Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Simat de la Valldigna (Safor)

8 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 38,49 km2, 45 m alt, 3.362 hab (2015)

Situat al nord-oest de la comarca, a la Valldigna. De relleu trencat, dominat al sud per la serra de Mondúver i regat al nord-est pels rius de Xeraco i de Barxeta.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; el regadiu emprà aigua de pous i produeix, principalment, cítrics i maduixes; al secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Ramaderia (bestiar de llana i cabrum) i apicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura i tèxtil. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu de Xeraco. L’església parroquial de Sant Miquel fou molt reformada el 1917. Ruïnes del monestir de Valldigna.

El municipi comprèn la caseria dels Corrals de Valldigna i el despoblat de la Xara.

Enllaç web: Ajuntament

Silla (Horta)

15 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 25,03 km2, 8 m alt, 18.570 hab (2015)

Situat a ponent de l’Albufera, al sud de València.

Es conrea gran part de la superfície. El regadiu aprofita aigües derivades de la reial sèquia del Xúquer i produeix arròs, hortalisses, moresc i cítrics; al secà es conreen garrofers i oliveres. Avicultura. El sector industrial ha pres gran rellevància fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de tota l’Horta: indústria química, alimentària (licors), paperera, de joguines tèxtils, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.

La vila és en un nus de comunicacions. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII). A llevant de la població hi ha el port de Silla, per a les barques de pesca.

Antiga torre de Silla. Fou centre de la comanda de Silla, que passà a l’orde de Montesa.

Enllaç web: Ajuntament

Setaigües (Foia de Bunyol)

9 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 110,6 km2, 697 m alt, 1.282 hab (2015)

(cast: Siete Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Bunyol, a l’est de les serres del Tejo i les Cabrelles, al límit amb els Serrans i la Plana d’Utiel.

El terme és accidentat (serra de Malacara) i sols es conrea un 10% del territori, majoritàriament de secà (la vinya n’és el principal conreu, seguit de l’olivera i l’ametller); al regadiu hi ha horta. Cooperativa vinícola. La ramaderia és gairebé inexistent. L’abundància de fonts l’han convertit en un lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Requena.

La vila centra la foia de Setaigües, voltada d’elevacions d’uns 1.000 m; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Del balneari de Setaigües només resta un mur, però subsisteix la font que dóna nom al poble.

El municipi comprèn, a més, la caseria d’El Reatillo i el lloc de Verbum Dei, prop de Ventaquemada.

Sessué (Ribagorça)

1 Resposta

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 5,27 km2, 1.050 m alt, 112 hab (2015)

(cast: Sesué) Situat a la part baixa de la vall de Benasc, El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri. El sector més muntanyós és cobert de matollar.

L’activitat econòmica més important és la ramaderia de bestiar oví i boví. L’agricultura és localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre; els conreus se centren en els farratges i les patates. Àrea comercial de Graus. El terme és en procés de despoblament.

El poble és prop de l’Éssera; la seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’Éssera.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sos, amb el qual formà el municipi que havia estat anomenat al segle XIX Sos i Sessué.

Serratella, la (Plana Alta)

3 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 18,8 km2, 781 m alt, 101 hab (2015)

(o Sarratella) Situat al límit amb l’Alt Maestrat i accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan i del tossal de Saragossa, drenat per diversos barrancs afluents a la riu Segarra. El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte i ocupat en les tres quartes parts per matollar.

És conrea només una petita part del terme municipal; els conreus més estesos són els d’ametllers, seguits dels cereals, garrofers i una mica de vinya. Predomina el règim d’explotació directa. Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. El terme és en procés de despoblament.

El poble és al sud-est de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita. L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit edifici d’una sola nau.

Un 15% de la població viu en caseries i masos dispersos.

Enllaç web: Ajuntament

Serrallonga (Vallespir)

9 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,04 km2, 714 m alt, 225 hab (2013)

(fr: Serralongue) Situat a l’alt Vallespir, a la ribera del riu de la Menera, afluent del Tec, al peu del Montnegre, que el separa de l’Alt Empordà.

