Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Pobla de Farnals, la (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,58 km2, 4 m alt, 7.790 hab (2014)

(o la Creu del Puig) Situat en una plana al·luvial que arriba fins a la mar (port esportiu), on s’estén una zona de marjals, al nord de València.

L’agricultura és de regadiu, gràcies als regatges derivats de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i es dedica als conreus preferents de tarongers i d’horta; les explotacions agrícoles són inferiors a les 5 ha. La indústria és molt diversificada: alimentàries, metal·lúrgiques i de la construcció. Té una certa rellevància el sector turístic i de serveis (la platja s’ha convertit en una gran urbanització). Àrea comercial de València. El principal augment demogràfic s’ha experimentat a partir de 1960.

El poble, d’origen islàmic, és a l’antiga carretera de Barcelona a València, a l’interior del terme; església parroquial de Sant Josep, dels segles XVIII-XIX.

Els dos barris de la Creu del Puig i del Moratall depengueren del Puig de Santa Maria fins el 1608.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla de Benifassà, la (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 136,18 km2, 705 m alt, 226 hab (2014)

Situat a la Tinença de Benifassà, a l’alta conca del riu de la Sénia (o riu de la Pobla) i a la dreta de l’embassament d’Ulldecona. El sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal per l’antic terme del Bellestar de la Tinença i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà. L’any 1977 li foren annexats els termes de Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes.

El territori és molt accidentat, i només una petita part del terme és conreada per agricultura de secà (ametllers). Àrea comercial de la Sénia. Perd població.

El poble és el nucli més important de la Tinença de Benifassà i concentra el 90% de la seva població; església parroquial de Sant Pere.

Al terme hi ha, a més, el monestir de Benifassà i les ruïnes del castell de Benifassà.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla d’Arenós, la (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 42,71 km2, 626 m alt, 154 h (2014)

(cast: Puebla de Arenoso) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó. El terme, accidentat, s’estén a banda i banda del Millars.

Els conreus ocupen una petita part del terme: produeix cereals, ametlles i vinya, principalment. Vora el riu s’estén una important zona d’horta. Hi ha ramaderia ovina i porcina.

La vila és en una petita elevació a la dreta del Millars. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-95. Es formà, a partir del segle XIII, dins el terme de l’antic castell d’Arenós i formà part de la baronia d’Arenós.

El terme comprèn, a més, la caseria de Los Calpes i nombrosos grups de masos.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla, sa (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 48,53 km2, 28 m alt, 12.709 hab (2014)

Situat sobre la plana quaternària de l’extrem meridional des Pla, al sector nord de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca.

Predominen els conreus d’horta (especialment les patates primerenques), els quals són possibles gràcies als regatges derivats de pous. Ramaderia. Les principals indústries són la metal·lúrgica i la fabricació de materials per a la construcció (ciment), de la ceràmica i del vidre. A mitjan segle XIX hi hagué l’intent de dessecar part de s’Albufera per tal d’aprofitar-la com a camp de conreu; l’intent, però, fracassà a causa de la salinització de les terres. Àrea comercial d’Inca.

Demogràficament, del 1900 al 1950 quasi duplicà la població, posteriorment registrà un descens que sembla haver superat en els últims decennis del segle XX.

La vila té l’origen en l’antiga parròquia de Crestatx. Església parroquial de Sant Antoni (segles XVII-XVIII, campanar del segle XVI). Són molt conegudes les festes dels foguerons per Sant Joan.

Enllaços web: AjuntamentEscola Sa Graduada

Planeses (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,16 km2, 160 m alt, 108 hab (2013)

(occ: Planesas, fr: Planèzes) De llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, a l’est de la Tor de França. El terme és dominat al nord pel roc de l’Abelha (381 m alt) i al sud per la roca Corba (336 m alt), és molt accidentat i cobert de bardisses.

Agricultura de secà, especialment vinya. La seva economia es fonamenta en la indústria vitícola (la meitat a vins dolços naturals i l’altra meitat a vins de taula de bona qualitat -Costes del Rosselló-). Al nord del terme hi ha una mina de ferro sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. La població, tot i mantenir-se estable, ha tingut diversos alts i baixos durant els darrers 200 anys, encara que actualment tendeix a disminuir.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és establert a l’esquerra del riu, aigua avall i a menys d’un quilòmetre de Rasigueres.

