Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Tricicle, El

1 Resposta

(Barcelona, 1979 – 2016)

Grup teatral format per Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir. Especialitzats en el mim, el seu humor es mou entre l’absurd i l’anàlisi acurada de la vida quotidiana.

Es van donar a conèixer amb Manicòmic (1982), al qual seguiren Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrrífic (1991), Entretrès (1996) i Tricicle 20 (1999), espectacle que és una antologia commemorativa dels seus vint anys a l’escenari.

Han treballat a la televisió, amb les sèries Tres estrelles i Xooof!, i al cinema amb el film Palace (1996) i diversos curtmetratges dirigits per Carles Sans.

Amb l’espectacle Hits (2016) es van acomiadar dels escenaris. El 2020 van rebre el Premi Nacional de Cultura.

Enllaç web: El Tricicle

TresxTr3s S.A.

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – )

Empresa teatral. Societat creada per les companyies teatrals Dagoll Dagom i El Tricicle, i l’agència de management Anexa, que gestiona i programa les activitats del teatre Victòria, al Paral·lel barceloní, i des del 1996 les del teatre Poliorama, a la Rambla.

El projecte d’aquesta empresa pretén combinar la creativitat artística amb la viabilitat econòmica, decantant-se cap a un teatre comercial de bona factura.

Ha produït Mar i Cel (1998) i Cacao (2000), de Dagoll Dagom, Cómeme el coco, negro (1989), de La Cubana, o Terrífic (1992) i Tricicle 20, d’El Tricicle, sempre al teatre Victòria, d’altra banda seu habitual de les actuacions de la Compañía Nacional de Teatro Clásico.

Al teatre Poliorama programà espectacles com Pigmalió (1996), amb Dagoll Dagom, o Dakota (1997), de Jordi Galceran. Altres produccions de ressó foren El florido pensil (1997) i La bella Helena (2001).

Tres Tombs, els

Deixa un comentari

(Catalunya)

Cavalcada originària de Barcelona, on era organitzada pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la festa del seu patró, sant Antoni Abat. Després de la benedicció, la gent feia alçar la cavalcadura i li feia fer tres tombs.

El costum es mantingué fins al principi del segle XIX i s’ha recuperat modernament en alguns barris de la ciutat. A partir del segon terç del segle XX s’ha popularitzat a diversos municipis de Catalunya.

La cavalcada l’encapçalen tres genets, que obren la comitiva: el banderer, al mig, amb un cordoner a banda i banda.

Trànsit, Companyia de Dansa

1 Resposta

(Barcelona, 1985 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Maria Rovira.

Ha presentat els espectacles Novembre (1985), Funcions complexes (1987), Trastorn (1989), Entre asesinos (1990), El pols de l’àngel (1992), Benvingudes (1993), Amunt i avall (1994), El punt de la memòria, Quatre roses per a Maria, El joc (1995) i Deu anys deTrànsit (1996).

Tradicionàrius

2 Respostes

(Barcelona, 1987 – )

Nom amb què és coneix el Festival de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius, nascut gràcies a un col·lectiu de músics de folk encapçalat per Jordi Fàbregas.

La iniciativa, celebrada des del 1993 al centre cívic L’Artesà del barri de Gràcia, es creà amb l’objectiu de recuperar el llegat de la música popular dels Països Catalans i de construir un circuit de música en directe que situés aquest gènere musical en el mercat discogràfic.

El festival ha esdevingut el de més seguiment i ressò del seu gènere de tots els que s’organitzen a Catalunya. Habitualment s’edita un disc amb els concerts enregistrats durant el festival. El cicle dedica una setmana a Mallorca i inclou la representació dels Foguerons de Sant Antoni.

El 2003 s’obrí a la participació de grups estrangers i, des d’aquest any, rep el nom de Festival Folk Internacional. Ha estat també entre els impulsors del Manifest per la Música de la Terra, un document consensuat que inclou mesures per a preservar l’ensenyament, la protecció i la promoció de la música tradicional, i que fou presentat el 2004 al Parlament de Catalunya.

El Centre Artesà Tradicionàrius també organitza, els dos darrers mesos de l’any, l’Euskal Herria Sona!, i edita, des del 1996, el Tradifolk, un calendari de les trobades i els festivals de música tradicional i popular dels Països Catalans.

El 2008 fou inaugurada una important renovació de l’antic local de Gràcia que incorporava nous espais amb els quals n’augmentà de manera notable la polivalència.

Enllaç web: Tradicionàrius

Tirant lo Blanc, cinquè centenari de

1 Resposta

(Països Catalans, 1990)

Conjunt d’actes i celebracions duts a terme per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc. Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant.

Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals. Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc, les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes, nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novel·la en edicions escolars i adaptacions de còmic. El conjunt de les activitats es troba aplegat a Memòria de “L’Any del Tirant”.

Cal assenyalar el paper de coordinació exercit per Josep Piera, Isidor Cònsul, Eliseu Climent i Jesús Huguet.

Thermalia

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1994 – )

Iniciativa museística i de promoció de l’art i de la cultura balneàries que sorgí a partir d’un replantejament de la funció social i les col·leccions dels museus de Caldes de Montbui -l’antic Museu d’Història de Caldes, el ‘‘Mas Manolo’’ i el Museu Delger-, per tal d’actuar com a instrument de desenvolupament cultural i turístic.

El 1994 tingué lloc l’obertura de la primera fase del nou centre museístic, dedicada a l’escultor Manolo Hugué, i l’any següent es commemorà el cinquantenari de la mort de l’artista.

Enllaç web: Thermalia

Textos Filosòfics

2 Respostes

(Catalunya, abril 1981 – 2000)

Col·lecció de texts dels més importants pensadors, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, editada per l’Editorial Laia (amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya) i assessorada per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Inclou 150 títols, amb obres de més de 90 filòsofs i amb algunes antologies d’altres pensadors o corrents més significatius de tota la història de la filosofia.

El ritme de publicació fou d’uns 8 volums per any.

Terracotta, Museu

1 Resposta

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, juliol 1998 – )

Museu de ceràmica de titularitat municipal. Instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial.

El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l’èmfasi en la ceràmica aplicada a l’arquitectura.

Enllaç web: Terracotta Museu

TERMCAT

5 Respostes

(Catalunya, 1985 – )

(TERMinologia CATalana)  Centre de terminologia. Creat en virtut d’un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, per tal d’investigar, establir i difondre la normalització de la terminologia catalana en relació a d’altres llengües.

Dirigit per M. Teresa Cabré (1982-88) i per Isidor Marí, ha realitzat i promogut diversos treballs de recerca terminològica, i ha assessorat diverses entitats oficials, sobretot en temes de traducció.

Publica “Full de difusió de neologismes” (des del 1988) i diversos diccionaris terminològics especialitzats.

Enllaç web: TERMCAT