Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Rebollet (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 19,21 km2, 658 m alt, 113 hab (2013)

(occ: Rebolhet, fr: Rabouillet) El terme municipal és de llengua occitana. S’estén per la vall de capçalera de l’Adasig, al límit amb el Conflent i la vall de Santa Creu, al Llenguadoc. El sector septentrional del territori és cobert de bosc (part meridional del bosc de Boissavila).

La superfície agrícola ocupa el 18% del municipi, i es dedica al conreu de la vinya, arbres fruiters, hortalisses, cereals i pastures i farratges. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i equins. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha tingut un descens constant des de mitjans del segle XIX (541 h el 1861) fins a l’actualitat.

El poble és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant de l’antic castell de Rebollet, del qual resten alguns vestigis.

El municipi comprèn, també, l’antic veïnat de Plalhobí.

Real de Montroi (Ribera Alta)

6 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 18,27 km2, 131 m alt, 2.321 hab (2014)

(o Real) Situat a la vall dels Alcalans, a la riba dreta del riu Magre, afluent del Xúquer i és accidentat a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón (518 m alt). Drena també el territori la rambla de l’Algodar. Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes.

Hi prepondera l’agricultura de secà (garrofers, vinya); la de regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de sèquies i de pous, és destinada a tarongers, altres arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. L’activitat industrial es deriva de l’agricultura (producció de vi) i la indústria de la construcció. Àrea comercial de València.

El poble és a la dreta del riu Magre, enfront del nucli de Montroi. L’església parroquial (Sant Pere) fou bastida el segle XVI.

El municipi comprèn, a més, el caseriu de l’Algodar.

Enllaç web: Ajuntament

Real de Gandia, el (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 6,16 km2, 21 m alt, 2.271 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a l’aiguabarreig dels rius d’Alcoi i de Vernissa i accidentat per la serra de la Falconera.

Agricultura amb conreus de regadiu, que són possibles gràcies a les sèquies derivades del Vernissa i d’aigua de pous, i es destinen principalment als tarongers, seguit per les hortalisses; al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers. Fabricació de rajoles. Àrea comercial de Gandia.

La població, que havia tingut un augment notable al segle XIX i més lent al llarg del XX, minva suaument des del 1960 per emigració a França i a Gandia.

La població té un important Preventori Infantil. El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu d’Alcoi, poc després de la seva confluència amb el riu de Vernissa; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria.

Enllaç web: Ajuntament

Rasigueres (Fenolleda)

3 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,72 km2, 110 m alt, 172 hab (2013)

(occ: Rasiguèras; fr: Rasiguères) Situat a la vall de l’Aglí, a l’aiguabarreig d’aquest riu amb la riera de Termena, entre les muntanyes que la separen, al nord, de la vall de Maurí i el riu, que només depassa, vers el sud, en una mínima extensió, entre el poble i el mas del Regaliu (on hi ha una fàbrica d’electricitat), al sud-est de Sant Pau de Fenollet.

La vinya és el conreu dominant, la major part de les quals produeixen vins de denominació d’origen controlat. Hom hi explota també una pedrera de feldspat.

El poble és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena (afluent, per l’esquerra, de l’Aglí), vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena. Durant el mes de juny s’hi celebra un festival de música.

Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany.

Ralleu (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,97 km2, 1.412 m alt, 26 hab (2013)

(o Ralleu de Conflent, fr: Railleu) Situat a les Garrotxes de Conflent, que comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creus, pas natural entre el Conflent i el Capcir. El terme és accidentat i la part obaga de la vall és boscada.

Migrada agricultura, els conreus es limiten a algunes hectàrees de cereals de secà, patates i de farratges. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi. La població viu tota disseminada. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme. Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià. L’any 1703 fou inaugurada la nova església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa.

Ral (Capcir)

6 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 10,45 km2, 1.509 m alt, 63 hab (2013)

(o Ral i Odelló; ant: Real; fr: Réal) Estés des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l’Ós fins a la conca de l’Aude (límit occidental del terme), a les ribes d’aquest riu i de l’embassament de Puigbalador.

