Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Senija (Marina Alta)

2 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 4,80 km2, 234 m alt, 610 hab (2015)

Situat a la serralada pre-bètica valenciana, el petit terme és geirebé envoltat pel terme de Benissa.

L’agricultura és totalment de secà; els conreus més estesos són els cereals, seguits de la vinya (per a panses), en regressió, de garrofers i d’ametllers, en expansió, i d’oliveres. Les terres conreades són molt repartides. La proximitat de la costa ha fet augmentar el percentatge de població activa dedicada essencialment als serveis (influència turística) i a la construcció. Àrea comercial de Benissa.

El poble és en un coll entre la lloma Llarga i les llomes de l’Agre. L’església parroquial és dedicada a santa Caterina, fou restaurada el 1770 sobre l’antiga mesquita, convertida en rectoria de moriscs el 1535 i en parròquia el 1569; havia depès de Benissa.

Enllaç web: Ajuntament

Sencelles (Mallorca Pla)

17 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 52,52 km2, 120 m alt, 3.082 hab (2015)

Situat al centre des Pla, a l’interior de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca. És drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura (es conrea gran part del terme); hi predomina absolutament el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits de les oliveres, la vinya, les figueres i els garrofers; amb aigua derivada del torrent hom conrea hortalisses. Ramaderia i avicultura. Té una fàbrica important d’articles de cautxú. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila sorgí en una eminència on confluïen diverses rutes; església parroquial de Sant Pere, acabada de construir a mitjan segle XIX; casa de la vila, del segle XVII.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniali, Ruberts i Jornets, i les caseries de Cascanar i Sonarrossa.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Associació Fotogràfica

Selva de Mallorca (Mallorca Raiguer)

18 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 48,72 km2, 204 m alt, 3.890 hab (2015)

Situat a l’interior i al sector nord de l’illa, accidentat per la serra de Tramuntana, en la zona de transició amb es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb gran predomini del secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d’ametllers, seguit en importància pel d’oliveres, de garrofers i de cereals. Ramaderia de llana. Pedreres de calcària i mines de lignit. Activitat industrial escassa (fabricació de calçat i de materials per a la construcció). Pren importància el sector turístic. Àrea comercial d’Inca.

La vila, d’origen islàmic (Xílvar), és dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Vilella i es Puig; església parroquial de Sant Llorenç, de base gòtica.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniamar, Caimari i Moscari, i el llogaret de Binibona.

Enllaç web: Ajuntament

Sella (Marina Baixa)

12 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,72 km2, 419 m alt, 588 hab (2015)

Situat a la façana marítima de la serralada pre-bètica valenciana, a la falda de la serra d’Aitana, a la vall que forma el riu de Sella. Hi ha pinedes i alguns alzinars i pastures.

Economia agrícola, és conrea gran part del terme i, gràcies a l’aprofitament de les deus és possible una agricultura de regadiu (cítrics), però hi prepondera el secà; s’hi conreen fruiters i blat. Àrea comercial d’Alacant. Població en constant descens durant tot el segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és al peu de la penya de Sella, a la capçalera del riu, sota el turó on s’aixeca el castell de Sella; església parroquial de Santa Anna.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alcàntera, de Tagarina, de l’Aguilar, d’Almussent i de la Real.

Segart (Camp de Morvedre)

4 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 6,64 km2, 267 m alt, 170 hab (2015)

Situat al centre de la serra de la Calderona (mola de Segart, 565 m alt). Drena el terme la capçalera del barranc de Segart, afluent per la dreta del Palància. El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins.

La base econòmica fonamental és l’agricultura de secà; els conreus predominants són les oliveres, els garrofers i els tarongers. Ramaderia de llana. Lloc d’estiueig i segones residències (hi abunden les urbanitzacions). Àrea comercial de València.

El poble és a la capçalera del barranc de Segart. El castell de Segart, d’origen islàmic, encara és conserva. Eclesiàsticament depèn d’Albalat dels Tarongers, municipi al qual estigué incorporat fins al 1846.