Conreus d’arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia bovina i ovina. Lloc d’estiueig i segones residències. Indústria de la construcció. Explotació forestal. Fabricació de calçat.

El poble és al voltant de l’església parroquial romànica (segle XII), d’una sola nau i un absis i amb un interessant portal.

Vora el poble hi ha la capella de Sant Antoni de Can Mas i, dins el terme, les de Ballesters i del Faig, a més dels veïnats del Grau, de la Badia i de la Farga de Galdares.

Al límit amb el terme de la Menera hi ha les restes de l’antic castell de Serrallonga o de Cabrenys, centre de l’honor o baronia de Serrallonga o de Cabrenys.

Serra d’En Galceran, la (Plana Alta)

17 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 81,98 km2, 748 m alt, 1.018 hab (2015)

(o la Serra dels Galcerans, cast: Sierra Engarcerán) Situat a la riba de la rambla Carbonera, a la serra d’en Galceran, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports. El territori és força accidentat, amb matollar.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus més estesos són els ametllers, seguits dels cereals, les oliveres i la vinya. Ramaderia de llana, bestiar cabrum i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme. Església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn un bon nombre de caseries, entre les quals les Deveses, la Font de Beca, els Ivarsos, les Mosqueres, els Albadars, el Parral, els Pujols, i també hi ha l’anomenat roure de Cabanilles, del nom del botànic Antoni Josep Cabanillas.

Enllaç web: Ajuntament

Serra de Portaceli (Camp de Túria)

10 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 57,29 km2, 330 m alt, 3.142 hab (2015)

(o Serra; ant: Serra de Nàquera) Situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional de la serra Portaceli de Calderona, reguen el terme el barranc homònim i el del Sabater, entre d’altres.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; de secà produeix oliveres, garrofers i cirerers, i de regadiu, amb aprofitament d’aigües de deus, hortalisses i cítrics. Pedreres de marbre. Explotació de fonts d’aigües minerals. Pren importància com a lloc d’estiueig i de segones residències, que beneficien el sector de serveis i de la construcció. Àrea comercial de València.

Al poble hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i, a prop del nucli, les restes del castell de Serra, d’origen islàmic.

Dins el terme hi ha la famosa cartoixa de Portaceli, el despoblat de Ria, l’antic lloc de la Pobleta de Portaceli, la granja de la Torre de Portaceli i el mas de Brosseta.

Enllaç web: Ajuntament

Serdinyà (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,91 km2, 510 m alt, 219 hab (2013)

(fr: Serdinya)  Situat a la vall de la Tet, accidentat per la Tartera, al peu del massís del Canigó, que accidenta part del terme, al Conflent mitjà.

Modesta economia agrària, amb conreus de regadiu vora el riu, principalment fruiters (pomeres i albercoquers), hortalisses i vinya. Ramaderia (bestiar oví).

El poble és dividit en dos sectors, a banda i banda de la Tet, units per un pont gòtic d’un sol arc: el Bac i el Solà. En el primer hi ha l’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià, romànica (segle XI), reformada al començament del segle XVIII, i on es conserven importants objectes religiosos.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Joncet, Flaçà i la Guàrdia (els quals formaven el territori jurisdiccional de la Sajonia de Conflent) i el poble i antic municipi dels Horts (agregat al començament del segle XIX).

Senyera (Ribera Alta)

2 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 2,05 km2, 40 m alt, 1.175 hab (2015)

Situat al sector meridional de la comarca, en un terreny pla i al·luvial, estès a la dreta del riu d’Albaida.

La base econòmica fonamental és l’agricultura i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de sèquies derivades i d’aigua de pous; produeix principalment taronger, en règim quasi de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars, aquests havien estat molt importants; el secà és quasi inexistent. Avicultura. Té com a complement econòmic els magatzems de preparació de la fruita. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la dreta del riu d’Albaida; l’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís.

Fou lloc de moriscs, de la fillola de Càrcer; depenia del castell de Benimeixís.

Enllaç web: Ajuntament