Arxiu de la categoria: Empreses

Companyia Industrial del Llobregat

(Barcelona, 1961 – )

Empresa. Sorgida de la concessió feta a Manuel Guteras i Vila (1866) d’un cabal d’aigua de 400 l/s. La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona (1871) i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat.

El 1881 féu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles (1882). Féu fallida el 1883, però fou rehabilitada (1896).

El 1903 s’integrà en la Societat General d’Aigües de Barcelona, dins la qual s’ocupà del servei de comptadors dels abonats i de l’instal·lació de ramals de connexió.

El 1959 dugué a terme la captació de les aigües subàlvies de Martorell amb funció subsidiària del cabal del Llobregat (1959).

El nom que té actualment fou adoptat l’any 1961.

Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona

(Barcelona, 1842 – 1848)

Empresa industrial. Creada per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Muns i Josep Sugranyes.

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos; arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa.

Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero (1842-43), tot i la seva vinculació a l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.

Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars.

Companyia d’Indústries Agrícoles

(Barcelona, 1910 – )

Societat. Creada aprofitant la protecció estatal a la producció sucrera, arran de la pèrdua de les colònies antillanes (1898). El 1911 s’uní amb l’Azucarera del Jalón, conservant el nom original.

El 1973 comprenia, a més, la Sociedad Azucarera Ibérica i la compañía Industrial Azucarera; el 1967 era el tercer grup sucrer de l’estat espanyol en capacitat productora (22%).

La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, i també l’aprofitament dels seus subproductes: polpa, melasses, etc.

N’és també important la producció d’alcohol destil·lat, de pinsos compostos i de llevat.

Companyia de Filats de Cotó

(Barcelona, 1772 – d 1799)

Companyia. Fundada per negociants i fabricants d’indianes, per a filar el cotó en floca procedent d’Amèrica. Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis.

Els 25 membres fundadors hi aportaven un nombre de telers que oscil·lava entre 12 i 80. Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres.

Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766. Els seus membres han estat considerats com la segona generació burgesa catalana.

Des del 1799, any que fou fundat el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, perdé importància i restà reduïda a servir d’aixopluc a aquesta nova associació, que no assolí el reconeixement oficial.

Companyia de Comerç de Barcelona

(Barcelona, 1755 – 1785)

Companyia privilegiada per al comerç català a Amèrica. Establerta a la Llotja, rebé inicialment la facultat de comerciar amb les illes de Santo Domingo, Puerto Rico i la Margarita i, en una segona zona colonial, amb Hondures i Guatemala.

La progressiva llibertat de comerç, que féu aparèixer les primeres companyies d’assegurances marítimes, es consolidà amb el reconeixement definitiu del comerç lliure, l’any 1778.

A partir d’aquesta data, la Companyia entrà en franca decadència, i el 1785 ja havia desaparegut.

Comissió de Ports de Catalunya

(Catalunya, 5 abril 1982 – )

Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat.

Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar.

Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó

(Catalunya, 1820 – 1847)

Associació d’industrial cotoners. Basant-se en les dues associacions precedents, la Comissió de Fàbriques i el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, prengué la defensa de la indústria cotonera, al començament de manera gairebé clandestina, fins a l’any 1826, en què es reorganitzà i fou la impulsora principal d’aquesta indústria al Principat.

La importància creixent i la diversificació de la indústria catalana els anys 1840 en motivà la integració en la Junta de Fàbriques, creada l’any 1847.

Columna Edicions

(Barcelona, 1985 – 2001)

Editorial. Fundada per Miquel Alzueta, Àlex Susanna i A. Tàpies i Barba, entre d’altres. És dedica sobretot a la traducció d’obres al català.

L’any 2001 fou adquirida pel Grup Planeta i fou englobada dins del Grup 62.

Col·legi d’Economistes de Catalunya

(Catalunya, 16 novembre 1971 – )

(CEC)  Associació professional de caràcter voluntari, que integra els economistes establerts al Principat. Creada en el moment en què se segregà del Colegio de Economistas de España. Supera els 5.200 associats.

Al llarg d’aquests anys ha tingut una intensa activitat, i ha esdevingut un centre de trobada dels professionals catalans.

Ha convocat dos congressos d’economistes, així com un gran nombre de jornades i cursos de formació.

Enllaç web: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

(Catalunya, 1995 – )

Corporació de dret públic. Creada amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena.

Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria.

El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica.

Enllaç: Col·legi de Censors Jurats de Comptes