Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Tec, el (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 25,18 km2, 562 m alt, 111 hab (2013)

(fr: Le Tech) Situat a l’alt Vallespir, a la vall del Tec, a la confluència d’aquest riu amb el de la Comalada, entre el mas de les Sitges i la confluència amb el torrent de la Fou. El bosc ocupa bona part del terme (roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes).

La major part de la superfície agrícola correspon a pastures i farratge i molt poques hectàrees és dediquen a hortalisses, arbres fruiters i cereals, al fons de la vall. La ramaderia és integrada per bestiar oví, boví i cabrum. Central elèctrica (salt de 118 m).

El poble és a l’esquerra del Tec, al voltant de l’església parroquial, de construcció moderna.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas de l’Allau (avui fàbrica d’electricitat), el llogaret de Bennat i el mas i castell de Coç.

El terme se separà administrativament de Prats de Molló el 1862.

Tavernes de la Valldigna (Safor)

19 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 49,2 km2, 17 m alt, 17.734 hab (2015)

(o la Vall de Tavernes) Situat al peu de les serres de Corbera i de les Agulles, a la Valldigna, a la riba esquerra del Xeraco, al límit amb la Ribera Baixa.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies al regatge per mitjà de pous; el conreu més important és el dels tarongers, seguit dels conreus hortícoles; aquests productes han envaït els terrenys de secà i han substituït els garrofers. La indústria de la fusta, que data del 1911, s’ha desenvolupat fins a arribar a ocupar un lloc destacat en l’economia local; altres indústries destacades són les derivades de l’agricultura (magatzems i manufactura de la fruita). Activitats derivades del turisme i dels serveis. Àrea comercial de València i de Gandia. Població en ascens.

La ciutat, capital de la Valldigna, és a la vall del riu de Xeraco; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, els despoblats d’Ombria, el Ràfol d’Alfàndec, Massalali i l’Alcudiola d’Alfàndec, i les partides i caseries de l’Abelló, el Terme, la Marina, el Golf i el Vergeret.

Enllaços web: Ajuntament – Centre Excursionista – Club d’Atletisme

Tavernes Blanques (Horta)

2 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,74 km2, 12 m alt, 9.244 hab (2015)

Situat en una plana a la dreta del barranc de Carraixet i al nord de València. El terme, molt petit, és totalment pla, en terrenys al·luvials.

Agricultura de regadiu (blat, moresc i patates són els conreus més difosos), amb aigües del Túria a través de la sèquia de Rascanya. És important la cria de bestiar, especialment boví i porcí, en règim d’estabulació. L’activitat industrial és la base econòmica del municipi, beneficiada per la proximitat de la ciutat de València: són importants les activitats derivades de l’agricultura, així com la indústria alimentària (escorxadors i embotits), la fabricació de begudes refrescants, l’ebenisteria i la de ceràmica. Ha esdevingut de fet un barri de València, d’on depèn la seva àrea comercial.

El poble és a la dreta del barranc de Carraixet, sobre la carretera de Barcelona a València; església parroquial de la Santíssima Trinitat (segle XVII).

Enllaç web: Ajuntament

Taurinyà (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,50 km2, 584 m alt, 328 hab (2013)

Situat a la vall o ribera de Taurinyà (dita també la Ribereta), al peu del massís del Canigó, que accidenta el sector meridional del terme. Drenada per la riera de Lliterà, afluent, per la dreta, de la Tet.

Economia agrícola (fruiters, vinya, hortalisses i pastura i farratge). La ramaderia (bestiar cabrum, boví), complementa d’economia. Ha esdevingut un important centre d’estiueig i d’excursions (refugis de Balaig i dels Cortalets).

El poble és troba a l’esquerra de la riera de Lliterà, al nord del terme; l’església parroquial de Sant Fruitós conserva un campanar del segle XII i a l’interior escultures i retaules del segle XVII.

Targasona (Alta Cerdanya)

4 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,80 km2, 1.597 m alt, 186 hab (2013)

(fr: Targasonne) Situat al vessant meridional del roc de la Calm, en un terreny accidentat, al límit amb l’encreuament de Llívia.

Activitats agrícoles (cereals de secà: blat, sègol). Ramaderia (bestiar boví i oví). Central elèctrica solar de Thémis (1983), la primera i una de les més importants d’Europa del seu gènere.

