(Valtierra, Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
Llinatge noble. Originari, sembla, de Navarra i que s’establí al Regne de València arran de la conquesta.
El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra (País Valencià, s XIII) Noble. Serví Jaume I de Catalunya en la conquesta de València (1238), i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida.
(Catalunya, segle XIX)
Pedagog. Fou mestre de sords-muts, entre els quals exercí un ensenyament fecund.
Publicà un mètode per aprendre de llegir (1857).
(Catalunya, segle XIX)
Actor. Destacà en papers de caràcter als primers temps del teatre català, especialment amb obres de Frederic Soler Pitarra.
(Catalunya, segle XVIII)
Mestre argenter. El 1768 féu l’urna de les relíquies de sant Medir per al monestir de Sant Cugat del Vallès.
L’obra sembla haver estat remarcable, però es perdé el segle XIX.
(Catalunya, segle XVII – Tarragona, 1706)
Eclesiàstic. Traduí al castellà l’arxiepiscopologi tarragoní de Josep Blanch.
(Catalunya, segle XIX)
Farmacèutic. És autor d’una Història natural dels medicaments, o sia lliçons de matèria farmacèutica.
(Barcelona, segle XIX)
Moblista. Gaudia de gran prestigi. Disposava d’un gran magatzem per a les seves vendes a Madrid.
(Catalunya, segle XV)
Mestre d’obres. Construí el 1425 el campanar de l’església de Santa Maria de Cervera.
(Barcelona, segle XX – )
Enginyer industrial. Fou catedràtic de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
És autor d’algunes obres remarcables sobre colorants i tintoreria en general.
