(Alcoi, Alcoià, 25 agost 1864 – Barcelona, 22 setembre 1958)
Químic i religiós jesuïta.
Entre els seus treballs sobresurten els titulats Los pesos moleculares, La catálisis química: sus teorías y aplicaciones en el laboratorio y en la industria, El acetileno: sus aplicaciones domésticas, industriales y científicas i Química del carbono.
El 1905 fundà a Tortosa el Laboratorio Químico del Ebro, futur Institut Químic de Sarrià.
(Urgell, segle IX – Conflent, segle IX)
(o Guitiza) Abat d’Eixalada. Era germà d’Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi. La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d’aquella data.
Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l’abadia fins als volts del 874. Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà. Augmentà els béns de l’abadia amb noves adquisicions i cercà l’amistat i protecció del comte Miró I de Rosselló.
(Llessui, Pallars Sobirà, 6 desembre 1905 – Barcelona, 25 gener 1987)
Advocat, escriptor i productor cinematogràfic. Vinculat des del 1929 a productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, de la qual fou assessor.
Publicà la novel·la Verd madur (1957; traducció castellana –Siega verde– 1962), diversos mots de la qual, genuïns del Pallars, foren recollits al Diccionari català-valencià-balear.
Fundà, amb Amadeu Bagués, Pirene Films SA, per a promoure el cinema català (1960), i portà al cinema Siega verde (1960), que aconseguí d’estrenar en versió original catalana el 1968, després de tres anys de gestions personals amb la Dirección General de Cinematografía.
Contribuí al finançament dels primers films d’Antoni Ribas.
Ha escrit també la novel·la Una altra mena de fosca (1976).
(Barcelona, 7 febrer 1842 – 12 març 1907)
Actor. Debutà cap al 1861, i actuà habitualment a Barcelona en teatre català. El 1867 actuà amb Carlota de Mena al Teatre Odeon de Barcelona. Més tard passà al Romea.
S’especialitzà en la interpretació de personatges sinistres, dolents, traïdors, etc.
El 1887 participà en l’estrena de Batalla de reines, de Frederic Soler.
(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 15 febrer 1699 – Barcelona, 6 setembre 1776)
Cirurgià. Havent cursat estudis a França, el 1748 fundà el Col·legi de Cirurgia de Barcelona.
Exercí una gran influència en el camp de la cirurgia espanyola i en el de la medicina en general.
De les seves publicacions sobresurten Memoria sobre la brancotomía (1743) i Compendio del arte de partear (1765).
(Catalunya, segle XVII)
Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1688, succeint a Josep Tresánchez al primer mandat d’aquest. Era el LXXI abat de la sèrie general pobletana i el XVII dels quadriennals. Cessà el 1692, en que fou succeït per Pere Albert.
Durant el seu abadiat fou enterrat a Poblet Pere Antoni d’Aragó, gran protector del monestir. Pledejà pels drets del monestir sobre el de Vallbona de les Monges.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Prelat. Fou bisbe de Lleida del 1599 al 1620.
Hi convocà dos sínodes. Promulgà constitucions d’importància.
(Barcelona, 1856 – 27 maig 1893)
Crític musical i advocat. En restar cec, escriví articles i altres treballs evocant els seus copiosos records de la vida musical.
Obres seves són La ópera en Barcelona (Estudio histórico crítico) i Tabla cronológica de las óperas cantadas en Barcelona desde la reedificación de su Casa-teatro en 1788.
(Hongria, vers 1216 – Osca, Aragó, 12 octubre 1251)
Reina de Catalunya-Aragó (1235-51). Filla del rei Andreu II i de Violant de Courtenay, filla de l’emperador Pere I de Constantinoble, el seu nom de fonts era Andreua.
El 1234, a proposta del papa, fou arranjat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor; li aportà en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els avis de Violant tenien a Nemours i Borgonya; Jaume I li féu donació de la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau.
Les noces, que causaren sensació a l’estranger, se celebraren a Barcelona el 1235.
Dona de talent i caràcter, exercí una forta influència sobre el seu marit. Fou soterrada al monestir de Vallbona de les Monges.
(Catalunya, 1395 – Barcelona, 18 febrer 1471)
Filla de Jaume de Prades i de Violant de Gandia. Visqué a Sicília amb el seu pare. Mort aquest el 1408, fou presa sota la protecció de la reina Blanca de Sicília, muller de Martí el Jove.
Després de la mort d’aquest (1409), Blanca volgué casar-la amb Frederic de Luna, fill natural del difunt, però el casament no es realitzà, encara que se’n signaren capítols pel maig de 1409.
Finalment es casaria amb Joan de Cabrera, fill del comte de Mòdica.
