Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sopeira (Ribagorça)

13 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 44,1 km2, 704 m alt, 99 hab (2015)

Situat a la Terreta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Sopeira o pas d’Escales (que s’ha aprofitat per a la construcció del pantà d’Escales), accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs, al nord-est d’Osca.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya), i també de regadiu (hortalisses, farratges), al sector meridional, on la vall s’eixampla, vora el riu. L’activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar de llana) i la cria de bestiar. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme, i on hi ha actualment l’església parroquial.

L’any 1970 se li va annexionar el municipi de Sant Orenç.

Soneixa (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 29,10 km2, 263 m alt, 1.476 hab (2015)

(cast: Soneja) Situat a la vall mitjana del Palància, que rega el terme, i drenat, a més, per la rambla d’Assuévar. És accidentat al nord pels contraforts meridionals de la serra d’Espadà, al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Agricultura amb conreus de cereals i oliveres al secà, i hortalisses i fruiters al regadiu. Indústria de la construcció i de la fusta. Àrea comercial de Sogorb.

La vila és a la dreta del Palància. L’església parroquial, dedicada a sant Miquel, és obra de la segona meitat del segle XVIII. Fou centre de la baronia de Soneixa i Assuévar.

El 1836, durant la primera guerra carlina, la vila fou incendiada per les tropes del Serrador.

Enllaç web: Ajuntament

Son Cervera (Mallorca Llevant)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,56 km2, 83 m alt, 11.449 hab (2015)

(o Son Servera) Situat al sud-oest de la península d’Artà (o badia de Son Cervera), al nord-est de Palma de Mallorca i accidentat per les serres de Llevant.

L’agricultura (ametllers i garrofers, de secà, i conreus herbacis), font tradicional d’ingressos, ha estat desplaçada com a principal activitat econòmica per l’activitat turística; aquesta es concentra principalment a la costa. Àrea comercial de Manacor. Població en ascens.

La vila és als peus dels darrers contraforts de les serres de Llevant. Església parroquial de Sant Joan Baptista, a l’antiga torre de defensa. El 1905 fou iniciat un gran nou temple, en estil neogòtic, que ha restat inacabat.

El municipi comprèn, a més, les grans urbanitzacions turístiques de Cala Bona i Cala Millor, i les més reduïdes de sa Costa des Pins, es Port Nou (despoblat) i es Port Vell.

Enllaç web: Ajuntament

Sóller (Mallorca Tramuntana)

89 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,45 km2, 56 m alt, 13.648 hab (2015)

Situat al sector nord-oest de l’illa, a la costa (Port de Sóller) i accidentat per la serra de Tramuntana (pic d’Alfàbia, 1.068 m alt), al nord de Palma de Mallorca. La costa és alta i rocosa; hi sobresurten els accidents orogràfics de la punta Grossa, el Port de Sóller i sa Illeta).

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el d’oliveres, seguit en importància pels ametllers i els tarongers. Pedreres de margues. L’activitat industrial havia estat d’una certa intensitat, impulsada per la importància del port; indústries tèxtils (filats de cotó), metal·lúrgiques, de la pell i alimentàries, en l’actualitat reduïdes a petits establiments. Centre turístic, amb indústria hotelera i dels serveis.

La ciutat es troba a l’inici de l’horta. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels segles XVI-XVIII; convent franciscà (1458). Al segle XVI sofrí diversos atacs dels pirates (des del 1651 s’hi celebra la festa de ses Valentes Dones) i hom inicià unes fortificacions que no foren acabades.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniaraix, l’Horta de Sóller, el raval de s’Alqueria des Comte, els veïnats d’Alconàsser i des Camp de sa Mar, el despoblat de Castelló i el santuari de Santa Catalina des Port.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Jardí Botànic – Sa Veu

Sollana (Ribera Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 39,2 km2, 5 m alt, 4.941 hab (2015)

Situat al límit amb l’Horta, en un terreny pla, al sud de l’Albufera.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües derivades del riu Xúquer, per mitjà de la sèquia reial d’aquest riu. Els conreus més estesos són els d’arròs, cítrics, fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. La proximitat de la ciutat de València i d’altres nuclis industrials ha fet que el sector secundari s’hagi incrementat i diversificat: indústria conservera, dels mobles, química, etc. Àrea comercial de València.

La vila és d’origen islàmic; església parroquial de Santa Maria Magdalena, reformada modernament.

El municipi comprèn el poble del Romaní, la caseria i partida de l’Ale, l’antiga alqueria de l’Alcaissia i els despoblat dels Trullars.

