(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Dama. Era filla del comte Arnau Roger I de Pallars i d’Irene Làscara de Ventimiglia. El seu pare morí el 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la mare i les germanes fou posada sota la protecció del rei Alfons II.
El 1297 es casà amb Eiximèn Cornel, fill de Pere, hereu d’Alfajarín i d’altres possessions. En tingué tres fills dits Pere, Tomàs i Ramon.
(Barcelona, 11 agost 1384 – Saumur, França, 14 desembre 1442)
Reina titular de Nàpols (1400-17) i comtessa de Provença. Filla de Joan I el Caçador i de Violant de Bar.
El 1390, molt petita encara, fou esposada amb Lluís II, duc d’Anjou, que es titulà rei de Nàpols, Jerusalem i Sicília. No s’efectuà el matrimoni fins al 2 de desembre de 1400.
Fou mare de Lluís III d’Anjou, rei titular de Nàpols, i de Renat I de Provença.
(Barcelona, 14 octubre 1310 – Pedrola, Aragó, juliol 1353)
Comtessa de Luna i dèspoina d’Epir. Cinquena filla del rei Jaume II el Just i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la. Educada per Violant d’Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madrastra Maria de Xipre, el castell de Tortosa i més tard a Barcelona.
El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Gal·les Eduard (hereu d’Eduard II) i amb el rei Alfons XI de Castella-Lleó.
El seu germà Alfons III el Benigne la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d’Epir (fill del príncep Felip II d’Acacia i emperador titular de Constantinoble i de la princesa Tàmar d’Epir), que fou assassinat el 1330.
Retornada a Catalunya, fou casada, a Lleida, el 1339, amb Lope de Luna, senyor de Sogorb i primer comte de Luna, de qui fou la primera muller. Fou soterrada al monestir de Veruela (Aragó).
(Catalunya, 1273 – Nàpols, Itàlia, 19 agost 1302) Duquessa de Calàbria. Filla del rei Pere II de Catalunya i de Constança de Sicília. El 1283 passà a Sicília amb la seva mare i la seva germana.
Pels interessos polítics del moment, fou projectat el seu matrimoni amb Alfons de la Cerda, pretendent al tron de Castella, però el 1297, seguint el que s’havia convingut per la pau d’Anagni, es casà a Roma amb el duc de Calàbria, que després de mort (1309) esdevingué rei Robert I de Nàpols.
(Saragossa, 8 juny 1236 – Roncesvalles, Navarra, 1300)
Reina de Castella i Lleó. Filla gran del rei Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València.
El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid (1246 o 1249), amb el futur Alfons X de Castella-Lleó. Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns.
A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella (1253), Violant ja havia tingut una filla (Berenguera), que fou la primera dels deu fills que tingueren.
Respecte a l’afer dels seus néts, els infants de La Cerda, fou partidària d’ells, i fugí amb ells d’Aragó. El seu fill Sanç IV li confiscà els territoris que posseïa a Castella-Lleó (Valladolid, Palència, San Esteban de Gormaz, Astudillo, Curiel, Béjar, etc), i no els recobrà fins a la mort d’aquell (1295).
Intervingué també en les lluites durant la minoritat del seu nét Ferran IV; fou contrària a aquest i defensà els drets dels La Cerda.
Morí en retornar d’un viatge de pelegrinatge a Roma fet per a guanyar el jubileu.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Castella, 1428)
Filla natural de Martí el Jove i de la siciliana Agatuccia de Pesci, de Catània.
El 1403, amb el seu germà natural Frederic, futur comte de Luna, fou duta a Catalunya per criar-se a cura del seu avi el rei Martí l’Humà, el qual professà als infants un afecte molt viu.
A la mort del seu pare a Sardenya (1409), fou vivament recomanada a l’avi perquè vetllés per ella.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1738 – Montserrat, Bages, 25 gener 1798)
(o Pere) Compositor. Format a l’Escolania de Montserrat amb Benet Esteve i Josep A. Martí.
Professà l’any 1757, i aquell mateix any es traslladà al monestir de Montserrat de Madrid. Algunes de les seves obres foren estrenades a la Capella Reial d’aquella ciutat.
L’any 1768, de retorn a Montserrat, fou nomenat mestre de l’Escolania i de la Capella de Música, càrrecs que exercí fins a la mort.
Fou autor de música religiosa de notable qualitat, i destaquen el seu Concert per a fagot i orquestra i una col·lecció de sonates i peces per a instruments de teclat.
(Saragossa, 18 maig 1916 – El Escorial, Madrid, 8 març 1987)
Pintor, de nom real José Viola Gamón. S’inicià en l’art treballant a Lleida amb Leandre Cristòfol, i després passà a Barcelona, on pertanyé al grup ADLAN.
L’any 1939 se n’anà a França, on començà a pintar sobre paper de vidre mitjançant tècniques complicades. Després es decantà cap a la pintura gestual. L’any 1949 tornà a Espanya i s’instal·là a Madrid.
De les seves obres cal esmentar El petit molí (1945) i La saeta (1958). Figurà al grup El Paso.
(Reus, Baix Camp, 8 març 1847 – Tarragona, 6 abril 1928)
Teòleg i eclesiàstic.
Entre les seves obres sobresurten un Tratado filosófico-teológico acerca de lo sobrenatural (1883), la Defensa del llibre anterior, apareguda el 1886 i un Compendio de la Historia de la Iglesia (1912, en tres volums).
(Ripoll, Ripollès, 1583 – Madrid, 1643)
Jurista, polític i historiador. El 1623 era ambaixador català a Madrid. A les Corts de Barcelona de 1626 assessorà una facció important del Braç Militar o nobiliari.
Més tard, sota promesa de recompenses, es convertí en confident de la cort de Felip IV. Fou oïdor i advocat fiscal de l’Audiència de Barcelona. Treballà activament com a reialista. Es mantingué en aquesta actitud després d’esclatar la guerra de Separació.
Publicà l’opuscle Respuesta a las pretensiones de Cataluña que motivaron su separación en 1640, i la seva gran obra històrica Ilustraciones del Principado de Catalunya (inèdita).
