Arxiu de la categoria: Biografies

Violant de Vilaragut i de Mallorca

Deixa un comentari

(Illes Balears, vers 1320 – vers 1372)

Reina de Mallorca (1347-49). Filla de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià i de Saura de Mallorca. Visqué a la cort de Jaume III de Mallorca, amb el qual es casà (1347) en morir la reina Constança d’Aragó, fet del qual fou en certa manera acusada.

Després de la batalla de Llucmajor (1349), en la qual morí el seu marit, estigué presonera al castell de Bellver i al convent de Santa Clara de València, amb la seva fillastra Elisabet de Mallorca (1349). El papa i el rei Joan II de França gestionaren el seu alliberament.

Habità en un castell, prop de Montpeller, i es casà amb el duc Ot I de Brunsvic-Grubenhagen (1353), cavaller fidel de Joan II i futur marit de la reina Joana I de Nàpols. Violant vivia encara, ben considerada, durant el regnat de Carles V de França.

Violant de Sicília i de Caríntia

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, 1334 – 1365)

Filla petita del rei Pere II de Sicília, de la branca catalana establerta en aquella illa, i d’Elisabet de Caríntia.

El 1356 fou detinguda pels barons llatins i els angevins que ocupaven Messina, amb la seva germana Blanca. Com aquesta, fou duta en captiveri a Nàpols.

Violant de Grècia

1 Resposta

(Grècia, vers 1270 – València, 1319/20)

(o de Ventimiglia)  Dama. Era filla del dèspota grec Teodor Làscaris II, titulat emperador de Nicea, i d’Eudòxia o Irene Làscaris. Era descendent de l’emperadriu grega Constança, que acompanyà a Catalunya.

Jaume II el Just i Blanca d’Anjou, convingueren el seu matrimoni amb Pere d’Aierbe, majordom reial. En tingué dues filles, però acabà per divorciar-se (1313). Des d’aleshores residí sovint al palau reial de València, acompanyant l’esmentada Constança.

S’ocupà durant algunes temporades de les infantes Isabel i Violant, filles de Jaume II.

Vinyoles dels Masos

1 Resposta

(Pals, Baix Empordà)

Caseria, a l’est dels Masos de Pals.

Vinyoles, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV)

Frare cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Santa Maria la Reial, de Mallorca. El príncep de Viana el nomenà almoiner seu el 1458.

L’abat de Poblet, de qui depenia Santa Maria, anul·là el nomenament i féu reconèixer al príncep que l’almoiner havia de ser-li designat per l’abat pobletà. Aquest, salvat el prestigi, nomenà el mateix Vinyoles, el qual ocupà el càrrec prop del príncep. Més tard fou abat de Santa Maria la Reial.

Vinyeta -compositor-

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XIX)

Compositor i eclesiàstic. És autor d’El serafí d’Ausona, escenes de la vida de sant Miquel dels Sants.

Vinyes, Marc Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1680 – 1740)

Escriptor. Fou catedràtic d’humanitats a la universitat. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres.

Versificà en castellà.

Vinyals, Vicenç

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Eclesiàstic. Nascut a Sant Vicenç de Sarrià. Fou catedràtic de teologia a l’escola de Sant Tomàs de Barcelona.

El 1661 publicà, en llatí, alguns dels seus escrits.

Vinyals, Josep -escriptor-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Escriptor. Era advocat. Durant la guerra de Separació defensà la causa de Felip IV.

Publicà l’opuscle Jurídicas respuestas a las catalanas quejas y justificaciones de las armas católicas en el Principado de Cataluña.

Vinyals, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 1891)

Adornista. Fou molt famós al seu temps per haver-se ocupat de muntar els envelats de festa major de gairebé tots els pobles del Principat.