Enllaços web: Ajuntament – Col·lectiu Ullal

Soler, el (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya): 10,35 km2, 73 m alt, 7.300 hab (2013)

(fr: Le Soler) Situat al Riberal, a la riba dreta de la Tet, drenat, a més, per la riera del Soler.

Economia agrícola; conreus de regadiu (fruiters i hortalisses), gràcies a l’aprofitament per als regatges de les aigües de la Tet. Prepondera, però, l’agricultura de secà, que es dedica a la viticultura. Compta amb un celler cooperatiu. Ramaderia. Indústria del paper, del moble i de la construcció (afavorida per la proximitat de Perpinyà). Població en ascens.

El poble és situat a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial. Restes de l’antic castell del Soler, amb la capella de Santa Eugènia i la masia i antic monestir de l’Eula.

El terme era dividit a l’edat mitjana en el Soler d’Amunt i el Soler d’Avall.

Sogorb (Alt Palància)

116 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Palància (País Valencià): 106,08 km2, 364 m alt, 9.073 hab (2015)

(cast: Segorbe) Situat al sud-oest de Castelló de la Plana, a la riba dreta del Palància (o riu de Sogorb), a la zona de parla castellana del País Valencià.

Important mercat agrari, la irradiació del qual ultrapassa la comarca, domina l’Alt Millars i penetra lleument pels Serrans i el Racó. Hi ha conreus de secà (garrofers, oliveres, ametllers, vinya) i de regadiu, especialment fruiters (pereres, pomeres, cireres), Indústria tèxtil, ceràmica, metal·lúrgica. Gran part de la població activa, però, treballa al sector terciari. Important nus de comunicacions entre València i Saragossa. Capital d’una àrea comercial, dependent de l’àrea de València.

La ciutat està situada a la vall de Sogorb, destaca la catedral d’origen gòtic, restes de la muralla medieval, antic palau de Medinaceli (casa de la ciutat), esglésies de Sant Pere (segle XIII) i de la Sang, barroca, el santuari de l’Esperança, i restes de l’antic alcàsser de Sogorb, on hi havia el Raval de Sogorb. Es la seu episcopal de la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir d’Àrguines, els llocs de Torques i de Càrrica.

Soanyes (Conflent)

2 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,81 km2, 860 m alt, 46hab (2013)

(fr: Souanyas) Situat a la dreta de la Tet, entre l’aiguabarreig amb la riera de Mentet i la bastida d’Évol. Comprèn els vessants septentrionals de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer, al peu del puig de Tres Esteles. El terme és en part boscat i, en part, cobert de pastures.

La migrada superfície agrícola es limita a arbres fruites (albercoquers), vinya, hortalisses i cereals farratgers. La ramaderia és la principal activitat econòmica del municipi (bestiar oví, equí i boví). Àrea comercial de Perpinyà. Població disseminada, en franca davallada.

El poble és situat en un coster, dominant la vall de la Tet, enfront d’Oleta, al voltant de l’església parroquial de Santa Eugènia. El lloc és esmentat ja en 874-875.

El municipi comprèn també el poble de Marians.

Sineu (Mallorca Pla)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 47,74 km2, 145 m alt, 3.612 hab (2015)

Situat a l’interior de l’illa, en un terreny pla, al nord-est de Palma de Mallorca, amb la qual comunica per carretera.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; hi predomina la de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el de l’ametller, al qual segueixen en importància els cereals (bàsicament blat), el garrofer i les lleguminoses. Bestiar boví i porcí. Mercat agrari de la zona rural interior de Mallorca. Escassa activitat industrial: alimentàries i de material de la construcció. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.

A la vila destacà l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XV), l’antic palau reial, després convent i la casa de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca – Institut

Sinarques (Plana d’Utiel)

9 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 102,52 km2, 899 m alt, 1.168 hab (2015)

(ant: Senarques, cast: Sinarcas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb la Manxa; forma part de l’altiplà de Requena. És drenat per El Ragajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho (1.305 m alt), al nord-oest. Gran part del terme municipal és boscat (pins, alzines) i ocupat pel matollar.

L’agricultura és bàsicament de secà i el principal conreu és la vinya, seguida dels cereals i el gira-sol. Ramaderia porcina i ovina; avicultura i apicultura. Explotació forestal (serradores). Indústries de materials per a la construcció i alimentàries. Àrea comercial de Requena.

La vila és al peu d’El Carpio (1.053 m alt); l’església parroquial de Sant Jaume fou bastida a partir del 1600.

El municipi comprèn també les caseries de Lobos Lobos i Lurdilla.

El 1597 fou creat el comtat de Sinarques.