Planes de la Baronia (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 38,87 km2, 472 m alt, 778 hab (2014)

(o Planes) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, entre la serra d’Almudaina, que accidenta el terme, i el riu d’Alcoi, a la dreta del pantà de Beniarrés.

El territori és accidentat i només es conrea una petita part del terme. De secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Indústries derivades de l’agricultura (oli, farina). Ramaderia de llana i bestiar cabrum. Pertany a l’àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït prop de la meitat des del 1910.

Vila d’origen islàmic, al peu de l’antic castell de Planes, centre de la baronia de Planes, a l’esquerra del barranc de Planes. Església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn, també, els llocs de Benialfaquí, Catamarruc i Margarida i els despoblats de Benicapsell i Llombo.

Enllaç web: Ajuntament

Planès (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 14,24 km2, 1.588 m alt, 54 hab (2013)

(o Planès de la Perxa; fr: Planes)  Situat a l’extrem est del pla de la Perxa, on passa la riera de Planès, a la dreta de la Tet, al peu del circ de Cambrescades. Relleu accidentat, excepte al sector nord del terme, més pla, el bosc ocupa una part molt important del terme.

Població agrícola; s’hi conreen cereals al secà i hortalisses al regadiu. Hi ha prats i farratges. Ramaderia bovina i ovina modestes.

El poble és dividit en diversos nuclis, el principal, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XIII); l’altre nucli és l’anomenat castell de Planès, a l’esquerra de la riera. Té una estació del ferrocarril de la línia turística del tren groc. Pertanyia històricament al Conflent.

Pinós de Monòver, el (Vinalopó Mitjà)

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 126,9 km2, 474 m alt, 7.695 hab (2015)

(ant: les Cases de Costa, cast: Pinoso) Situat entre les serres de les Salines i del Coto, al sector occidental de la comarca, al límit amb les terres murcianes del Carxe. És el centre d’una petita rodalia encerclada per les serres de Cabeç de la Sal (est) i les Salines (nord), que enclou el Carxe per l’oest, drenada per la rambla de Favanella.

L’agricultura és de secà i es dedica principalment al conreu de la vinya, seguit per les oliveres i els ametllers. Indústria del calçat i del cuir, afavorida per la proximitat d’Elda, Monòver i Novelda. Àrea comercial d’Alacant.

A la vila, redossada en un petit coster, destaca l’església parroquial de Sant Pere, que fou ampliada a la segona meitat del segle XIX.

El municipi comprèn, a més, el poble de les Encebres, els llogarets i les caseries de Cavallussa, la Canyada del Trigo, les Cases d’Ivanyes, el Culebró, Lel, el Paredó, el Rodriguillo, Tresfonts i Ubeda.

Pinet (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,89 km2, 347 m alt, 171 hab (2014)

Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Safor i accidentat pels vessants orientals de la serra de Buixcarró, s’estèn per la vall de la riera de Pinet, afluent del Vernissa. Grans extensions de pinedes.

La superfície conreada no arriba a una cinquena part del terme: conreus mediterranis de secà (ametllers, oliveres, garrofers i cereals), amb una petita horta dedicada al tarongerar. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Població en descens.

El poble és al peu del sector muntanyós. L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent. Antic lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de Rugat. Formà part de la baronia de Llutxent.

Enllaç web: Ajuntament

Pina (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 31,6 km2, 1.039 m alt, 134 hab (2014)

(cast: Pina de Montalgrao) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sector occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó; s’estén pel vessant meridional de la serra de Montalgrau i al sector meridional s’aixeca la serra Cerdanya. Terreny muntanyós, prop de les tres quartes part són de terreny improductiu, amb grans extensions de pinedes.

Agricultura de secà, amb conreu de cereals. Ramaderia de llana i cabres. Àrea comercial de Sogorb.

Al poble destaca l’església parroquial de la Transfiguració, que data del segle XV, i està situada en una elevació a les afores del nucli urbà. Formà part de la baronia de Xèrica.

Enllaç web: Ajuntament