(Barcelona, segle XIX)
Escriptor. Escriví diverses obres teatrals, com la titulada Las herrerías de Maremusa (1842).
Viñolas, Pere
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Vinayma, Francesc
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)
Metge. És autor de l’opuscle Hidrología o tratado de las aguas ferruginosas, vulgarmente dichas de la Virgen de la Cinta de Tortosa, de sus admirables efectos y método para su buen uso.
Vinatea, Francesc de
(Morella, Ports, 1273 – València, 1333)
Cavaller. És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere III el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea. Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València.
El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor de Castella, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne. En aquest sentit les donacions se succeïren: Tortosa, amb el títol de marquès per a Ferran, Alacant, Elda, Novelda, Oriola, Guardamar i, finalment, les viles de Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Borriana i Castelló de la Plana.
Aquestes darreres provocaren la reacció violenta de la ciutat de València, en nom de la qual Vinatea exigí davant els reis l’anul·lació de les cessions en un to tan enèrgic, que la reina arribà a afirmar que unes tals manifestacions no haurien estat permeses pel seu germà Alfons XI de Castella. Amb tot, Alfons III acceptà de fer la retractació demanada.
Francesc de Vinatea morí poc després, però la seva figura es convertí en el mite de la resistència foral del regne als intents feudalitzants; l’incident ha estat glossat en òpera, el 1974, per Matilde Salvador, amb text de Xavier Casp, en teatre, per Joan Llonín (Los jurados de Valencia, o sea el heroico Vinatea, estrenada a Barcelona el 1821), i en obres pictòriques, com les d’Emili Sala (Guillem de Vinatea exigint d’Alfons III la revocació del contrafur, 1878) i els murals de la Sala del Furs de la casa de la ciutat de València fets per Ramon Stolz (1958).
Viñas i Rubió, Marc
(Catalunya, segle XIX)
Metge. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Hi llegí la memòria Nueva descripción de la porción petrosa del temporal (1844), que fou considerada com un dels millors treballs mèdics de l’època.
Viñas i Cusí, Jaume
(Catalunya, segle XIX – 1902)
Pedagog. Escriví algunes obres docents i publicà escrits diversos sobre problemes de pedagogia.
Pertanyia a algunes corporacions doctes.
Vinader i Nubau, Joan
(Vic, Osona, 1827 – València, 1906)
Poeta i jesuïta. Conreà la poesia catalana als primers temps de la Renaixença.
Figura al recull poètic Los trobadors nous, aplegat per Antoni de Bofarull el 1858.
Vinader, Ramon
(Tàrrega, Urgell, segle XIV – 1353)
Jurista i eclesiàstic. Fou ardiaca major del capítol de Vic. Actuà entre els consellers d’Alfons III el Benigne.
Escriví glosses als Usatges.
Vimbodí -cronista, s. XVII-
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)
Cronista. Escriví en llatí una crònica de fets esdevinguts a la ciutat de Tortosa.
Villena i de Castella, Enric de
(Torralba, Castella, 1384 – Madrid, 15 desembre 1434)
Escriptor. Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós. Orfe des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella. Es relacionà des de molt jove amb els reis de la corona catalano-aragonesa (el 1400 ja sol·licitava l’ajuda de Martí I l’Humà per tal d’aconseguir de nou el marquesat de Villena), i passà llargues temporades per terres catalanes.
Acompanyà Ferran d’Antequera -que el mantingué sempre econòmicament- en la seva coronació, i després al setge de Balaguer (1413). Féu estades a Morella, Montblanc, València, Perpinyà i Tolosa, i el 1415 anà a Avinyó, juntament amb Felip de Malla, com a ambaixador del rei.
El 1417, estant a València, acabà la redacció catalana (editada a la fi del segle XV) dels Dotze treballs d’Hèrcules, que ell mateix traduí al castellà (versió publicada el 1482); la dedicatòria del llibre, adreçada a Pere Pardo de la Casta, fou plagiada per Joanot Martorell en la seva dedicatòria del Tirant lo Blanc.
Atret per la festa dels jocs florals que se celebraven a Barcelona, el 1413 hi participà personalment i en deixà una descripció detallada al seu Arte de trovar, que constitueix una preceptiva de l’escola poètica tolosana i que influí en els poetes castellans de l’època (en especial sobre el marquès de Santillana, amic personal de Villena, amb qui mantingué estretes relacions). Els últims anys de la seva vida, els passà retirat a la seva senyoria d’Iniesta.
Home molt popular al seu temps, sempre mancat de diners, la seva figura i la llegenda creada entorn d’ella serviren de tema literari a Ruiz de Alarcón, Rojas Zorilla, Quevedo i Hartzenbusch.
Villar i Palasí, Vicent
(València, 20 juny 1920 – Arenys de Munt, Maresme, 28 juliol 1974)
Bioquímic. Catedràtic a la universitat de Granada fins a 1956, en que es traslladà a la Universitat de Barcelona.
Fou el promotor i el primer rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-73).
