(Barcelona, 1977 – 1997)
Grup d’investigació i de creació teatral. Fundat i dirigit per J. Sanchis i Sinisterra.
Va donar a conèixer els plantejaments teòrics d’aquest autor valencià i va suposar una renovació de l’escena a partir del teatre de text i la representació de joves autors.
El 1981 va crear l’Escena Alternativa, que el 1989 va fundar la Sala Beckett, a Barcelona, principal centre d’aquest grup de teatre alternatiu.
(Barcelona, 1956 – 1962)
Formació teatral. Fundada per Miquel Porter i Ricard Salvat; s’especialitzà en la improvisació d’escenes sobre temes suggerits pel públic: problemes laborals, generacionals, etc.
Realitzà també muntatges de texts, com Mara Atam i Els espies, de Ricard Salvat.
Sovint es veié obligada a treballar en la il·legalitat.
(Barcelona, 1847 – febrer 2017)
Nom donat al Teatre de la Santa Creu. Va entrar en competència amb el Gran Teatre del Liceu, rivalitat que es va conèixer amb el nom de cruzado.
Després d’una sèrie d’incendis, el més important dels quals esdevingué el 1915, perdé molt de prestigi.
Després d’una temporada com a cinema, va tornar a funcionar com a teatre. El febrer de 2017 tancà definitivament.
(Barcelona, 1961 – 1969)
Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.
Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita (1967), de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l’Ordo prophetarum (1968), anònim del segle XII, etc.
La part musical fou encomanada a Miquel Querol.
(Barcelona, desembre 1976 – )
Companyia teatral que funciona en règim de cooperativa, i inicialment ubicada al barri de Gràcia. Caracteritzada pel seu eclecticisme i pel predomini en el seu repertori d’autors universals, ha tingut importants directors i actors.
El 1988 es constituí en fundació amb el nom de Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i gestiona les activitats del Mercat de les Flors de Barcelona des del 1995, any en què signà amb les principals institucions catalanes un conveni per traslladar-se a un nou espai ubicat al Palau de l’Agricultura de Montjuïc i que es coneix com a Ciutat del Teatre.
Enllaç web: Teatre Lliure
(Barcelona, 1958 – 1969)
Festival teatral. Organitzat per Xavier Regàs i patrocinat per l’ajuntament dins de les festes de la Mercè.
S’hi representaren obres d’autors catalans actuals, com Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Jordi Pere Cerdà, Josep M. Benet, etc. i hi participaren companyies estrangeres.
(Barcelona, 1881 – 1901)
Nom donat al Teatre dels Camps Elisis. La riquesa de la seva decoració era remarcable.
Hi destacaren l’estrena de Carmen, de Bizet (1881), el ball de gala amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, la reposició de l’Orfeo, de Gluck (1889), i els concerts de música de Wagner (des del 1892).
Fou enderrocat el 1901.
(Barcelona, 1898 – 1928)
Empresa teatral. Fundada per Adrià Gual, el qual també en fou director. Fou un important centre del teatre modernista i el mitjà pel qual Adrià Gual portà a la pràctica les seves idees sobre el teatre.
A més de les obres de Gual, representà obres del repertori clàssic grec, de Shakespeare i de la Commedia dell’Arte.
(Barcelona, 21 març 1966 – vers 1970)
Formació teatral fundada per diverses persones antigament vinculades a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Inicià l’operació coneguda com a off-Barcelona tot endegant una temporada teatral a l’Aliança del Poble Nou.
Hom hi creà un grup dedicat al teatre juvenil, i que fou batejat amb el nom de L’Òliba.
Es distingí com a director Francesc Nel·lo, i com a escenògraf, Fabià Puigserver.
(Barcelona, 1962 – 1970)
(TEC) Formació teatral. Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència: Homes i no, de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc, de Joan Brossa, Les arrels, d’Arnold Wesker, Els justos, d’Albert Camus, etc.
Excel·liren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep M. Minoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué.
Dades dels Països Catalans 