(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Membre possiblement de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem i premiat en certàmens literaris.
Se’n conserven composicions poètiques inèdites en les quals se succeeixen els temes religiosos de la Dansa de Nostra dona i els amorosos, ajustant-se, els uns i els altres, a les fórmules de l’amor cortès.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Jurista. Germà de Pere. Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume II d’Urgell (1413) i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial (1416-19).
Amb Narcís de Santdionis revisà la redacció definitiva dels Usatges, feta per Jaume Callís i Bonanat de Pere.
Fou conseller de Ferran I de Catalunya juntament amb el seu germà.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Fou canonge de Tortosa.
Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual presentà el 1805 un discurs de caràcter històric.
(Catalunya, segle XVII)
Compositor, mestre de capella i organista.
De les seves composicions, es conserven, a la Biblioteca de Catalunya, una missa cantada a nou veus (tres cors) i instruments, una nadala cantada a quatre veus i dues peces per a orgue: un Tiento a dos triples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha.
(Badalona, Barcelonès, 1907 – segle XX)
Pintor. Ha obtingut diversos premis importants.
Destacà també com a dibuixant i caricaturista.
(Catalunya, segle XII – 1140)
Primer vescomte de Bas, de la casa de Cervera. Fill gran de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera.
Heretà de la seva mare el títol vescomtal. Morí fadrí i fou succeït pel seu germà Ponç de Bas.
(Lodi, Llombardia, Itàlia, 20 maig 1897 – Barcelona, 5 maig 1937)
Anarquista. A la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso. Fou assassinat durant els Fets de Maig.
És autor de Mussolini a la conquista delle Baleari (1937).
(Catalunya, segle XIV)
Noble i cavaller. Era cosí de Sibil·la de Fortià, la quarta muller de Pere III el Cerimoniós. Assistí a la coronació de la seva cosina a Saragossa, el 30 de gener de 1381. Durant les festes que seguiren, el rei l’armà cavaller i el nomenà agutzil seu.
Fou un dels suports del partit dels Fortià, derrotat a la mort del rei (1387) per l’hostilitat dels infants Joan (futur Joan I el Caçador) i Martí (futur Martí I l’Humà). Fou processat per Joan I.
(Catalunya ?, segle XIV – segle XV)
Noble. Era d’una família emparentada amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós, i pertanyent al veritable partit que es formà al seu voltant.
El seu consegüent parentiu amb la infanta Isabel d’Aragó, muller del comte Jaume II d’Urgell, el mogué a abraçar la causa d’aquest al conflicte successori plantejat per la mort de Martí I l’Humà. El seu paper en aquest cas li causa dificultats.
Fou inclòs a la temptativa de procés endegada per Francesc d’Erill quan la rebel·lió armada del comte urgellenc semblava ja molt probable. Així i tot no fou objecte de sancions quan Jaume resultà vençut.
Barutell conspirà encara amb la mare del comte, Margarida de Montferrat, procurant vanament un triomf tardà de la seva causa.
