Veure> Antoni Bosc i Cardellac (metge i historiador català, 1758-1829).
Bosch i Cardellach, Antoni *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Bosch i Cabot, Sebastià
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 24 febrer 1822)
Metge. El seu oncle, Joan Bosch, també fou un notable metge. És autor de nombrosos treballs professionals.
En un d’ells, publicat el 1779, combatia l’ús desmesurat de les sagnies, tan propi del seu temps.
Bosch, Jaume del
(País Valencià, segle XV)
Escriptor i frare de Montesa. Signava senzillament com a fra Bosch. Fou comanador de l’orde a Onda.
Consta la seva participació al certamen poètic de València celebrat el 1486 en honor de la Concepció, amb la composició L’obra major que Déus etern ha fet.
Joan Roís de Corella li dedicà el seu Cartoixà.
Boscana i Mulet, Jeroni
(Llucmajor, Mallorca, 1776 – San Gabriel, Califòrnia, EUA, 1831)
Missioner franciscà. Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción (1806), San Luis Rey (1811), San Juan Capistrano (1814) i San Gabriel (1826), on morí de mort violenta.
Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès (Nova York, 1846).
Boscà i Casanovas, Eduard
(València, 12 febrer 1843 – 1924)
Metge i naturalista. Tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. Hi fou també catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43.000 peces i publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia (1873).
També fou, pràcticament, l’iniciador a la península ibèrica dels estudis d’herpetologia, especialitat sobre la qual publicà Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des iles Baléares (1878, publicat en castellà el 1879 i corregit i ampliat el 1881).
Boscà -varis bio-
Jaume Boscà (Catalunya, segle XIV) Marí. Amb Joan Llombard assessorà a Bernat II de Cabrera a fer les ordinacions de la marina mercant catalana (1340).
Joan Boscà (Barcelona, segle XV) Poeta. De la mateixa família de Joan Boscà i Almogàver. Hom en coneix una Dansa d’amor i una tençó amb Joan Berenguer de Masdovelles.
Bosc i de Verí, Jordi
(Palma de Mallorca, 8 novembre 1737 – Madrid, 2 desembre 1800)
Orguener. Construí l’orgue de la seu, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma de Mallorca.
Més tard fabricà el de la capella reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular (1778), el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món, amb més de cinc mil tubs, i el de la catedral de Múrcia.
També construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits.
Deixà inèdit el treball Reglas para la construcción de los órganos.
Bosc -varis bio-
Jaume del Bosc * Veure> Jaume del Bosch (poeta valencià del segle XV).
Joan del Bosc (Xàtiva, Costera, segle XV) Poeta. Autor d’una Resposta… en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).
Josep Bosc (Perpinyà, 1680 – 1752) Numismata i notari. És autor de Regles pour connaître la valour des vieilles espèces de monnaie… du Roussillon (1771), obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements.
Bosc, Andreu -historiador-
(Perpinyà, 1570 – 1631)
Historiador i jurista. Jutge del Rosselló i de la Cerdanya. Impulsà la construcció de la catedral de Sant Joan i la instal·lació d’un mausoleu per a Francesc Eiximenis a l’església dels frares menors de Perpinyà (1623).
Va escriure Summari, índex i epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis (1628), estructurada de forma cronològica, aquesta obra és encara avui fonamental per a l’estudi de la seva època i de la defensa de la llengua catalana, i conté, a més, un apèndix amb 1.097 documents relatius a Perpinyà del 1173 al 1620.
Bort i Melià, Jaume
(Coves de Vinromà, Plana Alta, 1693 – Madrid, 2 febrer 1754)
Arquitecte. Autor de la façana de la catedral de Múrcia (començada en 1741-42 i acabada pels seus deixebles el 1754), d’estil derivat del rococó francès.
