluent del de na Borges.

El sector agrícola ha perdut pes en l’economia local enfront la puixança del turisme i els serveis. La major part de les terres conreades es dediquen al secà; cereals (blat), ametllers, llegums i figueres. La ramaderia és integrada per bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. Entre les activitats industrials tan sols hi sobresurt la derivada de l’agricultura. Ramaderia. Àrea comercial de Manacor.

Durant els tres primers decennis del segle XX, la població acusà un tímid augment (a causa de les males collites agrícoles) per iniciar al partir del 1930 un corrent migratori cap a Palma de Mallorca i el litoral. El 1981 se’n segregà el nucli d’Ariany.

La vila és a la dreta de la riera del seu nom; l’església parroquial de Sant Pere, gòtico-renaixentista, fou ampliada a partir del 1582 i reedificada de nou a la primera meitat del segle XVIII. Al costat de la casa natal de fra Ginebre Serra ha estat bastit un petit museu sobre l’obra colonitzadora d’aquest franciscà.

El terme comprèn, a més, diverses possessions i el santuari marià de Bonany.

Enllaços web: AjuntamentTurisme

Pesillà de la Ribera (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,62 km2, 70 m alt, 3.330 hab (2012)

(fr: Pézilla la Rivière) Situat al Riberal, s’estén a l’esquerra de la Tet, des del riu fins a la conca de l’Aglí.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; hi predomina la de regadiu, amb aigua procedent de la Tet, que es destina a la producció d’hortalisses, amb molts hivernacles (enciams, escaroles, tomàquets, julivert, carxofes i pastanagues) i fruita (albercocs, prèssecs, pomes); de secà s’hi conrea vinya (més de la meitat de la superfície total agrícola), per a la producció de vi amb denominació d’origen controlat. Cooperativa vinícola. La ramaderia completa l’economia amb bestiar oví i cabrum. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens els darrers anys per la proximitat de Perpinyà.

El poble centra el sector més pla i regat del municipi; destaquen una porta fortificada, un notable campanar de ferro forjat i l’església parròquia amb elements d’un temple romà.