Enllaç web: Ajuntament

Sedaví (Horta)

9 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,83 km2, 9 m alt, 10.180 hab (2015)

Situat a la dreta del nou curs del Túria, al sud de la ciutat de València, en un terreny pla i al·luvial.

El terme és tot conreat per l’agricultura de regadiu: s’hi utilitzen les aigües del Túria a través de la sèquies de la Favara i de l’Or; s’hi conrea arròs, taronges, blat de moro i hortalisses. Hi ha ramaderia porcina. Important activitat industrial especialitzada en la fabricació de mobles, amb predomini de petites empreses familiars; fàbrica d’electrodomèstics. Àrea comercial de València. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.

El poble (sedaviencs), d’origen islàmic, forma pràcticament un continu urbà amb Benetússer, Alfafar i Llocnou de la Corona, i quasi ha esdevingut un barri de València, ciutat de la qual, a la fi del segle XVIII, encara formava part dels quarters extramurs. L’església parroquial de la Mare de Déu del Roser fou construïda a mitjan segle XIX.

Enllaços web: Ajuntament – Escola Vicente Pla

Sautó (Conflent)

3 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,43 km2, 1.548 m alt, 93 hab (2013)

(ant: Saltó, fr: Sauto) Situat a la vall alta de la Tet, a l’extrem oest de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya. El terme és molt muntanyós i hi abunden les pastures.

Agricultura amb conreus de cereals de secà i patates. Ramaderia bovina i ovina. Central hidroelèctrica de la Cassanya.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó, el campanar de la qual era una torre de guaita; conserva una taula gòtica procedent d’un convent de Perpinyà.

El municipi inclou, també, el poble de Fetges i el veïnat de la Cassanya.

El lloc és esmentat ja el 985 i havia estat possessió del monestir de Cuixà.

Saünc (Ribagorça)

24 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 76,02 km2, 1.124 m alt, 308 hab (2015)

(ort trad: Sahun, cast: Sahún) Situat a la vall de Benasc, on hi ha el coll de Saünc (1.989 m alt), aigua amunt de l’estret de Saünc, en un terreny força accidentat. Comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per al dreta: la vall de Saünc i la de Grist, amb extensos pasturatges, que són aprofitats per a la transhumància d’estiu. Hi ha grans extensions de bosc (pi negre, avets, fagedes i boixedes) i matollar.

Els conreus és limiten als cereals i patates i sectors de regadiu amb hortalisses, patates i arbres fruiters.

El poble és a la dreta de l’Éssera; església parroquial de Sant Joan Baptista.

El municipi comprèn també els pobles de Grist i Eressué i el santuari de Goient.

Saorra (Conflent)

9 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,88 km2, 674 m alt, 369 hab (2013)

(fr: Sahorre) Situat a la vall mitjana del riu de Saorra, afluent de la dreta de la Tet, i accidentat en part pel massís del Canigó.

Economia agrícola; els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters) s’estenen al fons de la vall; a més s’hi conreen cereals de secà. Activitat ramadera (bestiar boví, oví, cabrum i equí). Mineria (abans de ferro i actualment de fluorita).

El poble ha baixat vers la plana, vora el riu; esglésies de Sant Esteve (esmentada ja el 1163 i amb un campanar de planta quadrada) i de Sant Cebrià (conserva unes pintures murals del segle XVII). Es conserva també l’antic castell de Saorra.

Comprèn el poble de Torèn.

Sanui i Alins (Llitera)

5 Respostes

Municipi de Llitera (Franja de Ponent): 51,09 km2, 454 m alt, 173 hab (2015)

(cast: Azanuy-Alins) Situat a l’extrem nord de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui. Format el 1969 en unir-se Sanui (cap municipal) i Alins de Llitera. Un terç del territori és ocupat per la brolla.

L’agricultura n’és el principal recurs econòmic del municipi, totalment de secà (cereals, oliveres i ametllers). La ramaderia (bestiar oví i cabrum) és complementària. Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha, en gran part de conreu directe. Des del 1900 ha sofert un despoblament de gairebé la meitat de la població.

La vila de Sanui és al límit actual del domini lingüístic català. El seu parlar manté, dins el dialecte ribagorçà, trets característics, com el mateix nom de la vila de Sanui.