Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Zeleste

2 Respostes

(Barcelona, 1973 – 5 octubre 2000)

Sala de concerts emblemàtica que esdevingué nucli de les activitats sòcio-musicals de la ciutat del final dels anys 1970, tot convertint-se en escola de música moderna i segell discogràfic.

Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez (fundador del segell discogràfic Zeleste), Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc.

Xarxa Vives d’Universitats *

Deixa un comentari

Veure> Institut Universitari Lluís Vives (gestió d’universitats dels Països Catalans, 1994- ).

Xarxa Cultural

1 Resposta

(Catalunya, abril 1977 – 1993)

Entitat creada per a la difusió de la cultura catalana a través de cursets, conferències, exposicions, viatges, etc.

S’autofinançà amb la quota dels seus socis, que els servia per a l’adquisició de llibres, discos, objectes d’artesania, especialitats gastronòmiques, etc, dels territoris de parla catalana.

Convocà el premi Xarxa Cultural d’assaig i edità des del 1987 la revista “Xarxa”, de caire mensual.

L’any 1993 cessà les seves activitats.

Virolai

Deixa un comentari

(Montserrat, Bages, 1880)

Himne religiós, que el poeta Jacint Verdaguer dedicà a la Verge de Montserrat, el qual fou musicat l’any 1890 pel compositor Josep Rodoreda, amb motiu de les festes del mil·lenari.

El començament de la lletra és “Rosa d’abril, morena de la serra…”, degut a això també se’l coneix per Rosa d’abril.

Amb el temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic de Catalunya.

VIROLAI

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dona per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dona
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

vaca cega, La

3 Respostes

(Catalunya, 1895)

Poema de Joan Maragall i Gorina, publicat a Poesies. És un dels més coneguts i populars.

Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics.

Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno.

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Universitat Pompeu Fabra

23 Respostes

(Barcelona, 18 juny 1990 – )

(UPF)  Institució d’ensenyament superior. Creada pel Parlament de Catalunya.

Està orientada principalment cap a les ciències socials, humanitats, traducció i interpretació, dret, periodisme i ciències econòmiques i empresarials, entre d’altres. Els seus centres estan repartits per diverses parts del centre de Barcelona i el parc de la Ciutadella.

Compta amb un important institut d’estudis històrics i un institut de cultura.

Enllaç web: Universitat Pompeu Fabra

Universitat Oberta de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 6 octubre 1994 – )

(UOC)  Institució d’ensenyament superior a distància. Creada pel Parlament de Catalunya, caracteritzada per la interacció informàtica entre alumnes i professors.

Combina en el seu estatut elements de la universitat pública i la privada, i està regida per una fundació formada per la Generalitat de Catalunya, la CCRTV i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis.

Fou premiada el 1997 per la Unió Europea com a millor projecte educatiu a distància.

Enllaç web: Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Internacional de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1 octubre 1997 – )

(UIC)  Universitat privada. S’estructura en dos campus: el d’Iradier a Barcelona i el de Sant Cugat del Vallès. Forma part de la Xarxa Vives de Universitats.

El seu ideari està basat en l’humanisme cristià. Per al curs 2005-06 l’oferta formativa era de 32 titulacions.

Enllaç web: Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Industrial *

1 Resposta

Altre nom amb què també fou coneguda l’Escola Industrial de Barcelona (1904-13).

Universitat de Vic

2 Respostes

(Vic, Osona, 30 maig 1997 – )

(UVIC)  Institució d’ensenyament superior, de caire privat, però inscrita en l’oferta universitària pública.

Integra tots aquells centres dependents d’altres universitats catalanes que el 1977 havien constituït els Estudis Universitaris de Vic.

Enllaç web: Universitat de Vic