Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Universitat de Tortosa

Universitat de Tortosa

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1645 – 1717)

Institució d’ensenyament superior. Creada per un decret de Felip IV com a continuació del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec.

Fou dissolta pel decret de Felip V del 1717 i el col·legi continuà funcionant sota el control dels dominicans, fins a esdevenir posteriorment seminari.

El 1997 es creà l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr. Manyà i després l’Escola Universitària de Infermeria Verge de la Cinta, ambdues adscrites a la Universitat Rovira i Virgili.

Universitat de Tarragona

15 Respostes

(Tarragona, 1572 – 1991)

Antiga institució d’ensenyament superior. Creada a iniciativa de l’arquebisbe de la ciutat Gaspar Cervantes de Gaeta. Fou suprimida el 1717 pel decret de Felip V i convertida en Estudi Literari.

El 1970 la ciutat va tornar a tenir estudis universitaris amb la inauguració d’un col·legi universitari dependent de la Universitat de Barcelona i que posteriorment, el 1991, s’integrà a la Universitat Rovira i Virgili.

Universitat de Solsona

Universitat de Solsona

1 Resposta

(Solsona, Solsonès, 1620 – 1717)

Institució d’ensenyament superior. Creada per una butlla del papa Pau V i que convertia el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de la ciutat, creat el 1615 pels dominicans, en universitat literària.

Fou regentada pels dominicans, i podien conferir graus que valien al Principat i a Mallorca. S’hi formaven inicialment els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846.

Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida pel decret de l’11 de maig de 1717 de Felip V, que l’agregava a Cervera.

Continuà, però, com a col·legi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835.

Universitat de Lleida -1991/ –

13 Respostes

(Lleida, Segrià, 12 desembre 1991 – )

Institució d’ensenyament superior. Creada pel Parlament de Catalunya per tal d’agrupar l’Estudi General de Lleida, dependent de la Universitat de Barcelona, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Escola Universitària de Professorat de EGB de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Inicià la seva activitat el curs 1992-93.

Enllaç web: Universitat de Lleida

Universitat Catalana d’Estiu

21 Respostes

(Prada, Conflent, 1969 – )

(UCE)  Jornades d’estudi, que se celebren cada estiu. Des del 1994 té la seu permanent en Prada.

Alguns dels seus cursos i seminaris poden ser convalidats com a crèdits de lliure elecció a la resta d’universitats dels territoris de parla catalana, les quals formen part del seu patronat.

Ha contribuït decisivament a la difusió de la cultura catalana a la Catalunya Nord.

Enllaç web: Universitat Catalana d’Estiu

Unió de Colles Sardanistes

Deixa un comentari

(Barcelona, 1959 – )

Institució. Creada per tal d’aglutinar i representar les colles sardanistes de la ciutat; aviat s’estengué a totes les del Principat. Des del 1962 té cura d’organitzar el Campionat de Catalunya.

Empara la secció Obra de Divulgació Musical per a realitzar ballades públiques setmanals i, periòdicament, recitals i concerts de música de cobla.

Aglutina 260 colles de totes les comarques, les quals informa i manté jurídicament representades.

Enllaç web: Portal Sardanista

Unió Baptista de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX – )

Agrupació de les principals esglésies baptistes de Catalunya, que depèn de la Unión Evangélica Bautista Española.

La seva finalitat és la de coordinar les tasques que els són comunes: evangelització, beneficiència, educació, etc.

A Barcelona sostingué un seminari per a la formació de pastors i missioners autòctons, traslladat a Alcobendas (Madrid) el 1972.

TV3 – TVC *

Deixa un comentari

Sigla de la Televisió de Catalunya (1983- ).

Trobades de Joves a Montserrat

Deixa un comentari

(Montserrat, Bages, abril 1971 – 1985)

Aplecs que consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu. D’acord amb l’edat dels participants, s’organitzaren al llarg de l’any trobades per als diversos equips. Una trobada general tenia lloc cada any a la fi de juny.

Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituïen un moviment evangelitzador estable.

Eren dirigides per una coordinadora integrada pels mateixos joves, amb un consiliari nomenat, a proposta de l’abat de Montserrat, per l’arquebisbe de Barcelona.

Trobada Nacional de Bastoners

Deixa un comentari

(Catalunya, 1976 – )

Festa bastonera anual, la més important del país.

Organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, consisteix a aplegar i agermanar en una jornada festiva totes les colles i el món bastoner en general.

La primera trobada se celebrà a Montblanc (Conca de Barberà) el 1976, i cada any té lloc en una població diferent.