(Catalunya, 1983 – )
(SCA) Entitat. Constituïda amb la finalitat de difondre l’arqueologia i la protecció del patrimoni.
Organitza seminaris, cursos, conferències, itineraris i tallers i ofereix, per als seus associats, un butlletí mensual, dossiers i assessorament. Disposa també d’una biblioteca.
Enllaç web: Societat Catalana d’Arqueologia
(Barcelona, 1871 – estiu 1875)
Entitat. Creada per una comissió presidida per Frederic Trèmols.
Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres.
Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la Tercera Guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques (208 espècies el 1873 i 207 el 1875).
(Barcelona, 1843 – després 1910)
Associació. Creada com a subgrup autònom de la Societat Barcelonina d’Amics del País per un grup de pedagogs, entre els quals hi havia Carles Carreras i d’Urrutia, que en fou el primer president.
La Societat promocionà diverses iniciatives tendents a millorar l’ensenyament barceloní, especialment en el període comprès entre la seva fundació i el 1868. El 1876 intentà d’organitzar el primer congrés pedagògic espanyol, el qual va tenir lloc a Madrid el 1882, organitzat pel Fomento de las Artes.
El 1899, l’entitat presentà unes bases per a l’organització del segon ensenyament i el 1909 participà activament, juntament amb altres entitats, en l’organització del Congrés de Primera Ensenyança (Barcelona, 1909-10).
(Barcelona, 1911 – )
(SADEYA) Entitat científica. Fundada per l’astrònom Josep Comas i Solà, que en fou el president fins el 1937.
Disposa d’observatori propi, el qual fou incorporat (1932) l’instrumental de l’observatori del comte de Bell-lloc, de Llinars del Vallès.
La societat, a més de les activitats científiques, efectua una tasca de divulgació, amb conferències sobre temes geogràfics i astronòmics.
(Barcelona, 1897 – 1935)
Agrupació. Creada pels pintors Modest Urgell -que la presidí-, Lluís Graner i Enric Galwey. Tenia la seva seu a la Sala Parés.
La integraven artistes, escriptors i col·leccionistes pertanyents en general a l’alta burgesia i a la classe militar. Enfront de les tendències artístiques més renovadores del Modernisme, agrupà els noms més destacats de l’art català conservador.
Celebrà exposicions de conjunt anuals des del 1900. S’extingí pràcticament l’any 1926, havent celebrat, com sempre a la Sala Parés, la seva exposició número vint-i-cinc.
(Sitges, Garraf, 1991 – 2004)
Festival de teatre. Continuació del Festival Internacional de Teatre de Sitges. Des del 1991 l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival. Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991.
L’any 1993 el festival amplià els àmbits de treball. Així, es crearen els cicles Paraula d’Autor, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors (1999) o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’Espanya (2000). La programació d’espectacles i activitats girà cada any a l’entorn d’un eix temàtic que una comissió consultiva decidia.
En les darreres edicions acusà especialment els problemes d’infraestructura (manca d’espais i equipaments adients) i de ressò públic que ja venia arrossegant de molts anys enrere. Tot i això, el festival continuà fent un esforç per acollir propostes de joves directors i autors teatrals, muntatges de dansa contemporània, tant de l’estat com també d’altres països europeus.
L’any 2004 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya decidí traslladar l’esforç inversor en la nova creativitat teatral cap al Festival Temporada Alta de Girona i cap a un nou festival de teatre de text, però situat a Barcelona.
(Sitges, Garraf, fi del segle XIX – inici segle XX)
Grup de pintors paisatgistes. En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880.
Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell.
El paisatgisme del grup -amb el qual es pot relacionar també Felip Masó-, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impresionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot.
Pràcticament tots els pintors d’aquesta tendència participaren en l’exposició d’art que constituí la primera Festa Modernista de Sitges (1892), promoguda per Santiago Rusiñol, que passà a ésser cap indiscutible de la vida artística sitgetana, on creà un focus modernista que ja ultrapassava, però, l’estètica de l’escola inicial.
(Catalunya, vers 1980 – )
Conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya.
Constituït per la Biblioteca de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres docents -biblioteques universitàries i biblioteques de centres d’ensenyament no universitari- i les biblioteques especialitzades.
Enllaç web: Informació i funcionament
Sigla del Servei d’Investigació i Promoció d’Activitats Juvenils (entitat catalana, 1975- ).
(Catalunya, 1946)
Mite literari, creat per Salvador Espriu, a partir del seu llibre Cementiri de Sinera (1946).
Amaga la lectura (invertida) d’Arenys (de Mar), el món de la qual presenta subjectivament sublimat.
Dades dels Països Catalans 