El terme és molt muntanyós i boscat; hi abunden les pastures, que són aprofitades per la ramaderia bovina, ovina i porcina, la principal riquesa. La zona conreada és escassa (prats i pastures, hortalisses i cereals). Les activitats turístiques modernes al Capcir han incidit poc en el municipi que pateix un procés de despoblament continu al llarg del segle XX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és a la dreta de l’Aude, davant de l’aiguabarreig amb el riu de Lladura.

El terme inclou també el poble d’Odelló i l’antic lloc de Querramat.

Ràfol de Salem, el (Vall d’Albaida)

4 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,39 km2, 295 m alt, 428 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, a l’esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrional de la serra de Benicadell.

L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla; hi predominen els conreus de secà (oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers); petit regadiu, que aprofita l’aigua de fonts i és dedicat a hortalisses i arbres fruiters. Petita indústria de la terrissa. Àrea comercial de Gandia. La població ha mantingut una estabilitat permanent durant els segles XIX i XX.

El poble, antic lloc de moriscs, és a l’esquerra del riu de Micena; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, que tingué fins al 1535 com a annexa la de Salem.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de l’Alcúdia de Salem.

Enllaç web: Ajuntament

Ràfol d’Almúnia, el (Marina Alta)

10 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 4,98 km2, 88 m alt, 659 hab (2014)

(ant: Ràfol dels Mur o de Sapena) Situat a la regió històrica del Marquesat, als contraforts terminals de les serres pre-bètiques valencianes, entre la conca del Girona, que rega el sud del terme, i la serra de Segàrria.

L’agricultura és la principal riquesa, i ocupa prop de la meitat del terme; els conreus principals són els de secà (ametllers, oliveres, garrofers i vinya); per mitjà de pous i fonts es rega una petita part, dedicada als cítrics i les hortalisses. El règim predominant és el conreu directe. Àrea comercial de Gandia. Població en descens, encara que s’ha estabilitzat des del 1970.

El poble, d’origen islàmic, és al centre de la Rectoria, nom que prengué aquest sector del Marquesat en ésser erigida en parròquia (la Rectoria del Ràfol) l’església del Ràfol. Al segle XVII esdevingué centre del marquesat del Ràfol d’Almúnia.

Enllaç web: Ajuntament

Ràfels (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 35,67 km2, 627 m alt, 142 hab (2014)

(cast: Ráfales) Situat a l’esquerra del Tastavins, a la zona muntanyosa que separa les conques del Matarranya i del Guadalop. El sector forestal és ocupat per pins, alzines i matollar.

Agricultura amb conreus de secà, principalment oliveres, vinya, ametllers i cereals; el poc regadiu, que aprofita l’aigua del Tastavins, es dedica a hortalisses, cereals, patates i oliveres. Ramaderia de bestiar oví; avicultura i apicultura. Fins al 1970 foren explotats uns jaciments d’argila. Les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és al peu d’un tossal (798 m alt) on hi ha l’ermita de Sant Rafael; església parroquial de l’Assumpció de Maria.

Rafelguaraf (Ribera Alta)

6 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 16,33 km2, 40 m alt, 2.426 hab (2014)

Situat a la dreta de l’Albaida, afluent del Xúquer, al límit amb la Valldigna.

Les terres conreades ocupen gran part del terme; la majoria són de regadiu, possible gràcies als regatges derivats de l’Albaida i per mitjà de pous; el principal conreu és el dels cítrics (especialment tarongers). Indústria alimentària (emmagatzematge i preparació de la fruita). Àrea comercial de Xàtiva.

Durant el segle XX la població ha oscil·lat, amb un mínim el 1970, any a partir del qual ha anat creixent fins a superar el màxim del 1950 (2.323 hab).

El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de la Nativitat.

El terme agrupa també els pobles de Berfull i Tossalnou.

Enllaç web: Ajuntament