(Alcoi, Alcoià, 5 febrer 1935 – València, 7 juliol 2005)
Compositor i pedagog. Estudià a París amb O. Messiaen. Ha estat professor i director del Conservatori de València.
Les seves obres Sinfonietta, Tres danses valencianes i Simfonia muntanyenca han rebut diversos premis. També és autor d’un Concert per a violí i orquestra, d’una Elegia per a violoncel i piano, de diverses marxes i pasdobles per a banda, i de composicions per a veus.
(Barcelona, segle XV)
Humanista. Comentà el Purgatori de la Divina Comèdia de Dant.
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 1761 – 1828)
Poeta en castellà. Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València (1815).
Publicà diversos himnes i poemes -alguns a la premsa-, i escrits de tema religiós.
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Polític filipista. Fou perseguit pels maulets per la seva posició favorable a Felip V de Borbó. Malgrat això, fou empresonat a Pamplona quan defensà la reintegració dels furs del regne de València com a jurat de València (1707).
Escriví una relació de la rendició d’Alacant a Felip V.
(Illes Balears, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou catedràtic a Palma on excel·lí com a lul·lista.
Formà una gran col·lecció d’obres de Ramon Llull, considerada com la millor del seu temps, i les estudià del punt de vista crític amb notable fruit.
(Sineu, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, segle XVII)
Escultor. Assolí una gran fama. El 1627 fou nomenat gravador de la Seca de Mallorca.
Entre les seves obres són dignes d’esment especial el Sant Francesc de l’església d’aquesta advocació, a Palma, i les figures de la capella de Corpus a la seu mallorquina.
(Mercedes, Uruguai, 19 maig 1878 – Montevideo, Uruguai, 22 juliol 1926)
Pintor. S’instal·là uns anys a Mallorca, on dugué a terme una tasca fecundíssima.
La seva pintura expressionista donà obres molt remarcables.
(Barcelona, 1898 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha conreat especialment els temes florals i les natures mortes.
(País Valencià, segle XV – 1478)
Baró de Cotes i governador de Mallorca (1446-78). Fill de Vidal de Blanes i de Castellar. Acompanyà el rei Alfons IV el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435). El 1436 era governador de València, sota el regnat d’Alfons IV el Magnànim.
Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet. El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca.
Veure> Joan Vallterra de Blanes (noble valencià del segle XVI).
