Arxiu de la categoria: Empreses

Servei de Meteorologia de Catalunya *

Veure> Servei Meteorològic de Catalunya (organisme de la Generalitat, 1921- ).

Sant Vicenç, mas de -Rosselló-

(Perpinyà, Rosselló)

Obrador de ceràmica, al barri de Sant Galdric, creat per Fermí Bauby. S’hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos.

Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc.

Prometeo, Editorial

(València, 1913 – 1951)

Empresa editorial. Continuadora de l’Editorial Sempere (de Francesc Sempere i Masià). Fundada per Vicent Blasco i Ibáñez -que la dirigí- i pel seu gendre Ferran Llorca.

D’una gran producció, incloïa nombroses col·leccions de temes molt variats -literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona-, però cal destacar la de sociologia i filosofia, la de grans obres (entre altres, la Novísima geografía universal, de Reclus, i la Historia social de la revolución francesa, de J. Jaurès) i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe. Féu uns tiratges molt grans i a preus populars -amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia-.

A la mort de Blasco (1928), l’empresa continuà funcionant, però no publicà ja nous títols, exceptuant les seves obres pòstumes. El fons editorial fou segrestat després de la guerra civil, i tancà definitivament el 1951.

El 1967 aparegué una nova editorial amb el mateix nom, dirigida per Vicent Blasco-Ibáñez i Tortosa, que ha creat el premi literari Blasco Ibáñez per a novel·la castellana.

Per, Studio *

(Barcelona, 1964 – 1984)

Veure> Studio Per  (grup d’arquitectes catalans).

Paterna, ceràmica de

(Paterna, Horta)

Tipus de ceràmica. Als segles XIV i XV es formà a la localitat un centre important de producció ceràmica. Un dels gèneres més típics d’aquests forns fou la decoració en verd i morat; la seva àrea d’expansió comprengué tot l’àmbit mediterrani i durà menys d’un segle.

Les seves formes més freqüents foren els plats, les escudelles, les palanganes i els pots d’apotecari; la seva decoració pintada, d’una gran varietat, rebé diverses influències (egípcies, italianes, àrabs); hi alternen les figuracions humanes, animalístiques, vegetals i heràldiques. Cal remarcar també la ceràmica decorada en blau sobre fons blanc, generalment de temàtica musulmana.

Un dels productes característics de Paterna foren els socarrats (segle XV), peces de fang cuit, de forma rectangular, que s’empraven per decorar volades i sostres de les mansions; els colors usuals eren, principalment, el vermelló, el blau plom, el negre i el groc; els temes figurats estan constituïts per fulles i flors, figures humanes i, també, per motius zoomòrfics.

Pascual, Germans

(País Valencià, segle XX – )

Empresa. Primer grup del País Valencià en la producció i exportació de cítrics, tomàquets i hortalisses.

Les seves vendes foren de 15.927 milions de pessetes el 1985.

Moll, Editorial

(Palma de Mallorca, 1934 – )

Editorial. Fundada per Francesc de Borja Moll, com a continuadora de l’editorial Alcover (1930-33). Especialitzada en llibres d’ensenyament d’idiomes i de divulgació, publicà el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover, les obres més prestigioses del seu extens catàleg.

L’octubre de 2014 va tancar per suspensió de pagaments, però un any després es fundà la Institució Francesc de Borja Moll i el 2019 es creà la Nova Editorial Moll.

Enllaç web: Nova Editorial Moll

MercaValència

(València, 1975 – )

(Mercat Central d’Abasts de València SA)  Empresa. Constituïda per a la creació d’un mercat central amb la participació de l’empresa estatal Mercasa, del ministeri de comerç, de l’ajuntament de la ciutat i d’actuals majoristes i minoristes de l’àrea.

Les instal·lacions se situen al sud de la ciutat, a la vora dreta del nou llit del Túria, sobre terrenys agrícoles (arrossar i horta), cosa que motivà forta oposició dels camperols afectats per l’expropiació.

Hom ha criticat aquesta solució d’abast, puix que es preveu un net predomini de l’oferta alhora que l’emplaçament perifèric no afavoreix els petits botiguers.

Mercat de Futurs, de Cítrics i Mercaderies de València

(València, setembre 1995 – )

Mercat on hom negocia de manera normalizada contractes de futurs sobre la producció de cítrics, inicialment taronges i llimones, i posteriorment mandarines.

Fou posat en funcionament amb l’objectiu de donar als productors un marc estable, reduint els riscs de les conjuntures de preus i de tipus de canvi.

MercaPalma

(Palma de Mallorca, 1973 – )

(Mercat Central d’Abasts de Palma SA)  Empresa. Constituïda per a la creació d’un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de pessetes amb la participació de l’ajuntament de Palma (51%), de l’empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors.

Les instal·lacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l’antic mercat de sa Porta.

Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen.