(Catalunya Nord, segle XII)
Vescomtessa de Bearn i comtessa de Bigorra. Possiblement era cosina germana d’Alfons I de Catalunya.
Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn (mort l’any 1153), i després amb el comte Cèntul III de Bigorra (mort vers el 1185).
(Sabadell, Vallès Occidental, 15 febrer 1893 – Barcelona, 15 setembre 1938)
(o Mates) Escriptor. En la seva joventut visqué emigrat a Amèrica. De tornada fou crític d’art a la premsa sabadellenca i a d’altres publicacions.
És autor de l’estudi La jove pintura actual (1927).
(Olot, Garrotxa, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. És autor de La devota peregrinació a la Terra Santa, de caràcter ensems geogràfic i devot, impresa a Perpinyà el 1602.
(Mataró, Maresme, 1843 – Barcelona, 1913)
Jesuïta. Era doctor en filosofia i lletres. Ja era prevere quan ingressà a la Companyia de Jesús.
Fou rector de diversos col·legis de l’orde. Assolí gran fama com a orador sagrat.
(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – l’Havana, Cuba, 1898)
Cantatriu. Fou una contralt ben notable.
Obtingué grans èxits a la majoria dels teatres més importants d’Europa i d’Amèrica.
(Barcelona, 12 febrer 1914 – 1986)
Escriptor. Narrador realista, ha publicat les novel·les Els dos miralls (1955) i Viure no és fàcil (1961), primer premi Sant Jordi (1960).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Religiós carmelità. Vivia al convent de Barcelona. Fou provincial de l’orde. Sobresortí com a teòleg i orador sagrat.
És autor d’una col·lecció de sermons.
(Roquetes, Baix Ebre, 6 febrer 1927 – Tortosa, Baix Ebre, 27 setembre 2021)
Escriptor. Fou director de l’Arxiu i del Museu de Tortosa. Fundà i dirigí la revista literària tortosina “Géminis”.
El 1954 publicà el recull poètic Libro de ausencias. Traduí al castellà el Cant espiritual d’Ausiàs Marc.
