(Palma de Mallorca, 14 gener 1810 – 1873)
Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l’església parroquial de Llucmajor.
En 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II de Borbó a Palma, obra enderrocada el 1868.
(Valldemossa, Mallorca, 28 febrer 1909 – sa Cabaneta, Mallorca, 20 agost 1983)
Pintor. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Jacob. Es dedicà, amb delicadesa, al paisatge i als temes populars i costumistes.
Des del 1942 conreà l’humorisme a la premsa diària.
(Palma de Mallorca, 25 febrer 1907 – 11 maig 1939)
Escultora i dibuixant. Filla de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germana de Jacob i de Pere.
Hom ha remarcat la seva exquisidesa com a artista. És va suicidar.
(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1901 – Palma de Mallorca, 7 juny 1935)
Pintor i poeta. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Pere. De formació autodidàctica, gran amic de Llorenç Villalonga i Jorge Luis Borges, amb el qual el 1921 signà el Manifest de l’Ultra.
Conreà un expressionisme poètic en olis, aquarel·les, dibuixos i xilografies (aquestes no publicades fins el 1971); residí a Alemanya i pertangué al grup de la Galerie Ey de Düsseldorf; el 1930 es presentà a la Sala Parés de Barcelona i el 1932 a les Galeries Costa de Palma.
És un dels noms bàsics de l’escàs avantguardisme mallorquí en la seva doble faceta plàstica i literària: el 1926 publicà el recull poètic El prestidigitador y los cinco sentidos, que significà l’afermament de la nova literatura a Mallorca; fou també redactor d’“El Día” i col·laborador de “Proa” de Buenos Aires, on havia exposat el 1928.
(Palma de Mallorca, 1769 – 1851)
Pintor i gravador. Fou pensionat a Sèvres per Carles IV de Borbó per estudiar la fabricació de la porcellana.
Fou director de la fàbrica reial de la Moncloa i un dels fundadors de l’Acadèmia de Balears.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 – Palma de Mallorca, 1796)
Eclesiàstic. És autor d’un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit.
(Artà, Mallorca, 1888 – Palma de Mallorca, 1955)
Escriptor i eclesiàstic. Tres anys d’estada al Marroc, dedicat a investigacions folklòriques i paleontològiques, li serviren per escriure Atrio de morería, Resumen de la historia de Ceuta, Al Araix, Huellas protohistóricas del Mogreb i Abyla Herculana: introducción al estudio de la etnogenia berberisca. Féu estudis lul·lians.
És autor d’una novel·la De com Icarus perdé les ales (1932), del tractat Theologumena, apología del Catolicismo contra los errores modernos (1927) i de l’assaig Feminalia: Introducción al estudio de la pedagogía femenina, que fou traduït al francès i a l’italià. El 1947, amb el pseudònim de Rusticus Silvíger, publicà un volum de balades: Trilogia del sentiment.
(Valldemossa, Mallorca, 27 juliol 1872 – Palma de Mallorca, 28 abril 1947)
Col·leccionista i mecenes. Germà d’Emília. Acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni Maura, Azorín, Rubén Darío i Miguel de Unamuno, que li dedicaren escrits.
L’escriptor alemany Vigoleis Thelen el convertí en personatge literari al seu llibre Die Insel des zweiten Gesichtes. Publicà Noticia histórica sobre la obra y la vida de Rubén Darío en Mallorca (1950).
Era casat amb la pintora Pilar Montaner i Maturana (Palma de Mallorca, 1876 – Valldemossa, 1961). Fills seus foren Jacob, Pazzis i Pere Sureda i Montaner.
(Palma de Mallorca, 1865 – 4 novembre 1904)
Poetessa. Germana de Joan. La seva obra, molt influïda encara per models romàntics, fou reunida a l’edició pòstuma de les seves Poesies mallorquines (Palma, 1905).
Joan Alcover li dedicà la bella elegia Morí jove.
(Palma de Mallorca, 7 febrer 1653 – 4 octubre 1723)
Marquès de Vilafranca. Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia. Retornat a Mallorca s’ordenà de sacerdot (1683); fou canonge de la seu (1692). Rector de la Universitat Lul·liana, el 1688 es veié forçat a dimitir.
Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca (1698), precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació. Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda. Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època.
Dades dels Països Catalans 