(Oms, Rosselló, 1924 – 1977)
Pintor. Estudià a les acadèmies d’André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari (1948-50).
Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment.
Obtingué el premi Joan Miró els anys 1964, 1965 i 1966.
(Xàtiva, Costera, segle XVI – Bellús, Vall d’Albaida, 1 setembre 1522)
Agermanat. Un dels més destacats a l’alçament de les Germanies del 1521 contra els nobles. A la fi de l’any ajudà a rebutjar el terrible atac del virrei Diego Hurtado de Mendoza, contra Xàtiva.
Al nou combat que es produí l’any següent, lluità com a sergent i cap de la infanteria local, durant l’acció entaulada a camp obert amb les tropes del virrei. Boluda fou supervivent d’aquell combat i en sortí amb gran prestigi.
Convertit en un dels més acreditats militars de la Germania, morí a la batalla de Bellús.
Sobrenom amb el qual fou conegut el terrisser català Josep Escaiola (segle XIX).
(Catalunya Nord, segle XIV)
Poeta. Sacerdot i capellà de Bolquera (Alta Cerdanya), fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona.
De les tres poesies del Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur, seguici de lamentacions d’ordre material i espiritual. Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual hom li atribueix també d’altres composicions.
En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires misògines, d’una personalitat molt remarcable, la qual cosa fa suposar que la seva obra fou extensa.
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – 1772)
Farmacèutic. Fou apotecari de cambra del rei Ferran IV de Nàpols.
(Algímia d’Alfara, Camp de Morvedre, 1895 – 1980)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles.
Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista.
(Lleida, segle XIV)
Ciutadà de Lleida. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per decidir la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores dels seus territoris.
(Prats de Molló, Vallespir, 1837 – Perpinyà, 1898)
Poeta. Nebot de Gabriel Boixeda. Capellà del Col·legi de Perpinyà (1878), professor de retòrica i canonge.
És autor del recull de poemes Noms de casa (1889), que il·lustren el significat d’alguns cognoms catalans. Traduí el Llibre de Job i himnes eclesiàstics.
Amb el coronel Antoni Puiggarí i amb Carles Bosch de la Trinxeria publicà l’estudi Mots catalans d’etimologia grega a la “Revista Catalana”.
(Prats de Molló, Vallespir, 1809 – Perpinyà, 1873)
Poeta. Rector d’Oms (1840-63). Escriví o traduí 108 faules, moltes d’elles publicades al diari “Le Roussillon” i recollides en un volum l’any 1937.
Fou l’oncle del també poeta Jaume Boixeda.
(País Valencià, segle XIV)
Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la línia valenciana dels Boixadors. Casat amb Joana Carrós, senyora de la baronia de Rebollet (Safor).
Lluità el 1347 contra la Unió valenciana i caigué presoner dels unionistes a la batalla de Bétera (1347); acompanyà Pere III el Cerimoniós en la seva expedició a Sardenya el 1354.
Fou el pare d’Alamanda de Boixadors i de:
Teresa de Boixadors (País Valencià, segle XIV) Muller de Berenguer Arnau (II) de Cervelló, baró de la Llacuna.
Berenguer de Boixadors (País Valencià, segle XIV – abans 1397) Fou desposseït de la baronia de Rebollet en benefici del fisc reial com a càstig per haver matat Roderic Llançol, segurament en un dels episodis de les bandositats valencianes. Berenguer fou el pare de:
Joan de Boixadors (País Valencià, segle XIV – segle XV) Fou posat sota la tutoria de Bernat de Boixadors, senyor de Savallà. Reclamà almenys la devolució dels béns de la seva mare Margarida, als castells de Montoliu i de Virgili (Tarragonès) i la casa Despuig, al Penedès.
