Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Centre d’Actuació Valencianista

2 Respostes

(València, agost 1931 – desembre 1935)

(CAV)  Entitat constituida amb una orientació predominantment cultural i que volia acollir els distints sectors valencianistes. Aquesta actitud apolítica fou modificada per Joaquim Reig i Emili Cebrian, que regiren el Centre des del gener del 1933.

Reig cercà una aglutinació nacional (totalitzadora) en el País Valencià, i intentà, sense èxit donada l’oposició de l’Agrupació Valencianista Republicana, de crear una Acció Valencianista.

Pel setembre de 1934, el Centre tornà a l’anterior apoliticisme, però a la fi fou un dels grups que, amb l’Agrupació Valencianista Republicana, constituí el Partit Valencianista d’Esquerra.

Cavanilles

Deixa un comentari

Grafia del nom del botànic valencià Antoni Josep Cabanilles i Palop (1745-1804).

Perpetuada pel nom del gènere Cavallinesia i per l’abreviatura Car., emprada en la denominació de les plantes que descriví.

Catí, escola musical de

2 Respostes

(Catí, Alt Maestrat, segle XVIII)

Grup de músics. Originaris de la vila de Catí i dels pobles del voltant, que al segle XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià.

Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742). L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors.

Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síl·labes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades.

casteller -a

Deixa un comentari

(Catalunya)

Persona que forma part d’una colla o que participa en els castells humans, originaris de la ciutat de Valls (Alt Camp).

Casals Jaume I

Deixa un comentari

(País Valencià, 1997 – )

Moviment de base popular, de caràcter nacional i progressista per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Començà la seva tasca promogut des d’Acció Cultural del País Valencià.

El 1997, s’obrí a Alacant el primer casal. Des d’aleshores, i amb l’objectiu d’arribar a 100, han obert les seves portes més d’una vintena de casals arreu de les comarques valencianes, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord.

Als centres, punt de trobada de la gent interessada en la llengua, la cultura i el país, s’hi duen a terme nombroses activitats culturals i cíviques, amb vista a aconseguir una major implicació en la defensa del valors comuns dels Països Catalans.

Casa de Misericòrdia de Palma

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1565 – )

Institució benèfica. Fundada pels jesuïtes, sota el patrocini de la ciutat.

El 1677 fou traslladada a l’edifici actual, que ha tingut diverses i importants ampliacions. El segle XIX la institució passà a càrrec de la diputació provincial.

Actualment és un centre cultural amb dependències del Consell Insular de Mallorca.

Casa de les Farses de l’Olivera *

Deixa un comentari

(València, Horta)

Altre nom amb que és coneixia el teatre Corral de l’Olivera  (1584-1750).

Casa de l’Assegurada-Col·lecció d’Art del segle XX *

Deixa un comentari

Veure> Museu Municipal d’Alacant (institució creada el 1975).

Casa de Beneficència de València

1 Resposta

(València, 1841 – )

Organisme d’assistència social dependent de la diputació provincial de València.

Malgrat els intents de la Societat Econòmica dels Amics del País a la darreria del segle XVIII, no fou fundada fins al 1841 i instal·lada a l’antic convent de la Corona, refet per l’arquitecte Joaquim M. Belda.

Actualment és un centre cultural on hi ha diverses institucions culturals de la diputació.

Carro de la Beata, es

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca)

Festa popular que hom celebra el primer diumenge després de la festa de Santa Caterina Tomàs (28 juliol).

Consisteix en una cavalcada que surt a posta de sol del convent de Santa Magdalena i que presideix una carrossa –el Carro de la Beata– amb una nena de 6 a 8 anys, envoltada d’altres infants, tots vestits a l’antiga, representant l’apoteosi de santa Caterina Tomàs.