(Catalunya, 24 octubre 1911 – 7 gener 1913)
(SADC) Entitat. Hi participà activament Ignasi Iglésias.
Celebrà dues temporades teatrals: al Teatre Eldorado (1911-12), per a la qual comptà amb una subvenció de 30.000 ptes. de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol (1912-13).
Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix, de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí, d’Apel·les Mestres, Senyora àvia vol marit, de Pous i Pagès.
Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes.
(Catalunya, 1961 – segle XX)
Grup de cantants. Format primerament per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, amb l’objectiu de promocionar la Nova Cançó i normalitzar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit musical.
S’hi afegiren progressivament Delfí Abella, Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M. del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
(Catalunya, 13 setembre 1937 – 1939)
Organisme creat per la Generalitat, per tal de fer arribar als fronts en lluita les diverses manifestacions de la cultura catalana.
Llurs objectius eren, fonamentalment, d’estimular la protecció de literatura de guerra en català i de fer-la arribar al front, intensificar en un pla conjunt el Servei de Biblioteques al Front i organitzar les milícies de cultura integrades per mestres catalans.
Depenia del departament de cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i tenia l’assessorament del Comissariat de Guerra.
(Catalunya, juny 1976 – )
(SERPPAC) Organisme nascut en el si de l’àmbit “Arquitectura i Disseny” del Congrés de Cultura Catalana.
Organisme tècnic i governamental que, mentre el país no aconseguís la restitució de l’autogovern, havia de servir per a organitzar la participació popular, formar quadres de professionals i vetllar pel patrimoni arquitectònic.
Durant els anys de transició política i fins el 1981, que Catalunya no rebé de l’estat les competències de cultura i, per tant, de patrimoni arquitectònic, el SERPPAC treballà en una tasca de sensibilització i divulgació del patrimoni català.
(Catalunya, 1915 – )
Organisme creat per la Mancomunitat, per tal de realitzar els plans i els mapes del territori de Catalunya que no feien els organismes corresponents de l’estat espanyol.
Durant la Segona República es digué Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya. Publicà dotze fulls, la meitat dels quals amb edició geològica, del mapa de Catalunya a escala 1:100.000, treball notable tant en l’aspecte tipogràfic com en el científic.
Després de la guerra civil prengué el nom de Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona. Amb el restabliment de la Generalitat (1977), tornà a dependre d’aquest organisme, i actualment té cura de posar una toponímia correcte i de la continua revisió i conservació de tota la seva producció cartogràfica.
(Catalunya, 1975 – )
(SIPAJ) Entitat creada per a donar a conèixer als joves les possibilitats de realització d’activitats. És un servei d’informació que aplega dades d’entitats, centres, recursos i activitats.
Té diverses seccions, entre les quals la del Tercer Món, la d’atur i ocupació, i la d’intercanvis juvenils, i els serveis d’informació, documentació i assessorament psicològic i el d’informació alternativa.
Publica la revista d’informació “Mensual SIPAJ” i edita diversos opuscles.
(Catalunya, 1978 – )
(SEDEC) Servei d’assessorament creat per la Generalitat de Catalunya en matèria de normalització lingüística per a les entitats responsables de l’ensenyament del català.
Ha jugat un paper important en els programes d’immersió lingüística.
(Catalunya, 1987 – )
(SDHLC) Servei de documentació d’història local contemporània. Fundat al departament d’història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu nom actual es formalitzà el 1995 quan esdevingué un servei oficial de la UAB.
La seva tasca fonamental ha estat la de generar i actualitzar una base de dades informatitzada d’història local de Catalunya.
Des del 1994 té subscrit un conveni amb la diputació de Barcelona i amb la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana per a completar la base de dades amb buidatges sistemàtics de bibliografia per comarques; els del Vallès Occidental i el Baix Llobregat ja s’han completat i estan en curs els de l’Alt Penedès, el Bages, el Garraf i Osona.
Recentment ha publicat la Bibliografia sobre el Vallès Occidental (1700-1993) (1994) i el Tesaurus d’història contemporània de Catalunya (1996).
(Catalunya, 1937 – 1939)
Organisme dependent del departament de Cultura de la Generalitat. Creat per iniciativa d’Antoni M. Sbert el 1937.
El seu objectiu era el de regular el trasllat de llibres al front, mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants connectada amb la direcció tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat, vinculada a l’Institucó de les Lletres Catalanes, del departament de Cultura.
Així es recollia i regularitzava la iniciativa de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, que des de l’agost de 1936 iniciaren remeses de llibres per als soldats del front d’Aragó.
Hom radicà dos grans dipòsits de 10.000 llibres a Cervera i Tarragona, a partir dels quals s’enviaven llibreries mòbils als diversos fronts. Les bibliotecàries eren les de la Generalitat.
(Catalunya, 1985 – )
Conjunt d’òrgans de l’administració catalana d’arxius i de normes i procediments per a garantir el tractament tècnic adequat a la gestió, preservació i difusió dels documents.
Els òrgans administratius són el Servei d’Arxius, adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de la Documentació; els arxius són els de la Generalitat de Catalunya, els de les diputacions provincials, els dels ajuntaments de més de deu mil habitants, l’Arxiu Històric de Protocols, els arxius històrics provincials de Lleida, Tarragona i Girona.
Segons la llei d’arxius i documents, també es consideren part del Servei, l’Arxiu de la Corona d’Aragó -actualment de titularitat i gestió estatal- i els arxius diocesans i capitulars de l’Església Catòlica.
Els arxius de la Generalitat són l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu del Parlament de Catalunya, l’Arxiu del Síndic de Greuges, l’Arxiu de la Sindicatura de Comptes, l’Arxiu del Consell Consultiu, els arxius centrals administratius dels diversos departaments de la Generalitat, els arxius de les entitats vinculades a la Generalitat i els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals.
Aquesta xarxa és, juntament amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’estructura bàsica d’aquest sistema arxivístic i està en procés de creació, ja que aproximadament un terç de les comarques no disposa encara d’aquest equipament cultural, bàsic per a la protecció del seu patrimoni documental.
Enllaç web: Servei d’Arxius de la Generalitat
Dades dels Països Catalans 