(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1847 – Valls, Alt Camp, 1920)
Escriptor i mestre. El 1878 s’establí a Valls. Col·laborà a “La Renaixença” de Barcelona.
Publicà entre altres obres: Llibre de faules (1881), Lo llibre de la infantesa (1883), Llibre de faules i poesies (1885) i Hores dolces i amargues (1887).
(València, vers 1400 – Benimàmet, Horta, 5 abril 1478)
Escriptor. Fill d’un metge del mateix nom. Metge, el 1434 apareix atestat exercint la seva professió a València. Assistí la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia.
Fou administrador de l’hospital d’En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on professà la seva filla Violant en temps que hi fou monja i abadessa Isabel de Villena. Era casat amb Isabel Pellisser.
Deixant de banda la seva esporàdica participació en certàmens literaris, la seva obra cabdal és el llibre intitulat Espill o Llibre de les dones.
(València, segle XVI – 2 desembre 1622)
Vicecanceller de la Corona d’Aragó (1612-22). Cavaller. Doctor en drets. Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia.
Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València: el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne. A la seva mort fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalano-aragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans.
La seva filla Joana Anna Roig es casà amb el canonista valencià Dionís Pau Llopis.
(Xelva, Serrans, 1862 – 1940)
Advocat. Es llicencià en dret (1884) i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València.
Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona.
Publicà Regionalismo práctico i altres obres.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Economista. És autor de dues obres publicades a Madrid i titulades Manual económico-doméstico para el año 1828 i Descripción geográfica, política, militar, civil y religiosa del Imperio otomano.
Forma d’alguns membres del llinatge italo-català Lloria.
(Barcelona, 1902 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1976)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Ha exposat sovint a l’estranger. Li han estat atorgats diversos premis d’importància.
Destacà pels seus paisatges urbans.
(Girona, segle XIX – segle XX)
Escriptor. Fou redactor de “L’Autonomista”.
És autor d’una Excursió artístico-històrica pels vells carrers de Girona i del recull de narracions L’estàtua de la dansarina.
Jugador de futbol castellà, més conegut per César (1920-95).
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)
Organista i frare agustí. Fou organista a l’Escorial.
El 1827 publicà a Madrid un compendi del mètode de cant pla del pare Ignasi Ramoneda.
