(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.
Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.
Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos.
Nom de religió amb que fou conegut l’escriptor caputxí mallorquí Manuel de Lete i Triay (1889-1963).
Veure> Pere Sans i Jordà (frare dominicà i sant català, 1680-1747).
(Barcelona, segle XVIII)
Frare franciscà. Fou provincial del seu orde.
Publicà diverses obres de devoció mariana.
(Vilafranca, Ports, 14 maig 1807 – Barcelona, 20 abril 1852)
Metge i naturalista. Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns.
Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de Àfrica, Cuba e Isla de Santa Elena.
(Artà, Mallorca, 1905 – Barcelona, 1972)
Advocat i arqueòleg. Distingit per la seva aportació a l’arqueologia de Mallorca.
Ha fet diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al museu d’Artà. Col·laborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia (Alcúdia).
Com a darrera aportació científica, presentà les excavacions de la cova sepulcral de Son Maimó (Mallorca) al “Symposium de Prehistoria y Arqueología de Baleares”, celebrat a Palma el 1972.
(Ripoll, Ripollès, vers 1800 – Barcelona, 1853)
Gravador. Excel·lí als treballs al coure i a l’acer.
Treballà als retrats de molts personatges de l’època.
(Cartago, Tunisia, 290 aC – Elx ?, Baix Vinalopó, 228 aC)
General cartaginès. Pare d’Anníbal i d’Àsdrubal. Fou cap de l’exèrcit cartaginès a Sicília durant la primera guerra púnica i, més tard, reprimí les revoltes de Cartago (240-237).
Inicià l’ocupació del sud de la península ibèrica (237) i vencé als turdetans, ibers i celtes. Fundà Akra Leuké i assetjà Eliké, però hagué d’aixecar el setge i morí ofegat a la retirada.
La llegenda li atribueix, amb poc fonament, la fundació de Barcelona, improbable pel pacte que el mateix Amilcar havia subscrit amb Roma de no travessar la línia de l’Ebre.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1893)
Pintor. Excel·lí en la confecció de ventalls de colors, de remarcable factura.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. En 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença dels Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció penal i civil dels grans senyors. Pere III de Catalunya encoratjà aquest moviment.