El poble és un dels més alts de la Cerdanya; església parroquial de Sant Sadurní (segle XII).

En direcció a Angostrina es troba dins el terme l’extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, de formes capritxoses.

El municipi comprèn, a més, el poble de Vilalta i el mas i antic lloc de Palmanill.

Tarerac (Conflent)

2 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,16 km2, 504 m alt, 55 hab (2013)

(fr: Tarerach) Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent esquerrà de la Tet.

Les principals activitats econòmiques són el conreu de cereals de secà, la vinya i la ramaderia (bestiar cabrum i oví). Tradicionalment de població escassa.

El poble ocupa tota la població del municipi i s’assenta al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda. L’església parroquial de Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950.

Dins el terme hi ha el mas de Lluçanes.

Tàrbena (Marina Baixa)

22 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 31,67 km2, 560 m alt, 661 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, al vessant nord de la Serrella, a la capçalera del riu d’Algar (vall de Tàrbena), al nord de la comarca, al límit amb la Marina Alta.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers; al regadiu, fruiters (nesprers). Hi predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria d’artesania. Forma part de l’àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, es troba a ponent del tossal on s’aixecava el castell de Tàrbena; l’església parroquial de Santa Bàrbara és del segle XVIII.

El municipi comprèn els antics despoblats de Misep, Bijauca, Picassàries, el Rafalet de Benissalim, Albicà, Parelles i Casivanyes.

Tamarit de Llitera (Llitera)

34 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Llitera (Franja de Ponent): 110,60 km2, 360 m alt, 3.538 hab (2015)

(cast: Tamarite de Litera) Situat a la Depressió de l’Ebre i regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit), accidentat al nord per la serra de la Gessa. La part muntanyosa és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll.

Agricultura predominantment de regadiu (cereals -ordi, blat de moro-, plantes farratgeres, oleaginoses i arbres fruiters; de regadiu s’hi cultiven ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i cria d’animals de granja. Indústria agropecuària, mobles i ceràmica.

La vila s’estén a la zona de contacte entre el pla i la muntanya; destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica-gòtica, amb façana romànica (segle XII); les ermites de Sant Miquel (romànica, segle XII, modificada al segle XVI), de Santa Llúcia, el santuari del Patrocini i algunes cases nobles dels segles XVII i XVIII.

El terme comprèn, també, el poble del Gaió, les caseries de Ventafarines i la Melusa, els despoblats d’Orriols, el Tossal, Manenta i Solaner, i l’estació prehistòrica dels Castellassos.

Talteüll (Rosselló)

9 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 53,47 km2, 105 m alt, 878 hab (2013)

(ant: Taltevull, fr: Tautavel) Situat al massís de les Corberes i a la serra de Talteüll (518 m alt), a la vora del Verdoble, afluent de l’Aglí, al nord-oest de la comarca, al límit amb Occitània i la Fenolleda.

Economia agrícola: vora el riu s’estenen els conreus de regadiu, destinats a verdures i fruiters (albercocs); els de secà es destinen a la viticultura, que ocupa la major part de les terres conreades. Explotació de pedreres.

El poble és situat a l’esquerra del Verdoble, al voltant de l’església parroquial i on destaquen la torre de Talteüll (segle XIV) i restes de l’antic castell de Talteüll (esmentat ja el 1011). Museu de la Prehistòria.

A la serra de Talteüll hi ha la cova de l’Aragó, on s’han trobat importants restes humanes del Paleolític inferior (l’home de Talteüll).

El municipi comprèn també la capella i antic poble de Santes Puelles.

Tales (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 14,53 km2, 242 m alt, 836 hab (2015)

Situat en terreny accidentat, a la vall del riu de Sonella, entre les serres de Cantallops i d’Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües de fonts; els conreus més difosos són els de garrofers i d’oliveres, en els sectors de secà, i les hortalisses i els tarongers en les àrees irrigades. Bestiar porcí. Bona part de la població treballa a les indústries d’Onda. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La part més antiga del poble és a la falda d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Tales; l’església parroquial de Sant Joan (segle XIX) és a la part més moderna.

Enllaç web: Ajuntament