(Catalunya, segle XVIII – 1826)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic.
És autor de nombrosos escrits en llatí.
Verdaguer, Salvador
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Verdaguer, Pere -religiós, s. XVIII-
(Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. El 1750 era rector de Sallent. Fou persona coneguda per la seva cultura i primer mestre del futur bisbe Fèlix Amat.
Verdaguer, Miquel
(Lleida, segle XVI)
Pintor. Residí a Perpinyà. Fou col·laborador del tolosà Antoni Peitaví en obres de caràcter religiós.
Ventura i Llandrich, Benet
(Figueres, Alt Empordà, 8 desembre 1858 – 13 setembre 1890)
Compositor i director coral. Fill de “Pep” Ventura, a la cobla-orquestra del qual va començar, i en fou capdavanter a la seva mort.
Fou instrumentista de mèrit i director del cor Erato.
Compongué ballades, obres corals i sardanes.
Velasco, Fernández de *
Veure> Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar (lloctinent borbònic de Catalunya, 1646-1716).
Vayreda i Casabó, Ramon
(Olot, Garrotxa, 1892 – 1938)
Escriptor. Fill de Joaquim Vayreda i Vila, i germà de Francesc. Estudià a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat. Adquirí renom en el disseny de mobles.
Publicà, entre altres obres, Visió retrospectiva de la història dels oficis… (1929), Consideracions sobre la vida en les petites ciutats i el retorn a les comarques (1935) i Joan Carles Panyó: la seva vida, la seva obra i el seu temps.
Vassià, Gabriel
(Ripoll, Ripollès, segle XVI – Girona, 1607)
Religiós. Destacà pels seus coneixements d’història i de llengües clàssiques.
Traduí els escrits de sant Dionís Areopagita.
Vas, Joan
(Catalunya, segle XVII)
Metge. És autor del tractat De indicis urinarium i de les taules docents titulades De re anatomica.
Vaquer, Severí
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós servita. És autor d’una Exposició sobre una obra del pare Castel (1756) i d’un Curs teològic (1785).
Valor i Vives, Enric
(Castalla, Alcoià, 22 agost 1911 – València, 13 gener 2000)
Escriptor, folklorista i gramàtic. Col·laborà literàriament amb els grups valencianistes d’abans de la guerra civil.
Cal destacar els aplecs Rondalles valencianes (3 volums, 1950-58), les Narracions de la Foia de Castalla (1953), les novel·les L’ambició d’Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), El misteri de Canadà (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’hortizó (1991), els contes populars Maravelles i picardies (1964) i, en el camp de l’ensenyament de la llengua, Curs de llengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971) i Temes de correcció lingüística (1983).
Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1987 i la Creu de Sant Jordi el 1993.
