(Santa Margalida, Mallorca, segle XVIII – 1836)
Poeta i notari. Autor de poesies en llatí, català i castellà, com La fuga de las musas (1824).
Fou empresonat al castell de Bellver per les seves idees liberals.
Bonet, Esteve
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Bonaterra i Gras, Josep
(Figueres, Alt Empordà, 16 setembre 1884 – 17 abril 1958)
Pintor. Destacà com a paisatgista. Fou el pare d’Alexandre Bonaterra i Matas.
Bonastre i Sisteró, Serafina
(València, 29 novembre 1571 – Saragossa, 7 abril 1649)
Escriptora carmelitana. Fundadora del convent de l’orde a Saragossa (1615).
Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals publicats el 1675.
Bonastre, mestre de *
(País Valencià)
Nom amb què alguns historiadors de l’art anomenen l’autor de diverses obres atribuïdes al mestre d’Alaquàs.
Bonanat de Pere *
Veure> Pere, Bonanat de (jurista de Barcelona del segle XV).
Bonanasc Salomó
(Barcelona, segle XIII)
Rabí de la comunitat hebrea barcelonina.
El rei Jaume I el Conqueridor l’autoritzà a construir una sinagoga.
Bonafòs i Siau, Emmanuel
(Perpinyà, 14 gener 1774 – 9 novembre 1854)
Metge i botànic. Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà (1796-1808).
Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i reféu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèl·liques durant la Guerra Gran. Fou un dels introductors dels vaccins a la Catalunya Nord (1800).
A partir de la Restauració dels Borbons a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents de Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs. El 1854 fou, amb Amat Massot, un dels primer membres catalans de la Societat Botànica de França, tot just fundada.
Bonafont, Josep
(el Soler, Rosselló, 1854 – Illa, Rosselló, 1935)
Poeta. Amb el pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles, conreà una poesia de caràcter floralesc.
Deixeble de Jacint Verdaguer, publicà articles i poesies en català en periòdics i revistes com “Le Roussillon”, “La Croix des Pyrénées”, “La Revue Catalane” i “La Veu de Catalunya”.
Representant del moviment renaixentista al Rosselló, publicà el recull poètic Refilades (1882), l’antologia Garbera catalana (1884), un aplec d’elegies, Ais (1887), Ais i albades (1914), i un estudi, Los Goigs (1907).
Bonafè i Barceló, Francesc
(Biniamar, Selva de Mallorca, 30 novembre 1908 – Palma de Mallorca, juny 1994)
Botànic i escriptor. Religiós dels Sagrats Cors, fou professor de ciències naturals a Sóller i autor d’una Flora de Mallorca (1977-81) en quatre volums.
Traductor de Jacint Verdaguer al castellà, poeta i recopilador de cultura popular, ha publicat, entre altres obres, Vols d’orenetes (1982).
Bonafè, Rafael
(Palma de Mallorca, 1606 – Manila, Filipines, 1668)
Missioner jesuïta. Des del 1631, ensenyà humanitats, filosofia i teologia a Manila.
Publicà Excelencias y oficios de piedad del Arcángel San Rafael (Madrid, 1659).
