(Illes Balears, segle XV – Roma, Itàlia, segle XV)
Teòleg mercedari. Fou catedràtic de teologia a Lió i a la Universitat de Barcelona. Ocupà el càrrec de vicari general de l’orde, residint a Roma.
Sitjar, Pere
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Sitges i Grifoll, Joan Blai
(Maó, Menorca, 24 abril 1842 – Arnao, Astúries, 12 juny 1919)
Historiador. Director general de duanes.
Publicà Las mujeres del rey D. Pedro I de Castilla (1910), La muerte de D. Bernardo de Cabrera (1911), Enrique IV… (1912) i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo (1913).
Sisternes i d’Oblites, Jeroni
(País Valencià, segle XVII – València, 1671)
Frare trinitari. Ocupà diversos càrrecs a l’orde, entre ells el de provincial.
Publicà alguns dels seus sermons.
Sister i Cubells, Joan Josep
(el Grau de València, 1828 – Venta la Encina, Castella, 1885)
Navilier. El 1884 fundà la Companyia Valenciana de Navegació, de la qual fou director.
Siscar i Siscar, Gabriel
(Oliva, Safor, 17 març 1760 – Gibraltar, 12 agost 1829)
Marí, matemàtic i polític. Germà de Francesc. Catedràtic de nàutica i de matemàtiques. Governador militar de Cartagena durant la guerra del Francès, fou membre de la regència de Cadis durant el període 1810-14 i 1820.
En tornar Ferran VII de Borbó fou condemnat a mort, però pogué fugir a Gibraltar (1823), on visqué gràcies a una pensió de Wellington.
Entre les seves obres de matemàtiques sobresurten Tratado de Aritmética, Trigonometría esférica y Cosmografía para uso de las guardias marinas i unes Tablas astronómicas.
Siscar i Siscar, Francesc
(Oliva, Safor, 1 març 1762 – Madrid, 9 març 1833)
Marí i matemàtic. Germà de Gabriel, ingressà a la marina (1778); es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis.
Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII de Borbó (1814-20 i 1823-33), si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra.
Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas… de a bordo (1791) i Tratado de artillería de marina (1829).
Sirvent, Manuel
(Perpinyà, 1795 – 1865)
Escriptor. Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà (1833), de la qual fou repetidament secretari. Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà.
Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l’hôpital Saint-Jean et de l’hospice de la Miséricorde, i el llibre de poemes Raison et folie (1835).
Sirera i Turó, Rodolf
(València, 26 febrer 1948 – )
Autor teatral. Germà de Josep Lluís. Ha exercit la crítica en diversos diaris i revistes. El 1970 fundà el Centre d’Estudis Teatrals de València i el 1972 El Rogle, del qual ha dirigit els muntatges.
Entre les seves obres cal fer esment d’Homenatge a Florentí Montfort (1971), Plany en la mort d’Enric Ribera (1975), Tres variacions en el joc del mirall (1977), Arnau (1978), L’assassinat del doctor Moraleda (1978), El verí del teatre (1978), Bloody Mary Show (1980), Intermedi (1980), El príncep, Històries de desconeguts i Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista (1986), Funció de gala (1987), Indian Summer (1990) i altres obres conjuntament amb el seu germà Josep Lluís.
També ha escrit diversos assaigs, alguns en col·laboració: Memòria general d’activitats (1978) i Inici d’una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández-Casajuana (premi Joan Fuster 1975).
Sirera i Turó, Josep Lluís
(València, 14 gener 1954 – 8 desembre 2015)
Autor teatral. Crític de teatre en diversos periòdics del País Valencià i del Principat. Amb el seu germà Rodolf col·laborà en la trilogia El brunzir de les abelles (1975), Còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1980).
Posteriorment va escriure Tardor traïda (1979) i novament amb el seu germà Cavalls de mar (1988) i La ciutat perduda (1994). També ha publicat els assaigs El fet teatral dins la societat valenciana (1979) i Passat, present i futur del teatre valencià (1981, premi Crítica del País Valencià).
Siré, Agustí
(l’Alguer, Sardenya, segle XVIII – 1831)
Poeta. Canonge de la catedral de l’Alguer. Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s’han conservat, però encara pogueren ésser consultades el segle XIX. La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l’illa. Alguna composició ha perdurat en la tradició.
És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya (1799) i A l’arribada a Alguer del bisbe Blanch (1806).
Dades dels Països Catalans 