Arxiu de la categoria: Biografies

Vives i Argemí, Joan Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1876 – Barcelona, 1952)

Religiós escolapi. Després d’exercir el mestratge a Cracòvia (Polònia) i a Cornigliano (Itàlia), s’instal·là a Catalunya, on fou rector del col·legi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista “Academia Calasancia”.

Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els col·legis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora (Cuba), una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Ángeles (Califòrnia).

Vives, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Destacat funcionari del Consell de Catalunya. Li foren confiades moltes missions especials durant la guerra contra Joan II.

Pel juny de 1462 fou el qui posà en mans del comte de Pallars els diners necessaris per a organitzar el setge de la Força de Girona. Actuà de tresorer i cap de finances de les tropes del comte.

Formulà algunes censures per despeses excessives. El comte de Pallars en demanà el relleu amb l’excusa que era massa vell. No ho aconseguí.

Vives, Martí

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 25 maig 1905 – Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 25 desembre 1991)

Pintor. Format a Figueres amb Josep Morell i Macias, i la Llotja de Barcelona (1922). Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau.

El 1928 es presentà individualment a Perpinyà, també exposà a París, a diverses ciutats franceses i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona.

Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontseré i Pedro Flores, entre altres (1939).

La seva pintura és postimpressionista, amb diverses influències. El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres.

Conservador i director del Museu Jacint Rigau de Perpinyà, hi incorporà obres d’artistes catalans.

Vives, Josep

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Pintor. Fou pintor de la ciutat de Barcelona. Apareix documentat de 1674 a 1729.

Fou un dels autors de la nova decoració de l’església del Pi. També decorà el túmul de Carles II per als funerals del monarca a Barcelona (1700), obra coneguda pel gravat de Gazan que n’ha restat. Fou mestre de Pere Crusells.

Era el pare de Francesc Vives  (Barcelona, segle XVIII – 1784)  Pintor. Era deixeble de Viladomat. Fou, com el seu pare, pintor de la ciutat. Col·laborà en els encàrrecs municipals amb el seu successor, Manuel Tremulles, que hi feia les parts més difícils i compromeses.

Vives, Joan -clarinetista-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1883 – segle XX)

Clarinetista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Ha estat membre de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica, de la Banda Municipal de Barcelona i del Sextet Granados.

Era professor al Conservatori Municipal de Música.

Vives, Joan -diplomàtic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Diplomàtic i escriptor.

Obres seves són: Ayuntamiento para la embajada de Saboya, Aforismos y sentencias sacados de Tucídides, para que en España se consideren los enemigos confederados, i Cartas originales al marqués de Hinojosa y al conde de Fuentes.

Vives, Alfons

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Constança, Alemanya, 1546)

Militar. Serví als exèrcits imperials de Carles V. Assolí el grau de mestre de camp.

Al front del seu terç atacà el 1546 la ciutat de Constança, que fou conquerida. Vives trobà la mort en l’empresa.

Vives -bisbe Barcelona, s. X-

1 Resposta

(Catalunya, segle X – Barcelona, 995)

Bisbe de Barcelona (973-995). Successor de Pere.

L’any 985 pogué escapar de la ciutat a l’ocasió de ser atacada i presa per Al-Mansur. Alliberada la capital, hi tornà, segurament ja des del 987, any en què la ciutat apareix lliure de sarraïns.

Dos anys després era començada la restauració del convent de Sant Pere de les Puel·les, destruït pels invasors. La restauració prosseguia el 992.

Fou succeït per Aeci.

No té el menor fonament històric la suposada arribada per mar de les restes de santa Madrona, en temps d’aquest prelat.

Viver i Puig, Antoni

2 Respostes

(Sant Esteve d’En Bas, Garrotxa, 1879 – Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 30 juny 1914)

Escriptor. Eclesiàstic, col·laborà activament a la revista de Girona “Vida”.

Poeta romàntic, amb ecos parnassians i fins i tot noucentistes, publicà només un recull de poemes, a “Lectura Popular”.

És autor de dues obres teatrals: Cap d’estopes i Tartufisme.

Viver i Aymerich, Pere

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 10 febrer 1873 – 23 desembre 1917)

Pintor. Germà de Tomàs. Estudià a l’Acadèmia Baixas.

Sobresortí com a paisatgista i decorador mural. Obtingué diversos premis. Com a paisatgista preferí temes de muntanya, singularment dels Pirineus.

Fou professor de dibuix de l’Escola d’Arts i Oficis terrassenca.